Reflexió artícle 2: La relació entre les TIC i la innovació educativa

L'article Bosco, A. (2008) De la supuesta relación entre tecnología e innovación educativa, REIRE Revista d’innovació i recerca en educación, nº1, noviembre 2008, pp.11-22 [En línea; http://www.raco.cat/index.php/reire/article/view/121050/166925] comença amb una breu resum sobre les primeres dècades, quan es consideraven les tecnologies educatives o la tecnologia pedagògica com un subconjunt, una aplicació de la tecnologia entesa com a globalitat. Per tant, era concebuda com una manera científica de portar a terme les tasques educatives més pràctiques, tot dissenyant, desenvolupant i controlar aquest processos educatius (major predicció, major eficàcia).

Llavors, des d’aquesta visió, el procés d’innovació s’entén com la selecció dels mitjans més eficaços per aconseguir un fi determinat; mentre que la tecnologia s’entén com l’ús de l’artefacte més adequat per a la planificació científica del procés educatiu.

Són varis els aspectes qüestionables de les tecnologies i, també, d’aquelles més educatives com puguin ser:

• La relació que s’estableix entre la ciència i la tecnologia, doncs, avui en dia la diferencia és molt gran ja que són dos àmbits totalment independents.
• La relació entre el caràcter neutral i el valor inqüestionable de la tecnologia i de la ciència.

Val a dir que ara es posa molt èmfasi en la tecnologia com a progrés dels productes tècnics, minimitzades per aquelles tecnologies més simbòliques (són representacions de diferents tipus que requereixen de substrats materials per reproduir-les) o organitzatives (no identificables amb cap objecte i considerades com a diferents procediments que desenvolupen en un temps determinat regles d’acció per a les persones). Des d’aquesta visió, serà interessant estudiar les conseqüències socials i educatives, doncs, no es tractarà de controlar el procés sinó de comprendre per què i com es veu modificat per l’ús de les TIC, les quals incideixen en el procediment i les representacions.

L’ús de les tic es veu influït per les maneres diferents de representar i organitzar els processos d’ensenyança, llavors, també influirà en el que es considera nou, millor o innovador. Per tant, és difícil trobar un concepte unívoc d’innovació per cada context educatiu singular; però així i tot, es recau en entendre-ho com

• L’ús de nous materials o recursos instructius tals com els curriculars o els tecnològics.
• L’ús de nous enfocaments d’ensenyança, activitats o estratègies didàctiques.
• L’elaboració de nous llocs pedagògics i/o teories subjacents a noves polítiques o programes.

Així i tot, cal fer una aproximació sobre la manera categòrica en què s’hauria d’usar les TIC com a instrument que permet representar, tractar i difondre informació de manera ràpida i segura; però per això cal un domini cognitiu d’aquestes. Aquest domini implica l’ús professional i contextualitzat de les TIC, tot coneixent l’ús tècnic d’aquestes. Però per això cal avaluar els tipus de recursos usats en les propostes d’ensenyança, doncs pot ser útil saber l’eficàcia d’aquests en el procés d’E – A.

Per tant, cal promoure un ús reflexiu per implementar el currículum de manera contextualitzada per tal de complir els objectius i el programa definit.

Pel què fa a l’ús intel·ligent de les TIC deriva de la teoria del currículum interpretatiu/pràctic, on els processos d’E – A es consideren únics, multidimensionals, irrepetibles ja que els plantejaments i dissenys han de tenir en compte els elements i el context generats per la interacció donada entre els participants.

D’acord amb això, cal organitzar els continguts i activitats amb l’objectiu de què l’alumnat construeixi significats sobre el contingut determinat. És per aquesta raó que l’ús de les TIC depèn de les situacions, la funció i  el discent perquè aquests últims els hi doni una utilització, un significat i un ús personal.

 Llavors, és per aquesta raó que no resulta fàcil apropiar-se de l’ús de les TIC, a part de què encara s’està treballant pel domini o la competència tècnica.

