Autoavaluació

En aquesta última entrada m'agradaria portar a terme una autoavaluació del procés d'ensenyament - aprenentatge que he anat realitzant al llarg d'aquesta assignatura optativa de 6 crèdits de quart curs del Grau en Pedagogia, anomenada Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement.

Per començar, dir que vaig escollir aquesta assignatura ja que m'oferia aprofundir en molts temes relacionats amb l'Educació, però des del punt de vista de les tecnologies; un camp que no he pogut explorar fins el moment en què he cursat aquesta assignatura. És a dir, l'assignatura de TAC m'ha permès reflexionar, podríem dir per primer cop, pel què fa als conceptes de Tecnologies de la Informació i la Comunicació, en aquest cas des de l'àmbit educatiu; així, oferint-nos una cosmovisió més ample de l'ús de les TIC en el sistema educatiu, proporcionant-nos les eines per analitzar i avaluar el disseny de recursos TIC i el desenvolupament de projectes que integren les TIC.  

La doctora Alejandra Bosco Paniagua, la responsable de gestionar aquest mòdul de coneixements i ens ha possibilitat oferir-nos un entorn d'aprenentatge basat en la participació i en la presa de decisions pel què fa al coneixement i a la promoció de l'ús dels recursos tecnològics en l'àmbit educatiu. Fet que ens hagi possibilitat familiaritzar-nos en el complex procés de transicisió de l'esfera educativa en l'actual sistema. És a dir, en conegut noves maneres de planificar, desenvolupar, usar i avaluar recursos didàctics a a través de les Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement; a part de desenvolupar, en més o menys mesura, un criteri professional en el disseny i l'avaluació de mitjans d'ensenyament. 

Tot això ha sigut possible gràcies a l'aprofundiment dels següents temes:

1. Aprenentatge i construcció del coneixement amb les TIC. 
2. Anàlisi d'experiències innovadores (llibre de text digital, els mitjans audiovisuals, Internet, el multimèdia educatiu i l'e-learning).
3. Creació de materials multimèdia que integrin les TIC com a mitjans d'ensenyament i aprenentatge. 
4. Nous reptes i oportunitats per a la millora del paper educatiu, com ara, projectes que promoguin la millora i el canvi educatiu mitjançant la integració de les TIC.

Uns temes que m'han permès i m'han suggerit, durant l'aprofundiment d'aquests temes, la formulació de les següents qüestions que giren entorn a:

• Les competències digitals i tecnològiques que tenen adquirides el professorat d'avui en dia són suficients per portar a terme la necessària transformació de les TIC en TAC?
• Els docents es veuen perjudicats al no representar la principal font d'informació i coneixement del col·lectiu a formar? Saben com treure'n profit d'aquesta situació?
• Com podem nosaltres, com a futurs professionals de la Pedagogia, impulsar una nova cultura que es basi en l'aprenentatge col·laboratiu, social, que es centri en projectes i amb la implementació de les TAC a les aules? D'aquí 10 anys serà possible una educació així?
• Considero que hi ha una falta de consienciació, d'informació i coneixement envers a la innovació. No té perquè ser una educació més innovadora i transformadora aquella que integra dispositius multimèdia durant el procés d'ensenyament - aprenentatge. Realment són conscients els docents de les possibilitats i optimitzacions que poden suposar les TAC en les aules, en quant a l'adquisició de coneixements i dels resultats acadèmcis dels alumnes. 
• Amb la situació de crisi, es començarà a donar més importància a la formació e - learning o, fins i tot, a potenciar les MOOC?

Però ara, que he finalitzat l'assignatura, em veig capaç de contestar algunes de les anteriors preguntes formulades:

