Reflexió artícle 3: La docència virtual i l'aprenentatge autònom

L'article Bosco, A. (2008) Docencia virtual y aprendizaje autónomo: algunas contribuciones al Espacio Europeo de Educación Superior, Revista Iberoamericana de Educación a Distancia (RIED), Vol. 11 (1), pp. 157-182 comença amb una breu reflexió sobre la societat actual, la qual es caracteritza per ser una societat basada en la informació i del desenvolupament continu gràcies a les TIC. Aquest fet té un impacte directe als processos d’E – A i, sobretot, en la docència universitària. Les TIC representen una oportunitat per transformar les formes tradicionals de formació; però cal dir que la transformació de la docència no és possible sense atendr3e als principal reptes educatius, segons Area (2002):

•           La integració de noves TIC en el sistema i la cultura escolar.
•           La reestructuració de les fites i mètodes d’E – A.
•           Extensió de la formació a través de els xarxes d’ordinadors.
•           La revisió i replantejament de la formació ocupacional.
•      Desenvolupament d’accions d’educació no formal per a l’alfabetització      tecnològica.

Avui en dia, són totes les universitats les que han creat iniciatives que impliquin les TIC, ja sigui en gestió, en la docència (universitats obertes) o en la investigació; però l’ús d’aquestes varia molt segons la regió.

En el cas de les universitats espanyoles, quasi totes tenen incorporats recursos en línia per a la docència (CV, Secretaria Virtual, entre d’altres). Aquesta transformació de la universitat espanyola és fruit d’un conjunt de necessitats per integrar les TIC i per les polítiques de convergència europees. El seu principal objectiu, plantejats en la Declaració de Bolònia són:

•  Apropar els estudis superiors a la regió. 
• Adoptar un sistema de titulacions comprensibles per promoure oportunitats de treball i competitivitat internacional.
• Establir titulacions basant-se en dos nivells principals (ser pertinent per al món laboral i haver superat el primer nivell)
• Establir un sistema comú de crèdits per fomentar la comparabilitat d’estudis.
• Fomentar la mobilitat entre estudis i entre països europeus.
• Impulsar la cooperació europea per garantir la qualitat i desenvolupar metodologies.
• Promoure la dimensió europea de l’educació superior.

Por lo tant, els resultats d’aquest canvis generaran:

•     Una major homogeneïtat i flexibilitat en i entre les titulacions.
•     Els perfils es basen en les competències a desenvolupar.

Per tant, tots els processos de convergència en el EEES promou nous plantejaments didàctics i canvis en tots i cadascun dels elements que conformen l’acte didàctic. Com ara:

•           Major protagonisme de l’estudiant.
•           Formació basada en competències.
•           Adquisició d’eines d’aprenentatge.
•           Desenvolupament de nous coneixements i habilitats per part del        professorat.
•           Incorporar les TIC.
•          Comunicació interpersonal i treball en equip.

Un cop Bosoco ha plantejat el marc actual de les TIC, presenta el Projecte EVAINU, el qual fou creat per la UAB i suposà una primera aproximació al estudi de nous usos de les TIC en el desenvolupament de la docència universitària. La seva principal finalitat era identificar noves modalitats formatives en la universitat, tot usant les TIC, i el seus objectius:

•     Identificar, descriure i implementar noves propostes educatives que impliquin les TIC.
•      Identificar, descriure i implementar el potencial d’aquestes propostes per millorar i realitzar un canvi educatiu.

La seva hipòtesi partia en la consideració de què la integració de les TIC en els processos d’E – A no necessariament signifiquen una millora d’aquets processos, tot i que permetin la no assistència a classe.

Per exemple, una proposta fou “Veterinària Virtual” i “Geografia en Xarxa”. Es va involucrar a tota una titulació a partir de la selecció de tres assignatures diferents dels seus respectius plans; assolint així, un major contrast entre les dades recollides.

La particularitat de la proposta “Geografia en Xarxa” radica en la possibilitat de combinar-se varies modalitats:

•           Totalment presencial.
•           Totalment en xarxa.
•           Combinació d’ambdues propostes.

Com la gran majoria de propostes d’aquest caire, no comporta cap horari específic ni atenció als alumnes, doncs, aquest són totalment autònoms i responsables de les seves tasques. Pel què fa a l’entrega de treballs i tramesa d’informació es fa tot a través del CV i referent a les eines d’interacció, la més usada és la tutoria.

Val a dir que aquesta oferta d’estudi permet accedir a un tipus de col·lectiu que està realitzant la seva segona carrera i que porta temps inserit en el món laboral; fet que ja tinguin un cúmul d’habilitats que facilitin l’aprenentatge autònom.

Un projecte que va conclure que l’ús de les TIC ha demostrat una oportunitat per millorar i donar un salt qualitatiu a l’ensenyança tradicional. S’ha comprovat que com a element innovador el desenvolupament de materials d’aprenentatge i la implementació de noves metodologies didàctiques; propostes també viables en les modalitats presencials. És per aquesta raó, que aquest informe conclou que les TIC, en general, produeix dos efectes importants:

•           Crea la necessitat de reflexió sobre el procés d’E – A.
•           Les TIC faciliten la gestió de la informació i la comunicació permeten un procés d’ aprenentatge més ajustat a les necessitats individuals.