Area proposà varies qüestions alhora d’aplicar les TIC a l’ensenyança que es poden resoldre si reflexionem amb el següent decàleg:

• El rellevant sempre ha de ser lo educatiu i no lo tecnològic.
• L’ús de l’ordinador no et fa ser millor o pitjor docent.
• El mètode amb les activitats planificades promouen un o un altre tipus d’aprenentatge.
• Les TIC han de ser usades perquè l’alumnat aprengui de forma pràctica.
• Les TIC haurien d’usar-se tant com a recurs de suport per a l’aprenentatge o com per adquirir i desenvolupar competències.
• Les TIC han d’usar-se tant com a eina per cercar, consultar i elaborar com per relacionar-se.
• Les TIC s’haurien d’usar tant pel treball individual om pel col·lectiu.
• Quan es planifica una activitat amb TIC, és útil fer explícits tan els objectius, el contingut com el tipus l’habilitat tecnològica/informacional.
• Quan usem les TIC , no podem oblidar la improvisació.
• L’ús de les tic no han de ser considerades ni planificades com una acció aliena al procés d’E-A.

Aquestes recomanacions poden ajudar a incorporar les TIC de manera útil per reflexionar sobre les propostes d’E – A i, així millora, reflexionar i innovar, atenent a les dimensions del canvi. 

Reflexió artícle 1: De lo sòlid a lo líquid

L'artícle Area, M. y Pessoa, T. (2012) De lo sólido a lo líquido: las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la web 2.0., Comunicar, 38, XIX, pp.13-20. tracta el sòlid i líquid, fent referència als processos de canvi sociocultural actuals, impulsats per l’omnipresència de les TIC. 

El temps actual és una fluida producció d’informació i coneixement canviant, en contraposició de l’estabilitat de la producció cultural desenvolupada (sòlid). Entenem per la Societat de la Informació, també anomenada Societat del Coneixement per la importància creixent d'aquest en totes les activitats humanes i com a quart factor de producció, la formació contínua i la gestió del coneixement (renovació dels sabers de les persones , conversió dels sabers en coneixement explícit i funcional , aplicació eficient , compartició i conservació del coneixement que van generant les persones i les organitzacions...) passen a tenir un paper cabdal per a la competitivitat en el mercat i el progrés econòmic i cultural de la societat , constituint una garantia per al futur de les persones (Majó i Marqués, 2002)

En aquest nou context i per a afrontar els continus canvis que imposen en tots els ordres de la nostra vida els ràpids avanços científics i la nova "economia global", els ciutadans ens veiem obligats a adquirir unes noves competències personals , socials i professionals que , tot i que en gran mesura sempre han estat necessàries , avui en dia són imprescindibles. Jacques Delors en el seu informe "L'educació amaga un tresor" (1996) sintetiza les competències necessàries en els següents punts: 

• Aprendre a ser, desenvolupar la personalitat per actuar amb una cada vegada major capacitat d'autonomia, de judici i de responsabilitat personal. 
• Aprendre a saber, conèixer, compaginar una cultura àmplia amb la possibilitat d'estudiar a fons algunes matèries, i aprendre a aprendre per poder seguir aquest procés al llarg de tota la vida. 
• Aprendre a fer, de manera que es puguin afrontar les diverses (i moltes vegades imprevisibles) situacions que es presentin. 
• Aprendre a conviure, a viure junts, coneixent i comprenent millor als altres, al món ia les interdependències que es produeixen a tots els nivells. També cal saber treballar en equip.

Tot i així, les Web 2.0 han canviat la distribució d’aquesta, tot generant una revolució en la  transformació dels mecanismes de producció, emmagatzemen, difusió, accés a la informació, expressió i representació de la cultura i el coneixement. Els nous actors (Internet, mòbils, altres objectes digitals...) estan canviant totes les nostres experiències, la qual està definida pel consum i l’adquisició de la cultura sòlida, dels nous enfocaments i models d’alfabetització i aprenentatge.

La Web 2.0 és la major plataforma de serveis que varis softwares (arquitectures de participació, cost – benefici, transformació i barreja de dades) aprofiten la intel·ligència col·lectiva. És la unió de 6 paràmetres/dimensions de producció, consum i difusió de la cultura  ja existents i que s’estructuren i es desenvolupen de forma paral·lela; aquests 6 són:

• La biblioteca universal: immens magatzem d’informació. 
• La connexió hipertextual: puzzle de fragments interconnectats. 
• Les xarxes socials: espai públic d’interacció humana. 
• El mercat global: mercat de productes i serveis digitals. 
• La comunicació multimedia i audiovisual: representació i expressió multimodal. 
• Els entorns virtuals interactius: ecosistema artificial per l’experiència humana.

Però, realment, la gent utilitza la Web 2.0 amb fins educatius? L'alumnat consta de competències digitals però no de caire informacional (saber cercar informació de forma racional i, també, saber-se mobilitzar per Internet amb responsabilitat i amb criteri) doncs tot el que saben sobre les TIC ho han adquirit a l'exterior de l'escola, tot aprenent allò bo i dolent (jugar, descarregar-se arxius i relacionar-se per les xarxes socials) d'aquestes tecnologies. 