• Les competències digitals i tecnològiques que tenen adquirides el professorat d'avui en dia, definitivament, no són suficients com per portar a terme la necessària transformació de les TIC en TAC. I és que com he comentat en algunes de les meves entrades, molts dels docents que ara estan exercint van néixer i graduar-se en els anys 40 i 50, unes generacions que encara no van conviure ni aprendre rodejats de les TIC. De fet, fins els anys 80, la gent no es va veure immersa en els dispositius digitals. Aquí està el gran buit digital, els formadors, col·lectius que necessiten formar-se en TIC per aconseguir la desitjada transformació en TAC. 
• Personalment considero que els docents tenen por de perdre l'autoritat com a principal font d'informació i coneixement al conviure amb les TIC. Però jo crec que aquesta por està generada pel tema tractat en l'anterior punt, perquè no estan formats i no consten de les competències necessàries per treure'n profit d'aquesta situació. I és que aprofitant aquesta gran comunitat d'aprenentatge, ja sigui formada per educadors com alumnes, es pot avançar cap a un model de construcció social que benefici a la societat en sí.
• Nosaltres, com a futurs professionals de la Pedagogia, podrem arribar a impulsar una nova cultura que es basi en l'aprenentatge col·laboratiu, social, que es centri en projectes i amb la implementació de les TAC a les aules a partir de la formació, sensibilització i conscienciació dels beneficisis de les TAC. Deixant pas a les noves generacions i a la opinióo dels alumnes, els quals no veuen les seves necessitats formatives cobertes amb l'actual sistema formatiu. Cal escoltar i ser escoltat en moments de crisi, per tal de transformar aquesta situació d'angoixa en un espai d'avanç i superació.
• I, evidentment, contestant a totes les anteriors qüestions, podem dir que si un no es vol informa, aprendre i ser conscient dels beneficis de les TAC no arribarà a veure que una educació innovadora no només es basa en la introducció de dispositius multimèdia que reprodueixin la funció dels actuals dispositius no digitals de l'aula. Una educació trencadora i transformadora és aquella que darrera un hardware i un software hi ha un món ple de possibilitats i de promoció de l'aprenentatge intel·lignt.  
• I per últim, dir que sí, sóc optimista envers a la promoció de la formació e - learning i de les MOOC en temps de crisi; doncs en els últims anys se'ns està violant un dret universal i tan important com l'accés a l'educació. Últimament s'està retallant en educació, pujant les taxes, tallant els nostres somnis de pujar esglants i, així, impedint que la societat de classes mitjandes i baixes no puguin accedir a la universitat. 

Pel què fa a la metodologia de teball d'aquesta assignatura, Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement, dir que s'ha desenvolupat a través de la realització d'activitats tan de caire teòric com pràctic,  que anaven orientades a l'aplicació i producció de materials multimèdia. A part, l'accés i disponibilitat de la professora ha sigut molt alt, per tal de realitzar tutories tan grupals com individuals; i també, en el cas dels processos de seguiment i avaluació d'evidències d'aprenentatge a través dels blogs individuals.

Llavors, considero que els objectius de l'assignatura els he anat assolint de mica en mica al realitzar les activitats d'aprenentatge proposades per la professora, portant una continuïtat en la vida del blog, realitzant les lectures bibliogràfiques bàsiques, analitzant els temes treballats a classe i realitzant el treball grupal.

Val a dir que la realització d'aquest blog m'ha facilitat molt, no només la tasca de realitzar un "portafoli d'aprenentatge" o el recull de coneixements, sinó també, per veure un continu treball, construcció  i evolució del meu pensament crític envers a les TIC i les TAC. I és que usar el blog com a portafoli d'aprenentatge ha suposat que cada entrada construís una evidència de l'aperenentatge que he realitzat en cadascuna de els tasques de l'assignatura. És per aquesta raó que considero que el meu blog es caracteritza per:

• Una alta continuïtat.
• Una adeqüació amb les propostes.
• Un anàlisi crític i un contrast entre altres entrades (més cap al final de l'assignatura, doncs, és quan començava a dominar el temari)
• Les fonts d'informació utilitzades i els materials buscats s'han anat citant en les diferents entrades. 
• M'he ajustat a les guies per a l'ús adequat de les pràctiques, per tal de què aquestes siguin quan més beneficioses, no només per a mi, sinó també pels meus companys o visitants d'aquest blog.

A part, les lectures bibliogràfiques també han resultat de gran ajuda per consolidar els coneixements, no tansols teòrics sinó també pràctics, que s'han anat donant al llarg de l'assignatura. Les lectures, per a mi, han suposat un preludi per començar a reflexionar i a aprofundir en els temes donatsa l'aula. Comparar autors, relacionar o contraposar-los temes... Val a dir que m'ha resultat difícil extreure'n la meva pròpia contrsucció crítica, ja sigui teòric com pràcticament, però un cop acabada l'assignatura i enllaçar tots els autors, el projecte i les sessions recollides al portafolis, veig que tot té un sentit. 

I, per últim dir que en el cas del projecte desenvolupat en grup, també ha resultat una gran pila en la consolidació de coneixements. I és que, personalment, el projecte resumeix amb una leboriosa síntesi i anàlisi tots els aspectes tractats a l'assignatura de TAC; ja que se'ns ha demanat dissenyar un projecte innovador que integri l'ús de les TIC en l'àmbit educatiu. 

