L'article Bosco, A. (2008) De la supuesta relación entre tecnología e innovación educativa, REIRE Revista d’innovació i recerca en educación, nº1, noviembre 2008, pp.11-22 [En línea; http://www.raco.cat/index.php/reire/article/view/121050/166925] comença amb una breu resum sobre les primeres dècades, quan es consideraven les tecnologies educatives o la tecnologia pedagògica com un subconjunt, una aplicació
de la tecnologia entesa com a globalitat. Per tant, era concebuda com una manera
científica de portar a terme les tasques educatives més pràctiques, tot
dissenyant, desenvolupant i controlar aquest processos educatius (major
predicció, major eficàcia).
Llavors, des d’aquesta visió, el
procés d’innovació s’entén com la selecció dels mitjans més eficaços per
aconseguir un fi determinat; mentre que la tecnologia s’entén com l’ús de l’artefacte
més adequat per a la planificació científica del procés educatiu.
Són varis els aspectes qüestionables de les tecnologies i, també, d’aquelles
més educatives com puguin ser:
- La relació que s’estableix entre la ciència i la tecnologia, doncs, avui en dia la diferencia és molt gran ja que són dos àmbits totalment independents.
- La relació entre el caràcter neutral i el valor inqüestionable de la tecnologia i de la ciència.
Val a dir que ara es posa molt èmfasi en la tecnologia com a progrés dels productes
tècnics, minimitzades per aquelles tecnologies més simbòliques (són representacions
de diferents tipus que requereixen de substrats materials per reproduir-les) o
organitzatives (no identificables amb cap objecte i considerades com a
diferents procediments que desenvolupen en un temps determinat regles d’acció
per a les persones). Des d’aquesta visió, serà interessant estudiar les conseqüències socials i
educatives, doncs, no es tractarà de controlar el procés sinó de comprendre per
què i com es veu modificat per l’ús de les TIC, les quals incideixen en el
procediment i les representacions.
L’ús de les tic es veu influït per les maneres diferents de representar i
organitzar els processos d’ensenyança, llavors, també influirà en el que es
considera nou, millor o innovador. Per tant, és difícil trobar un concepte
unívoc d’innovació per cada context educatiu singular; però així i tot, es
recau en entendre-ho com
- L’ús de nous materials o recursos instructius tals com els curriculars o els tecnològics.
- L’ús de nous enfocaments d’ensenyança, activitats o estratègies didàctiques.
- L’elaboració de nous llocs pedagògics i/o teories subjacents a noves polítiques o programes.
Així i tot, cal fer una aproximació sobre la manera categòrica en què s’hauria d’usar
les TIC com a instrument que permet representar, tractar i difondre informació
de manera ràpida i segura; però per això cal un domini cognitiu d’aquestes. Aquest
domini implica l’ús professional i contextualitzat de les TIC, tot coneixent l’ús
tècnic d’aquestes. Però per això cal avaluar els tipus de recursos usats en les
propostes d’ensenyança, doncs pot ser útil saber l’eficàcia d’aquests en el
procés d’E – A.
Per tant, cal promoure un ús reflexiu per implementar el currículum de
manera contextualitzada per tal de complir els objectius i el programa definit.
Pel què fa a l’ús intel·ligent de les TIC deriva de la teoria del currículum
interpretatiu/pràctic, on els processos d’E – A es consideren únics, multidimensionals,
irrepetibles ja que els plantejaments i dissenys han de tenir en compte els
elements i el context generats per la interacció donada entre els participants.
D’acord amb això, cal organitzar els continguts i activitats amb l’objectiu
de què l’alumnat construeixi significats sobre el contingut determinat. És per
aquesta raó que l’ús de les TIC depèn de les situacions, la funció i el discent perquè aquests últims els hi doni
una utilització, un significat i un ús personal.
Llavors, és per aquesta raó que no resulta fàcil apropiar-se de l’ús de les TIC, a
part de què encara s’està treballant pel domini o la competència tècnica.
Area proposà varies qüestions alhora d’aplicar les TIC a l’ensenyança que
es poden resoldre si reflexionem amb el següent decàleg:
- El rellevant sempre ha de ser lo educatiu i no lo tecnològic.
- L’ús de l’ordinador no et fa ser millor o pitjor docent.
- El mètode amb les activitats planificades promouen un o un altre tipus d’aprenentatge.
- Les TIC han de ser usades perquè l’alumnat aprengui de forma pràctica.
- Les TIC haurien d’usar-se tant com a recurs de suport per a l’aprenentatge o com per adquirir i desenvolupar competències.
- Les TIC han d’usar-se tant com a eina per cercar, consultar i elaborar com per relacionar-se.
- Les TIC s’haurien d’usar tant pel treball individual om pel col·lectiu.
- Quan es planifica una activitat amb TIC, és útil fer explícits tan els objectius, el contingut com el tipus l’habilitat tecnològica/informacional.
- Quan usem les TIC , no podem oblidar la improvisació.
- L’ús de les tic no han de ser considerades ni planificades com una acció aliena al procés d’E-A.
Aquestes recomanacions poden ajudar a incorporar les TIC de manera útil per
reflexionar sobre les propostes d’E – A i, així millora, reflexionar i innovar,
atenent a les dimensions del canvi.
.jpg)