Llavors la única manera d'adquirir aquesta competència és a través de l'ús i el maneig de l'Internet (assaig i error) en un mòdul fix sobre ciències del civerespai o, si més no, en una aula d'ordinadors on hi hagi un responsable que vagi guaitant la recerca dels alumnes. I és que l'actulització curricula és necessària en el camp de les TIC, ja que poden ser una gran eina de demostració, comprensió i experimentació del temari que es pugui donar. 

Però, en general, els educadors ho estem fent malament ja que no s'estan utilitzant les TIC com a eina de innovació metodològica i de millora en el procés d'E - A; tot tractant la diversitat individual. En aquest país hi ha un 30% de fracàs escolar i un 70% de professorat format en entre els anys 40 i 50 (encara no van créixer personal i professionalment rodejats per les TIC). Per tant, tots aquest factors incidèixen en un fenomen que no es pot sostenir ni es pot permetre més. Pel què fa a la tecnologia, fa realment poc que estan a les aules, i aquestes poden suposar una petita millora respecte a les estratègies que s'estan utilitzant sense TIC. Així i tot, cal ser conscient de quan s'han d'aplicar i quan no. 

És per aquesta raó que estan sorgint nous codis expressius i accions comunicatives ben diferenciades de la comunicació escrita i lectora. Ja fa més d’una dècada, sestà produint una literatura basada en els enfocaments de Freire (alliberador i dialògic), del Dewey (formació democràtica) i les aportacions de l’educació mediàtica crítica que estan elaborant una teoria d¡alfabetització per a la cultura digita. Per això han sorgit propostes i noves conceptualitzacions de l’alfabetització, aplicada a la tecnologia digital i entesa com un procés més complex que la mera captació en el maneig de hardware i software  són rellevants pels nous codis i formes comunicatives de la cultura digital.

A continuació, un nou model d’alfabetització integrat per a la formació de la societat digital: conjunt d’àmbits d’aprenentatges sobre els diferents plans que representen la web 2.0, a part de les CMPTs implicades en el procés d’alfabetització com adquisició de competències instrumentals, cognitius – intel·lectuals, sociocomunicatives, axiològiques i emocionals. La finalitat d’aquest model és desenvolupar en el subjecte una identitat digital com a ciutadà que és capaç d’actuar com a persona culta, autònoma, crítica i democràtica. 

És a dir, amb el bon ús de la Web 2.0 i de les eines que ens proporciona (la biblioteca universal, la connexió hipertextual, les xarxes socials, el mercat global, la comunicació multimedia i audiovisual i els entorns virtuals interactius) es poden desenvolupar les principals competències digitals (instrumentals, cogno - intel·lectuals, socioculturals, axiològiques i emocionals), segons Area. Només amb l'aprenentatge d'aquests dos elements, podrem fer possible la construcció d'una identitat digital entre els nostres discents.

Un cop comentat l'article d'Area, M., dir que pot ser interessant mencionar al pedagog Pere Marquès ja que aquest autor defineix les Aules 2.0 (aulas 2.0, aulas 1x1, aulas siglo XXI), com:

"Entendemos por aulas TIC, aulas en las que se dispone por lo menos de la siguiente infraestructura tecnológica:

• Ordenador fijo del aula, que estará conectado al videoproyector o pizarra interactiva.
• Videoproyector / Pizarra digital interactiva.
• PC personal para cada alumno. En algunos contextos (y contando con el apoyo de las familias) puede resultar factible que los alumnos se lleven el PC a casa. Convendrá que cada profesor disponga también de un PC personal portátil.
• Conexión a Internet en todos los puestos de trabajo (cable o wifi).
• Intranet/plataforma educativa de centro, que proporciona a alumnos y profesores:
• E-mail (al menos interno en la intranet), mensajería instantánea con los compañeros
• Disco virtual, con un espacio de “portafolio digital de trabajos", foros, blogs, LMS tipo Moodle...
• Portal de centro y biblioteca de recursos didácticos de centro.
• Software diverso: editor de textos, editor gráfico, editor de sonido, editor multimedia, editor de vídeo, calculadora, editor de mapas conceptuales (cmaptools o similar), líneas de tiempo (DIPITY) … Puede convenir un software de control de aula. 
• También resultaría conveniente: lector de documentos, impresora de aula."

