Aquest vídeo tracta d'un campanya publicitària per vendre tauletes digitals, en què el venedor fa ús d'aquestes de forma interactiva i original ja que barrejant la realitat amb la ficció per tal de captar l'atenció dels futurs compradors.
Dit d'una altra manera, per sorpresa dels clients, el comercial és capaç d'ensenyar al públic totes les funcions d'aquest objecte d'última generació tecnològica basant-se amb l'il·lusionisme; doncs fa creure que amb les tauletes es pot fer qualsevol cosa que un es proposi (des de menjar a bufar una espelma). Per sort o per desgràcia, la realitat no és aquesta ja que, encara que la tecnologia ens faciliti i simplifiqui una mica més les nostres vides socials i comunicatives, és impossible fer totes les coses del nostre dia a dia fent ús d'una tauleta.
Les tauletes són un dispositiu digital es tracta d'un ordinador portàtil més gran que un telèfon intel · ligent que està format, bàsicament, per una pantalla tàctil (senzilla o multitàctil) amb la qual s'interactua primàriament amb els dits, sense necessitat de teclat físic ni ratolí.
En aquest vídeo, el que crida més l'atenció és la quantitat d'interacció que genera aquest dispositiu multimèdia, el problema és que es tracta d'un simple feed - back unidireccional per part de la tauleta, sense intenció de rebre resposta per part del client.
En l’artícle d’Aparici, R. y Silva M. Pedagogía de la interactividad, Comunicar, 38, XIX, 51-58 es tracta el problema de la gran majoria de les formacions, les quals es centren en un model transmissor d’informació, com les tauletes digitals. Uns models que es centren en la font d'informació (els docents o les tauletes) com a única font fiable de coneixements, sense tenir en compte la col·laboració/interacció, ja sigui amb el discent o amb el client, en el cas del vídeo. És per aquesta raó que Aparici i Silva parlen del feed - feed (un model de comunicació que posa a la pràctica els mitjans convencionals i els sistemes educatius centrats el la relació bidireccional, participativa i potencial).
Val a dir que Pere Marquès, investigador i pedagog, també té molta importància pel què fa al tema d'aquesta entrada (sobre el qual podreu trobar més informació en l'entrada realitzada el 18 de novembre del 2013 amb el títol de "Conferència donada per Pere Marquès i les tauletes digitals") ja que ha investigat molt pel què fa a les TACs i una d'aquestes tantes es centrà en els resultats obtinguts en la investigació realitzada peel grup DIM - EDU realitzarà en el curs 2013-2014. Una metainvestigación que investiga l'ús educatiu de les tauletes digitals a les aules, on es convidà a participar a tots els centres i professors que ja estan experimentant amb elles.
Una investigació que persegueix assolir els següents objectius:
Per tant, la tasca que tenim com a futurs professionals de l'educació és aconseguir que aquest dispositiu multimèdia tan original i atractiu, sigui eficaç per optimitzar els resultats acadèmics dels alumnes, sempre i quan, els docents tinguin els coneixements necessàris per saber identificar quan és necessari el seu ús, quan pot afavorir en l'adquisició d'aprenentatges pes part dels alumnes, siguin capaços d'utilitzar i tereure'n profit educatiu per tal de què no sigui un mer feed - back i una continua transmissió d'informació, sinó una fluïda interacció entre docent - discent i entre els discents.
Les tauletes són un dispositiu digital es tracta d'un ordinador portàtil més gran que un telèfon intel · ligent que està format, bàsicament, per una pantalla tàctil (senzilla o multitàctil) amb la qual s'interactua primàriament amb els dits, sense necessitat de teclat físic ni ratolí.
En aquest vídeo, el que crida més l'atenció és la quantitat d'interacció que genera aquest dispositiu multimèdia, el problema és que es tracta d'un simple feed - back unidireccional per part de la tauleta, sense intenció de rebre resposta per part del client.
En l’artícle d’Aparici, R. y Silva M. Pedagogía de la interactividad, Comunicar, 38, XIX, 51-58 es tracta el problema de la gran majoria de les formacions, les quals es centren en un model transmissor d’informació, com les tauletes digitals. Uns models que es centren en la font d'informació (els docents o les tauletes) com a única font fiable de coneixements, sense tenir en compte la col·laboració/interacció, ja sigui amb el discent o amb el client, en el cas del vídeo. És per aquesta raó que Aparici i Silva parlen del feed - feed (un model de comunicació que posa a la pràctica els mitjans convencionals i els sistemes educatius centrats el la relació bidireccional, participativa i potencial).
Val a dir que Pere Marquès, investigador i pedagog, també té molta importància pel què fa al tema d'aquesta entrada (sobre el qual podreu trobar més informació en l'entrada realitzada el 18 de novembre del 2013 amb el títol de "Conferència donada per Pere Marquès i les tauletes digitals") ja que ha investigat molt pel què fa a les TACs i una d'aquestes tantes es centrà en els resultats obtinguts en la investigació realitzada peel grup DIM - EDU realitzarà en el curs 2013-2014. Una metainvestigación que investiga l'ús educatiu de les tauletes digitals a les aules, on es convidà a participar a tots els centres i professors que ja estan experimentant amb elles.
Una investigació que persegueix assolir els següents objectius:
- Quines són les millors activitats d'aprenentatge que es poden fer en les diverses etapes educatives i assignatures amb el suport de les pastilles? (es faran anàlisis per separat).
- Quines són les apps i llibres de text digitals que s'utilitzen més en les diverses etapes educatives i assignatures amb el suport de les pastilles? (es faran anàlisis per separat). Per a què s'utilitzen? Com s'utilitzen?
- Quines són les principals aportacions de les tauletes? (valor afegit).
- Quines són les principals problemàtiques que poden presentar amb l'ús de les tauletes?
- En quins aspectes es milloren els aprenentatges dels estudiants en utilitzar les pastilles?
- I també: quina és la millor manera d'integrar les tabletes en els centres? (models tecnològics, models funcionals i enfocaments didàctics, temps d'ús), què pastilles? , altres infraestructures de suport necessàries? (pissarra digital...)
- Finalment, opcionalment els centres participants podran experimentar l'aplicació del currículum bimodal a les aules amb pastilles: nous usos de les tauletes, avantatges i inconvenients, impacte en els aprenentatges i en el rendiment acadèmic de lso estudiants.
Però com bé es comenta en l'article de Sancho, J. M. (2008) De TIC a TAC, el difícil tránsito de un vocal. Investigación en la escuela, 64, 19-30, aconseguir que una TIC arribi a tenir un objectiu educatiu i, finalment, es converteixi en TAC (un recurs per a l’aprenentatge i un agent d’innovació educatiu) és una tasca realment difícil.
En primer lloc perquè el problema que planteja és el fet de voler introduir a les TIC com a innovació educativa sense tenir en compte el context, la cultura, les pràctiques docents, el sistema, les relacions de poder, la por a canviar, les concepcions sobre l’E – A...
A part, també cal dir que els docents d'avui en dia encara no estan preparats per aquest canvi transformador, doncs, majoritàriament formen part de la generació dels 40 i 50, quan una de les primeres generacions que va créixer rodejades per les TIC van ser la dels 80. Com podem suposar, les seves mancances competencials són força grans si no s'han seguit formant i actualitzant-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada