Interpretació de l'esquema sobre les TIC

En el següent esquema, presentat per la nostra professora Alejandra Bosco, se'ns plantejen certs elements relacionats, estratègies didàctiques amb les TIC. 

El mapa està dividit en quatre eixos, dibuixat amb una creu i que dóna sentit a tot l'esquma. Llavors pel què fa a l'eix vertical trobem la Interacció oberta (a dalt) - Interacció dirigida (a baix); fent referència a la generació de diàleg i participació entre docent i discent o entre discents en una acció didàctica. 

I en el cas de l'eix horitzontal hi ha el Focus en les competències (a la dreta, metodologia transformacional) - Focus en la disciplina (a l'esquerra, metodologia reproductiva); fent referència a l'objectiu a assolir a través de les estratègies didàctiques presentades en l'esquema. 

Llavors, aquest eix dibuixa quatre requadres:

• Focus en la disciplina - Interacció oberta: en aquest primer requadre s'hi han situat dos elements, els Materials de referència i els Llibres de text digitals 1.0.

Interpreto que aquests dos recursos s'han situat en aquest indret de l'eix perquè representen elements dirigits a l'educació i a l'adquisició d'aprenentatges a través de metodologies actives que generin una interacció entre docent - discent o entre iguals on es generi una relació d'intercanvi d'informació.

• Interacció oberta - Focus en les competències: en aquesta segona àrea és la que s'hi aglumeren la gran majoria d'elements (Xarxes socials, Projectes col·laboratius, Webquest, Simulacions, Instuments de creació i treballs intel·lectuals)

Considero que la gran majoria de recursos es situen en aquest requadre ja que es caracteritzen per establir-hi una relació d'intercanvi d'informació i participació entre els agents que intervenen en una acció didàctica i que, alhora, suposa un desenvolupament de les competències tecnològiques (la política, la instrumental, la cognitiva i l'actitudinal). Per tant, no van tan dirigides als processos didàctics sinó a l'adquisició de sabers pràctics i funcionals que facilitin la comprensió, el descobriment, la recostrucció dels fets i , sobretot, la representació dels coneixements adquirits. 

• Focus en les competències - Interacció dirigida: en aquest tercer només s'hi situa un únic element, els Jocs interactius. Així i tot, que aquest requadre comparteix un nòde amb la següent àrea, els Continguts adaptatius.

Els Jocs interactius suposen no només un desenvolupament de les competències necessàries per al bon ús de les tecnologies de la comunicació i la informació, sinó que també són activitats dirigides per un educador, adult, servidor...

• Interacció dirigida - Focus en la disciplina: i per últim, en el cas del quart s'hi situa un element que l'anomenen Presentacions, a part de compartir  amb l'anterior requadre (com ja s'ha dit) el nòde Continguts adaptatius.

Les Presentacions són recursos en que ja hi ha una informació preestablerta i que té com a objectiu informar, educar, formar, transmetre informació... Per tant, va dirigit a la disciplina. Pel què fa als Continguts adaptatius, considero que s'ha situat entre el requadre tercer i quart, doncs, consta de trets d'abdós com pugui ser: el fet d'educar, ser uns continguts fixes i acordats i un generador de competències

Un cop comentat l'esquema, m'agradaria fer menció a l'article de Bosco, A. (2008) De la supuesta relación entre tecnología e innovación educativa, REIRE Revista d’innovació i recerca en educación, nº1, noviembre 2008, pp.11-22; doncs des de la mateixa visió de l'esquema, es tracta el procés d’innovació, el qual s’entén com la selecció dels mitjans més eficaços per aconseguir un fi determinat mentre que la tecnologia s’entén com l’ús de l’artefacte més adequat per a la planificació científica del procés educatiu.

És per aquesta raó que són varis els aspectes qüestionables de les tecnologies i, també, d’aquelles més educatives com puguin ser:

• La relació que s’estableix entre la ciència i la tecnologia, doncs, avui en dia la diferencia és molt gran ja que són dos àmbits totalment independents.
• La relació entre el caràcter neutral i el valor inqüestionable de la tecnologia i de la ciència.

I és que l’ús de les tic es veu influït per les maneres diferents de representar i organitzar els processos d’ensenyança, llavors, també influirà en el que es considera nou, millor o innovador. Per tant, és difícil trobar un concepte unívoc d’innovació per cada context educatiu singular; però així i tot, es recau en entendre-ho com:

• L’ús de nous materials o recursos instructius tals com els curriculars o els tecnològics.
• L’ús de nous enfocaments d’ensenyança, activitats o estratègies didàctiques.
• L’elaboració de nous llocs pedagògics i/o teories subjacents a noves polítiques o programes.