I és que a finals del segle XX, la generalització de l'accés a la informació, als proveïdors d'aquesta i dels processadors d'informació (ordinadors) han donat pas un nou currículum bàsic per als ciutadans: "l'ensenyament obert", a part d'aquelles xarxes que permeten establir comunitats d'aprenentatge. En aquest nou paradigma, basat en els principis de l'escola activa, generà un canvi en els rols dels agents del procés d'ensenyament i aprenentatge.

• El docent: redueix al mínim el seu paper com a transmissor d'informació i es converteix en un mediador dels aprenentatges dels estudiants. 
• Els estudiants: poden accedir fàcilment, pel seu compte, a qualsevol classe d'informació; de manera que el docent passa a ser un orientador dels seus aprenentatges. 
• L'objectiu: construir coneixement, tot treballant col·laborativament entre entre docent - discent o entre iguals.

És a dir, ens adonem que la interacció té un gran paper per aquest nou canvi paradigmal. Ja que els joves d'avui en dia, sobretot, usen les Web 2.0 per establir conversa, compartir informació i intercanviar opinions. Per tant, considero que hem d'aprofitar aquesta competència tan desenvolupada i quotidiana en les seves vides personals per tal de motivar i generar un interès per les TAC entre els més joves. 


Llavors, com a futurs professionals de l'educació, hem de ser conscients de què cal posar de manifest l’adquisició de destreses per a l'ús intel·ligent de les noves TIC, com les ja esmentades, les habilitats instrumentals, de recerca, d'anàlisi, de selecció i la comunicativa. Però cal anar més enllà, hem de donar pas a la incorporació de nous elements als assenyalats en la formulació de noves propostes teòriques i didàctiques que estiguin relacionades amb l’alfabetització digital i aprofitar les oportunitats de fer una comunitat educativa a través de la Web 2.0 com pugui ser el sociocontrustivisme. Un model basat en moltes de les idees de Vigotski, el qual considera que els aprenentatges són un procés personal de construcció de nous coneixements, a partir dels sabers previs (activitat instrumental) i de la interacció.

Conferència donada pel Jose Mª Silva

Avui la nostra classe de TAC és diferent, doncs ve a donar-nos una conferència el Josep Mª Silva, doctor en Pedagogia, professor de matemàtiques i ciències naturals, a part de coordinar les seves funcions com a formador, càrrecs educatius i com a professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Podeu trobar més informació en el següent link: pfarqrscp.blogspot.com

En l'actualitat, la tecnologia ha canviat les nostres vides amb coses tan habituals com portar o no un bolígraf, tenir un smarphone o considerar els nostres dispositius digitals com a part de les nostres vides. I és que és de cada cop més habitual enrriquir la realitat, com pugui ser una pissarra vileda, amb un dispositiu d'audio. Això és un exemple molt senzill dels molts que podríem trobar en el mercat d'avui en dia. 

Per exemple, avui en dia hem converit un dispositiu mòbil que sempre portem a sobre, el mòbil en un codificador de Codis QR, que són simplement una evolució dels codis de barres tradicionals a un format bidimensional decodificable des d'un simple dispositiu mòbil o PC amb càmera de fortos i es software o aplicació adequada. En els codis QR es poden incloure textos, VCARD, MCARD, VCAL (calentadir), sms, trucades TEL, URL (adreça d'una web), e-mail, Google Place o Twitter. 

Aquest accés a informació que sembla un simple dibuixconsta de 5 zones que permeten captar la amb un dispositiu digital o aplicació de qualsevol manera; amb això vull dir que el el Codi QR sempre té el "mateix sentit". Però val a dir que molts d'aquest tipus de suports digitals s'han creat amb interessos bèl·lics o industrials que s'han transvassat a les nostres vides quotidianes. En el cas dels Codis QR la va crear una empresa japonesa a carrec de l'empresa automobilística TOYOTA. 

Generar un Codi QR és molt fàcil, de fet existeixen i tenim a l'abast un gran sortit de pàgines web que te'ls creen al moment, com pugui ser: http://www.codigos-qr.com/generador-de-codigos-qr/. Si voleu podeu provar de crear el vostre Codi QR!

En la següent imatge podeu comprovar el meu propi Codi QR creat exclusivament per aquest blog:

Llavors, com podeu comprovar és facilíssim generar un codi sobre el producte, informació, dades... que més us interessin. És una manera molt barata i senzilla de fer propaganda. 