Llavors, al llarg de la realització d'aquest projecte ens varem adonar que, aquest treball resulta necessari per ser conscient de les noves tecnologies en l’actualitat, per a poder aplicar-les de la millor manera possible en l’àmbit educatiu. Sens dubte, les noves tecnologies poden esdevenir un recurs de gran utilitat en el dia a dia dels centres educatius i, a la vegada, amb la proposta plantejada es contribuirà a adoptar una actitud positiva i receptiva respecte els nous aprenentatges i tenir interès per a la formació de les noves TIC que rep l’alumnat. A més, dir que la nostra proposta també permet incidir en factors com l’interès o la motivació, que esdevenen de gran importància en qualsevol etapa de l’escolaritat.

Un cop realitzada la meva retrospectiva envers al procés d'ensenyament - aprenentatge que realitzat durant l'assignatura de Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement, m'agradaria presentar una graella resum d'aquelles aspectes que he realitzat correctament, aquells que he fet correctament i d'altres que es podrien millorar.

I ja, per acabar, dir que els coneixements adquirits en aquesta assignatura han suposat un petit creiement tan personal com professional, doncs mai havíem treballat la pedagogia des de l'àmbit de les Tecnologies de la Informació i del Coneixements i, menys, des de les TAC. 

En ple segle XXI, les tecnologies de la informació i el coneixement (TIC) s’han convertit en una part essencial de la nostra vida quotidiana. A més, en el marc educatiu actual, hem de tenir en compte que aquestes formen part continua del nostre dia a dia, sobretot en el col·lectiu dels més joves que molts ja anomenen nadius digitals, fet que es troba directament relacionat amb que ens trobem immersos en una societat del coneixement caracteritzada pels canvis i la necessitat constant d’adaptació. Així mateix, dins de les noves tecnologies pren especial rellevància l’ús dels mitjans audiovisuals com a recurs didàctic per tots els beneficis que comporten, ja que ens poden ajudar a motivar als més joves per tal de que s’impliquin més activament en les activitats curriculars; això sí, sempre fent-ne un ús responsable i adequat.

És per aquesta raó que aquests nous coneixements repercutiran en el meu desenvolupament professional favorablement, doncs, tenir una base informàtica i un coneixement sobre les TAC suposa un valor afegit per aquelles futures organitzacions on pugui treballar.

EXAMEN: PREGUNTA 4

Responent a aquestes preguntes he après que, molts cops, quan pensem amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) caiem en l’error de pensar en artefactes/aparells, quan també és una forma d’organitzar i comunicar-nos. 

Segons Cabrero (2000), aquestes es poden definir com: Una serie de nuevos medios como los hipertextos, los multimedia, Internet, la realidad virtual o la televisión por satélite. Estas tecnologías giran de manera interactiva en torno a las telecomunicaciones, la informática y los audiovisuales y su hibridación como son los multimedia (Cabero, 2000) 

És evident que de cada cop, la comunicació és més digitalitzada ja que consta de grans avantatges (conservació, accés, actualització...), fet que avui en dia s’aposti molt per aquest format. Si parlem de les principals carcterístiques dels recursos informàtics o mitjans digitals són: la seva capacitat per reproduir, tractar, emmagatzemar i intercanviar informació, segons Area.

Però un cop conegudes les TIC, com a futurs professionals de l'educació i la pedagogia, ens interessa aprofundir pel què fa a les Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement (TAC). És a dir, les TIC aplicades en entorns educatius. Ens interessa i resulten tan importants en el nostre àmbit professional ja que poden arribar a ser la nostra eina, el nostre futur mitjà per transformar del sistema educatiu actual ja obsolet, cap a una concepció molt més motivadora, que generi bons resultats educatius i, sobretot, que sigui promocionadora de l'aprenentatge social i interactiu. 

La interacció té un fort paper, no només en els espais virtuals, sinó també en els futurs models pedagògics. Com bé es fa menció en l'article d’Aparici, R. y Silva M. Pedagogía de la interactividad, Comunicar, 38, XIX, 51-58.I és que la pedagogia de la transmissió, en la qual encara hi estem força summergits des de la segona meitat del s. XX, està centrada en la unidireccionalitat de la comunicació, és a dir, en la divisió entre emissor i receptor i en el feed – back. Un model obsolet i que no encaixa en la societat de la Informació i el Coneixement. És per aquesta raó que cal començar a conèixer el feed – feed, un model de comunicació que posa a la pràctica els mitjans convencionals i els sistemes educatius centrats el la relació emissor – receptor – missatge. Un model que, com hem vist, es pot aconseguir a través d'aquells recursos i estratègies didàctiques enfocades des de la Interacció oberta - Focus en les competències; com hem vist en l'esquema.