És per aquesta raó que cal fer-ne un ús intel·ligent de les TIC ja que els plantejaments i dissenys han de tenir en compte els elements i el context generats per la interacció donada entre els participants.

D’acord amb això, cal organitzar els continguts i activitats amb l’objectiu de què l’alumnat construeixi significats sobre el contingut determinat. És per aquesta raó que l’ús de les TIC depèn de les situacions, la funció i  el discent perquè aquests últims els hi doni una utilització, un significat i un ús personal.


Un altre element important que es tracta en l'esquema és el concepte de interacció, també tractat l'article d’Aparici, R. y Silva M. Pedagogía de la interactividad, Comunicar, 38, XIX, 51-58; que la podem entendre com el fet de tenir accés a informacions a distància de manera no lineal, sense valors jeràrquics, amb accions col·laboratives i amb la interconnexió del context real amb el virtual. Llavors  les seves característiques són:

•         Intervenció per part de l’usuari sobre el contingut.
•         Transformació de l’espectador amb els serveis connectats.
•         Accions recíproques de manera dialògica amb els usuaris.

Pel què fa als principis de la interactivitat, aquesta implica:

•         La participació – intervenció.
•         La bidireccionalitat – hibridació.
•        Permutabilitat – potencialitat.

I és que la pedagogia de la transmissió, en la qual encara hi estem força summergits des de la segona meitat del s. XX, està centrada en la unidireccionalitat de la comunicació, és a dir, en la divisió entre emissor i receptor i en el feed – back. És per aquesta raó que cal començar a conèixer el feed – feed, un model de comunicació que posa a la pràctica els mitjans convencionals i els sistemes educatius centrats el la relació emissor – receptor – missatge. Un model que, com hem vist, es pot aconseguir a través d'aquells recursos i estratègies didàctiques enfocades des de la Interacció oberta - Focus en les competències; com hem vist en l'esquema.

I és que ens hem de començar a endinsar cap a un enfoc sociocultural, iniciada per Vygonstki, a través de les TAC com a eina mediadora per promoure l’aprenentatge i interaccions cognitives entre usuaris. Els sofwares oberts, com s'ha comprovat en varis estudis i com es diu en l'article de Bosco, A. Nuevas Tecnologías y enseñanza: un estudio basado en el enfoque sociocultural, Fuentes, 4, pp.84-100, generen interaccions, molts cops, iniciades pels mateixos nens i no per altres agents (docent o dispositius multimèdia); fet que l’alumnat sigui més propens a conversar i a generar una construcció i un aprenentatge social. 

Els docents hem de començar a donar via lliure a les TIC a les aules, tot començant a perdre la por a no representar la única font d'informació o la legitimitat formativa. És a dir, considero que l'ambient TIC pot ser molt més enriquidor, no només pels alumnes sinó també pels docents, ja que aquests últims en la societat del coneixement és força difícil que siguin coneixedors de totes les informacions que es van generant en l'àmbit educatiu dia rere dia. És per aquesta raó que l'enfocament socicultural resulta realment atractiu en un ambient on hi entrin en joc les TAC interactives i educatives, on es vagi generant el diàleg i el compartiment d'informació constant.

Però provenim d'una societat arrelada a la tradició i a lo "conegut", com bé diu Bauman , en una societat sòlida. Però el nostre objectiu és aconseguir una societat líquida, on els assoliments individuals no puguin ser solidificats en béns temporals perquè els actius es converteixen en passius. Però és que avui en dia encara s’estan formant a docents perquè ensenyin el que saben i que siguin la màxima font d’informació, fet que causi massa sovint el sol aprenentatge del què el professor sap i no del què està interessat aprendre l’alumne.

Les tecnologies han suposat un element fonamental pel què fa a les transformacions socials i professionals del treball docent, tot obligant a modificar la seva mentalitat i pràctica. Així i tot, el docent necessita sentir que controla la situació tan, des del punt de vista tècnic com pedagògic. Així i tot, val a dir que si un docent d’avui en dia no segueix aprenent, difícilment podrà seguir ensenyant en el context tan canviant d’ara i necessari per a la contribució de la transformació de les tecnologies digitals com a eina d’aprenentatge.  

És per aquesta raó que cal demostrar amb dades empíriques i testades que les TIC són eficaces per gestionar informació i millorar els canals de comunicació; així millorant l’aprenentatge i la construcció de coneixement; sempre i quan es realitzi de forma adequada i els es educadors aconsegueixin utilitzar tot el seu potencial (ús intel·ligent).