En l'àmbit educatiu, podem parlar d'experiències molt innovadores com pugui ser la d'una escola de primària que ha creat un audiobook amb un Codi QR perquè qualsevol interessat puguin escoltar els seus treballs lectors. 

O per exemple, el projecte que dirigí i dissenyar el conferenciant, el Josep Mª Silva, el qual consistia en què els diferents centres educatius de la ciutat  de Rubí triessin alguns dels carrers que tinguessin al voltant per tal de què els nens i nenes recollissin informació sobre aquests (ex: el c/ Joan Maragall). L'objectiu era crear un QR per situar-los a sota de les plaques dels noms de cadascun dels carrers triats de la ciutat i, així, la gent que capturi la imatge pugui disposar de la informació creada pels mateixos alumnes sobre la via per la qual estàs circulant. Trobareu més informació en el següent link: http://pfarqrscp.blogspot.com.es/2013/09/blog-post_17.html

Llavors, un altre projecte en què va participar el Josep Mª fou un homenatge dels 50 anys de la riada que patí la ciutat de Rubí i gran part del Vallès Occidental l'any 1962. Una proposta didàctica en què els nens i nenes de la ciutat van poder informar-se sobre aquest succés, tot recollint informació testimonial, històrica, cultural del moment per després, a través de vídeos, text, audios, contes de paper amb audiobooks... informar a la gent interessada. Una informació que es va codificar en varis codis QR que es situen en panells situats en llocs estratègics i històrics de la ciutat. Si us voleu informar més, ho trobareu enel següent link: http://pfarqrscp.blogspot.com.es/2013/10/realitat-augmentada.html

Projectes així són els que incideixen directament en la anomenada realitat augmentada, que té com a finalitat última el COMPARTIR!. 

El valor afegit de l'Aula Moodle

La plataforma Moodle és una eina molt utilitzada pels professors, tan de primaria, secundària com a nivell universitari, doncs és un bon espai virtual (gratuït i senzill) que et permet donar suport a les assignatures, tot penjant documents, activitats, fòrums, etc que complementin la matèria donada a classe i que, alhora, els alumnes puguin acedir-hi de forma fàcil per tal d'aprofundir en aquesta. 

Avui, per primer cop, a l'assignatura de TAC se'ns ha permès entrar al Moodle com a usuari "professor" per tal de dissenyar una activitat o matèria que fos adequada pel tipus de tema donat, en aquest cas, "Experiencias y/o proyectos educativos innovadores que integran las TIC en su propuesta". Per tant, el meu grup i jo ens hem dedicat a buscar exemples reals d'experiències ducatives que es sustentéssin amb les eines TIC.

El primer que et crida l'atenció és l'aparença de l'skin, el qual és molt diferent al de l'alumne doncs hi ha una gran quantitat de "comandaments" que tens a la teva disposició per tal de penjar els materials que complementin la matèria de la millor manera (vídeos, enquestes, fòrums, espais per penjar treballs per part de l'alumnat) i que encaixin a la perfecció amb els objectius didàctics perseguits (reflexionar, aprofundir, comparar, compartir...). 

La possibilitat que t'ofereix el Moodle per construir una petita comunitat educativa compartida amb el docent - discent és el gran punt fort d'aquesta plataforma, doncs no només és el professor/a qui transmet coneixements, sinó també l'alumnat se li ofereix la oportunitat de compartir.

Per tant, podem dir que l'Aula Moodle consta de les següents avantatges i inconvenients: 

AVANTATGES:

• Es tracta d'un entorn virtual d'ensenyament i aprenentatge de gran ajuda.
• Resulta fàcil d'usar des de la perspectiva de l'estudiant.
• Permet accedir a una gran varietat de recursos i metodologies d'aprenentatge.
• Es basa en construir el coneixement entre tots.
• És una plataforma gratuïta.

INCONVENIENTS

• L'skin del professor resulta complexa i requereix de certes competències.
• Manca d'extensió del seu ús
• Aparença i disseny molt formals

I ja per acabar, dir que analitzar aquesta plataforma ha sigut molt interessant, doncs, al haver-la utilitzat des de la perspectiva de l'alumne i ara usar-la com a docent, et fa comprovar la veritable utilitat d'aquest recurs digital. Les possibilitats que t'ofereix l'Aula Moodle són força estenses i proporciona un fort suport al procés d'E-A. 

