Segons Cabrero (2000), aquestes es poden definir com: Una serie de nuevos medios como los hipertextos, los multimedia, Internet, la realidad virtual o la televisión por satélite. Estas tecnologías giran de manera interactiva en torno a las telecomunicaciones, la informática y los audiovisuales y su hibridación como son los multimedia (Cabero, 2000)
És evident que de cada cop, la comunicació és més digitalitzada ja que consta de grans avantatges (conservació, accés, actualització...), fet que avui en dia s’aposti molt per aquest format. Si parlem de les principals carcterístiques dels recursos informàtics o mitjans digitals són: la seva capacitat per reproduir, tractar, emmagatzemar i intercanviar informació, segons Area.
Però un cop conegudes les TIC, com a futurs professionals de l'educació i la pedagogia, ens interessa aprofundir pel què fa a les Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement (TAC). És a dir, les TIC aplicades en entorns educatius. Ens interessa i resulten tan importants en el nostre àmbit professional ja que poden arribar a ser la nostra eina, el nostre futur mitjà per transformar del sistema educatiu actual ja obsolet, cap a una concepció molt més motivadora, que generi bons resultats educatius i, sobretot, que sigui promocionadora de l'aprenentatge social i interactiu.
La interacció té un fort paper, no només en els espais virtuals, sinó també en els futurs models pedagògics. Com bé es fa menció en l'article d’Aparici, R. y Silva M. Pedagogía de la interactividad, Comunicar, 38, XIX, 51-58.I és que la pedagogia de la transmissió, en la qual encara hi estem força summergits des de la segona meitat del s. XX, està centrada en la unidireccionalitat de la comunicació, és a dir, en la divisió entre emissor i receptor i en el feed – back. Un model obsolet i que no encaixa en la societat de la Informació i el Coneixement. És per aquesta raó que cal començar a conèixer el feed – feed, un model de comunicació que posa a la pràctica els mitjans convencionals i els sistemes educatius centrats el la relació emissor – receptor – missatge. Un model que, com hem vist, es pot aconseguir a través d'aquells recursos i estratègies didàctiques enfocades des de la Interacció oberta - Focus en les competències; com hem vist en l'esquema.
Uns models estretament lligats i recolzats en l'enfocament sociocultural a través de les TAC, com a eina mediadora per promoure l’aprenentatge i interaccions cognitives entre usuaris. Els sofwares oberts, com s'ha comprovat en varis estudis i com es diu en l'article de Bosco, A. Nuevas Tecnologías y enseñanza: un estudio basado en el enfoque sociocultural, Fuentes, 4, pp.84-100, generen interaccions, molts cops, iniciades pels mateixos nens i no per altres agents (docent o dispositius multimèdia); fet que l’alumnat sigui més propens a conversar i a generar una construcció i un aprenentatge social
Uns models estretament lligats i recolzats en l'enfocament sociocultural a través de les TAC, com a eina mediadora per promoure l’aprenentatge i interaccions cognitives entre usuaris. Els sofwares oberts, com s'ha comprovat en varis estudis i com es diu en l'article de Bosco, A. Nuevas Tecnologías y enseñanza: un estudio basado en el enfoque sociocultural, Fuentes, 4, pp.84-100, generen interaccions, molts cops, iniciades pels mateixos nens i no per altres agents (docent o dispositius multimèdia); fet que l’alumnat sigui més propens a conversar i a generar una construcció i un aprenentatge social
A part, també Bosco, A. (2008) en el seu article De la supuesta relación entre tecnología e innovación educativa, REIRE Revista d’innovació i recerca en educación, nº1, noviembre 2008, pp.11-22, torna a esmentar la importància de la interacció, la qual va lligada al procés d’innovació, ja que cal seleccionar els mitjans més eficaços per aconseguir un fi determinat mentre que la tecnologia s’entén com l’ús de l’artefacte més adequat per a la planificació científica del procés educatiu.
I és que l’ús de les TIC es veu influït per les maneres diferents de representar i organitzar els processos d’ensenyança, llavors, també influirà en el que es considera nou, millor o innovador. Per tant, és difícil trobar un concepte unívoc d’innovació per cada context educatiu singular; però així i tot, es recau en entendre-ho com:
- L’ús de nous materials o recursos instructius tals com els curriculars o els tecnològics.
- L’ús de nous enfocaments d’ensenyança, activitats o estratègies didàctiques.
- L’elaboració de nous llocs pedagògics i/o teories subjacents a noves polítiques o programes.
Però com bé es diu en l'article de Sancho, J. M. (2008) De TIC a TAC, el difícil tránsito de un vocal. Investigación en la escuela, 64, 19-30, no és tan fàcil pasar de TIC a TAC, sobretot perquè ho pretenem fer sense tenir en compte el context, la cultura, les pràctiques i les competències docents, el sistema, les relacions de poder, la por a canviar, les concepcions sobre l’E – A... Cal fer-ne un ús intel·ligent de les TIC ja que els plantejaments i dissenys han de tenir en compte els elements i el context generats per la interacció donada entre els participants.
D’acord amb això, cal organitzar els continguts i activitats amb l’objectiu de què l’alumnat construeixi significats sobre el contingut determinat. És per aquesta raó que l’ús de les TIC depèn de les situacions, la funció i el discent perquè aquests últims els hi doni una utilització, un significat i un ús personal.
Els docents hem de començar a donar via lliure a les TIC a les aules, tot començant a perdre la por a no representar la única font d'informació o la legitimitat formativa. És a dir, considero que l'ambient TIC pot ser molt més enriquidor, no només pels alumnes sinó també pels docents, ja que aquests últims en la societat del coneixement és força difícil que siguin coneixedors de totes les informacions que es van generant en l'àmbit educatiu dia rere dia. És per aquesta raó que l'enfocament socicultural resulta realment atractiu en un ambient on hi entrin en joc les TAC interactives i educatives, on es vagi generant el diàleg i el compartiment d'informació constant.
Les tecnologies han suposat un element fonamental pel què fa a les transformacions socials (societat líquida) i professionals del treball docent, tot obligant a modificar la seva mentalitat i pràctica. Així i tot, considero que els docents necessiten sentir-se que controlen la situació tan, des del punt de vista tècnic com pedagògic (socitat sòlida). Així i tot, val a dir que si un docent d’avui en dia no segueix aprenent, actualitzant-se i formant-se, difícilment podrà seguir ensenyant en el context tan canviant d’ara i necessari per a la contribució de la transformació de les tecnologies digitals com a eina d’aprenentatge.
És per aquesta raó que cal demostrar amb dades empíriques que les TIC són eficaces per a gestionar informació i millorar els canals de comunicació; una línia que cal seguir per a la innovació educativa doncs, com es pot comprovar són molts els autors que consideren que les TIC són la clau per a millorar la qualitat de l’aprenentatge, doncs, es generaran processos de construcció de coneixement continus amb una gran diversitat d'idees i nous conceptes. Això sí, sempre i quan es realitzi de forma adequada i els es educadors aconsegueixin utilitzar tot el seu potencial (ús intel·ligent). Només propulsant propostes i dissenys innovadors que integrin les TIC/TAC, no podrem sensibilitzar a la comunitat educativa de tots els beneficis que poden aportar aquestes a l'adquisició de coneixements i a la transformació social. Cal impulsar i fer una cultura sòlida i en moments de crisi, com ara, és la millor opció.