El valor afegit del Platform de l'Edu365

La plataforma oferix eines per tal de crear, compartir, jugar i fer un seguiment d'escenes (Location Tours amb l'Escena Maker) i jocs basats en els smartphones.

Pots crear els recorreguts i els jocs en 5 senzills passos:

1. Arrossegar i deixar anar fotos, àudio, vídeo, notes, presentacions, enquestes d'opinió, els reptes i recompenses en llocs.
2. Configureu els paràmetres tals com papers, objectes, límits de temps, els nivells del joc i molt més.
3. Navegació interior: pujar pis-plans i imprimir codis QR.
4. Formats individuals i multijugador, incloent turisme, visita guiada, recerca del tresor, jocs de rol, reunir i comerç.
5. Mapes personalitzats: navegar en qualsevol - disseny propi - Mapa desitja.
6. WebQuest: Format per jugar exclusivament a la web. No hi ha telèfons necessiten.

Té l'avantatge de:

• No es requereix programació!
• Pots jugar amb les teves pròpies escentes amb els Apps per iPhone i Android.: navegar llocs, descobrir històries, fer desafiaments i carregar els mitjans de comunicació. 
• Pots explora totes les escenes disponibles en línia i reproduir les seves experiències personals. 
• Pots compartir escenes o agregar-les al propi lloc web.
• T'ho pots descàrrega de forma gratuïta.
• Reproduïu la seva experiència personal: GPS traça, arxius, resultats...
• Assegurar l'accés només als educadors.

Però pot presentar els següents inconvenients:

• Pot resultar una aplicació complicada d'entendre.
• Els nens i nenes poden tenir dificultats per situar-se en el mapa.
• Requreix de la supervisió d'un adult/tutor/familiar.  

Per tant, és una aplicació molt útil pels més petits de casa ja que poden marcar el recorregut que realitzen a diari, com pugui ser per anar a l'escola, a casa dels àvis, a casa, a les extraescolars... Doncs pots marcar punts estratègics en el mapa (parcs, jardins, museus, biblioteques, carrers...)

El valor afegit del Domo Animate - Activitats d'animació de l'edu365

La eina digital Domo Animate és una aplicació que pots trobar a la pàgina web edu365, en l'apartat de Crea > Animació (tot i que es pot trobar a través  del cercador de Google). 

Aquesta eina pot ser un valor afegit per l'educació dels més petits, doncs, creiem que pel cas dels nens i nenes d'infantil, pot ser un recurs per visualitzar vídeos d'animació ja creats; i en els casos de primària i secundària, seria ideal perquè l'utilitzessin com un editor dels seus propis vídeos.  

Val a dir que la app és molt senzilla d'utilitzar ja que just al clickar el botó de "crear" se't presenta una espècia de vinyeta de còmic on pots afegir sticks animats, quadres de text amb bafarades, contextos, música i efectes transitòris entre una escena i una altra; d'aquesta manera pots crear un vídeo propi molt complet i personalitzat 

A continuació, faré una breu comparació de les avantatges i els inconvenients que presenta aquesta app:

• AVANTATGES:

• Molt atractiu pels infants (colorit)
• Senzill i fàcil d'usar.
• Complert pel què fa al 3 multimedia (imatge, vídeo i sons)
• Guardar projecte
• Compartir coneixements
• Diversitat d'opinions/visions

INCONVENIENTS:

• Idioma (anglès)
• Il·limitat (no pots pujar els teus propis sons o imatges)
• Requreix mediació amb el professor
• És un recurs que necessiita altaveus o sons (discapacitats auditives)
• Manca d'instruccions

Ja per concloure, dir que com podem veure és una aplicació amb molt potencial ja que pots crear, compartir, visualitzar, jugar amb les escenes que t'ofereix el recurs i que tu mateix pots personalitzades (sobretot en aquells contextos relacionats amb el Halloween i Nadal), que peremten desenvolupar la creativitat dels alumnes a través de les tecnologies digitals; a part d'incidir directa o indirectament en la vassant social, lingüística i cooperacional.

Bones pràctiques amb TIC a través d'un software lliure per a la creació de llibres digitals

Un software pot resultar un recurs que pot ser molt atractiu pels alumnes i una eina versàti per als professors, alhora d'adaptar-ho a l'estudiantat. I és que d'aquesta manera, aquests últims poden crear continguts sobre temàtiques diverses ja treballades a classe, tot generant el desenvolupament de destreses com: l'adquisició, la selecció i la reelaboració d'informació, comprensió lectora o l'escriptura basat en el pensament filosòfic del constructivisme social.

Aquest projecte es desenvolupa en l’àmbit de l’educació secundària, doncs, permet plasmar la consolidació del grup de treball i les dificultats. I és que es persegueix desenvolupar les competències digitals i el tractament de la informació, la comunicació i l’aprendre a prendre, tot intercanviant pensaments, emocions, opinions i idees amb els seus companys en diferents contextos i situacions comunicatives. Val a dir que, el professorat ha d’estar preparat, amb unes competències (digitals, tècniques, pedagògiques i de coordinació) ja adquirides, per tal d’assolir l’èxit amb projectes d’aquest caire.

Aquest projecte va néixer amb la idea d’estimular l’interès i la motivació dels estudiants en el procés d’aprenentatge, i és que tot centre educatiu ha de reflexionar sobre el seu material educatiu per tal de aplicar noves aplicacions educatives per desenvolupar les competències esmentades anteriorment.

L’element clau d’aquest projecte basant-se en l’ús d’un software lliure és que l’alumne s’impliqui en l’elaboració de petits articles que puguin ser llegits pels altres companys i, per tant, es produeixi un aprenentatge significatiu.

Si reflexionem, podem veure que projectes educatius com aquests resulten molt innovadors si ho comparem amb la metodologia habitual que s’utilitzen a les aules del nostre país. I és que cal dir que avui en dia es segueix una metodologia massa tradicional, de fet, fa més de 40 anys que fem servir unes estratègies didàctiques basades en llapis – llibre i ja és hora de començar a concordar l’esfera educativa amb l’esfera social/cultural.

El valor afegit dels llibres digitals interactius

Avui, a la sessió de TAC, l'Alejandra Bosco ens ha facilitat nous recursos digitals útils per a l'àmbit educatiu. Llavors, vull dedicar aquest post a comentar els seus avantatges i inconvenients, i tot comparant-ho amb els llibres ordinàris de paper, m'agradaria esmentar els valors afegtis d'aquest recurs digital.

El meu grup i jo hem triat el tema d'interès relacionat amb els llibres digitals, un recurs que es pot trobar al següent link: http://profesor.educaline.com (educaline tools)

En el nostre cas hem escollit la branca de coneixments de llengües estrangeres, en concret, continguts de llengua anglesa. En primer lloc, ens hem dirigit a l'apartat per a nens i nenes de 7 a 12 añs anomenat "Wow!", on s'hi troben més de 270 continguts dirigits a aquest col·lectiu i a aquesta matèria. Per tal d'entendre millor el funcionament del llibre digital, hem provat d'entrar a una activitat relacionada amb la Lesson 1: A new kid in town, Page 2 Recurso multimedia: Ilustración (il·lustrada amb una imatge a continuació) 

Com podem comprovar, es tracta de col·locar les paraules que hi ha a sota de la imatge, per tal d'oplir els buits del diàleg, el qual es pot escoltar al acabar satisfactòriament l'exercici.Val a dir que hi ha un punt molt interessant a esmentar, l'avaluació de l'exercici. Com podem veure, a sota de les paraules hi ha dos símbols: el primer és per refer l'exercici i el segon, és per comprovar la correcció. 

A dins de l'apartat de correcció, l'aplicació ens permet veure, de manera molt visual i gràficamentels, elements a fer, els fets, els errors i el resultat final amb percentatge (%). A part, a sota d'aquesta gràfica, s'hi situen quatre símbols: un igual verd (t'ensenya els teus resultats correctes), un igual vermell (les teves respostes incorrectes), un pany (et dóna les respostes que en teoria són correctes) i el desigual (és l'opció de borrar les respostes i tornar a refer l'exercici).

Així doncs, un cop realitzada un anàlisi detallat, descriptiu i pràctic, donaré pas a la part analítica i reflexiva sobre aquest recurs electrònic tot indicant les avantatges i els inconvenients:

AVANTATGES:

• És dinàmic.
• Fàcil accés.
• Promou l'autoavaluació i l'autoaprenentatge.
• Motivador, doncs aprèns jugant o crees noves experiències.
• Permet interactuar amb els sentits (sons, imatges...)
• Treballa divereses competències (comprensió lectora, autonomia...)
• És una eina molt completa.
• Dóna oportunitat de rebre feedback immediat dels aprenentatges.

INCONVENIENTS:

• No promou la interacció entre docent - discent.
• L'ordinador no és capaç de saber si el nen/a ha adquirit els coneixements correctament.
• En certes persones no prou madures, com puguin ser els infants, pot ser no generi reflexió del propi aprenentatge (causa dels errors).
• Sembla ser que el professor/a no pot saber dels resultats de l'alumnat. 
• Només avalua els resultats d'aprenentatge i no el procés. 
• El seu ús no pot ser complert sense els recursos necessaris, com altaveus.
• No contempla la diversitat de l'alumnat (problemes auditius)

Per acabar, dir que com tot, hi ha unes avantatges i uns inconvenients. Com a valor afegit, dir que és un recurs que permet l'aprenentatge de forma dinàmica i divertida, que pugui motivar als meus petits pel propi aprenentatge. Així i tot, considero que té la gran desavantatge de què el professorat no porta un seguiment d'aquest aprenentatge i només rep el resultat d'aquest; fet que pugui representar una dificultat afegida a l'hora de detectar llacunes en l'aprenentatge o causes del no adquisició de coneixements. 

Experiència transformadora amb les TIC

A continuació portaré a terme una petita reflexió sobre l'ús de les TIC, tot contraposant l'aplicació d'aquests recursos digitals, ja sigui per mitjà d'una metdologia transformadora (aquella que és capaç de transformar un àmbit o les relacions interpersonals a causa de la seva aplicació) o com una metodologia reproductora (aquella centrada en la transmissió i difusió de continguts).

Llavors, per començar m'agradaria fer una breu referència a la creativa iniciativa que van portar a terme els alumnes de 4t d'ESO del centre de secundària de Matadepera. L'originalitat d'aquest projecte considero que es troba en l'experiència d'usar el recurs Audacity (un editor de so) per tal de portar a terme un projecte de lectura de l'assignatura de castellà. I és que amb aquest programa, aquest grup d'alumnes van poder llegir l'obra de de "El monte de las almas" de Bécquer, per tal d'assolir tres objectius:

• Adaptar un text narratiu a un guió radiofònic.
• Realitzar la versió radiofònica amb veu, música i efectes especials utilitzant l'editor de so.
• Publicar la versió com a podcast per ser difós a Internet.

Però en realitat, el rol de les TIC aquí ha jugat un paper clau, doncs ha permès desenvolupar competències que normalement no es porten a terme a les classes ordinàries dels instituts i que es relacionen directament amb les noves tecnologies, com puguin ser:

• Competències instrumentals (maneig de sofwere i hardwere).
• Competències cognitives (ús intel·ligent).
• Competències actitudinals (actitud positiva, sense tecnofòbia ni tecnofilia).
• Competències polítiques (anàlisi crític).

És per aquest conjunt de competències que fan que l'experiència amb les TIC sigui enriquidora i a la llarga pugui suposar un transvàs de coneixements a altres àmbits educatius.

En el següent link podeu trobar el vídeo del qual us he parlat:http://www.slideshare.net/beatrizmarin/bcquer-en-versin-radiofnica

I ja per acabar, m'agradaria fer una breu reflexió personal sobre alguns de les meves experiències amb els medis transformadors en el camp de l'Educació; en concret us vull parlar és del Lip - Dub que vaig realitzar en grup el primer curs de Grau en Pedagogia. L'objectiu d'aquest projecte era plasmar en suport audiovisual (vídeo) els coneixements rebuts prèviament a les classes teòriques de l'assignatura TIC sobre  plànols i escenaris. 

És a dir, en aquest projecte els alumnes havíem de ser capaços de crear un guió de diàleg i escenes, definint què succeïa en cadascun dels plànols, justificar perquè havíem escollit aquell tipus de plànols i no d'altres, repartir rols, gravar el vídeo (en el nostre cas, un Lip-Dub) i, finalment, editar-ho amb el MovieMaker tot quadrant les imatges, el text i el so per tal de què el resultat fos espectacular.

Amb això vull dir que s'ha de començar a trencar amb la mentalitat ja quasi obsoleta de transvàs de coneixements teòrics a la pràctica (metodologia reproductora) i que s'ha de començar a donar pas a nous suports i materials digitals i TIC que ens puguin ajudar a fer més dinàmiques aquelles accions d'Ensenyament - Aprenentatge que es puguin donar a les aules ordinàries. És cert que s'ha de reflexionar bé el com i quan s'han d'utilitzar aquests recursos i si realment persegueixen els objectius fixats, doncs, alhora de fer les classes molt més dinàmiques i motivadores poden ser un element dispersador i que trenqui l'ambient d'aprenentatge de la classe.