Uns models estretament lligats i recolzats en l'enfocament sociocultural a través de les TAC, com a eina mediadora per promoure l’aprenentatge i interaccions cognitives entre usuaris. Els sofwares oberts, com s'ha comprovat en varis estudis i com es diu en l'article de Bosco, A. Nuevas Tecnologías y enseñanza: un estudio basado en el enfoque sociocultural, Fuentes, 4, pp.84-100, generen interaccions, molts cops, iniciades pels mateixos nens i no per altres agents (docent o dispositius multimèdia); fet que l’alumnat sigui més propens a conversar i a generar una construcció i un aprenentatge social

A part, també Bosco, A. (2008) en el seu article De la supuesta relación entre tecnología e innovación educativa, REIRE Revista d’innovació i recerca en educación, nº1, noviembre 2008, pp.11-22, torna a esmentar la importància de la interacció, la qual va lligada al procés d’innovació, ja que cal seleccionar els mitjans més eficaços per aconseguir un fi determinat mentre que la tecnologia s’entén com l’ús de l’artefacte més adequat per a la planificació científica del procés educatiu.

I és que l’ús de les TIC es veu influït per les maneres diferents de representar i organitzar els processos d’ensenyança, llavors, també influirà en el que es considera nou, millor o innovador. Per tant, és difícil trobar un concepte unívoc d’innovació per cada context educatiu singular; però així i tot, es recau en entendre-ho com:

• L’ús de nous materials o recursos instructius tals com els curriculars o els tecnològics.
• L’ús de nous enfocaments d’ensenyança, activitats o estratègies didàctiques.
• L’elaboració de nous llocs pedagògics i/o teories subjacents a noves polítiques o programes.

Però com bé es diu en l'article de Sancho, J. M. (2008) De TIC a TAC, el difícil tránsito de un vocal. Investigación en la escuela, 64, 19-30, no és tan fàcil pasar de TIC a TAC, sobretot perquè ho pretenem fer sense tenir en compte el context, la cultura, les pràctiques i les competències docents, el sistema, les relacions de poder, la por a canviar, les concepcions sobre l’E – A... Cal fer-ne un ús intel·ligent de les TIC ja que els plantejaments i dissenys han de tenir en compte els elements i el context generats per la interacció donada entre els participants.

D’acord amb això, cal organitzar els continguts i activitats amb l’objectiu de què l’alumnat construeixi significats sobre el contingut determinat. És per aquesta raó que l’ús de les TIC depèn de les situacions, la funció i  el discent perquè aquests últims els hi doni una utilització, un significat i un ús personal.

Els docents hem de començar a donar via lliure a les TIC a les aules, tot començant a perdre la por a no representar la única font d'informació o la legitimitat formativa. És a dir, considero que l'ambient TIC pot ser molt més enriquidor, no només pels alumnes sinó també pels docents, ja que aquests últims en la societat del coneixement és força difícil que siguin coneixedors de totes les informacions que es van generant en l'àmbit educatiu dia rere dia. És per aquesta raó que l'enfocament socicultural resulta realment atractiu en un ambient on hi entrin en joc les TAC interactives i educatives, on es vagi generant el diàleg i el compartiment d'informació constant. 

Les tecnologies han suposat un element fonamental pel què fa a les transformacions socials (societat líquida) i professionals  del treball docent, tot obligant a modificar la seva mentalitat i pràctica. Així i tot, considero que els docents necessiten sentir-se que controlen la situació tan, des del punt de vista tècnic com pedagògic (socitat sòlida). Així i tot, val a dir que si un docent d’avui en dia no segueix aprenent, actualitzant-se i formant-se, difícilment podrà seguir ensenyant en el context tan canviant d’ara i necessari per a la contribució de la transformació de les tecnologies digitals com a eina d’aprenentatge.

És per aquesta raó que cal demostrar amb dades empíriques que les TIC són eficaces per a gestionar informació i millorar els canals de comunicació; una línia que cal seguir per a la innovació educativa doncs, com es pot comprovar són molts els autors que consideren que les TIC són la clau per a millorar la qualitat de l’aprenentatge, doncs, es generaran processos de  construcció de coneixement continus amb una gran diversitat d'idees i nous conceptes. Això sí, sempre i quan es realitzi de forma adequada i els es educadors aconsegueixin utilitzar tot el seu potencial (ús intel·ligent). Només propulsant propostes i dissenys innovadors que integrin les TIC/TAC, no podrem sensibilitzar a la comunitat educativa de tots els beneficis que poden aportar aquestes a l'adquisició de coneixements i a la transformació social. Cal impulsar i fer una cultura sòlida i en moments de crisi, com ara, és la millor opció.

EXAMEN: PREGUNTA 3

Al llarg de l'assignatura de TAC hem anat realitzant un blog com a carpeta d'aprenentatge; d'aquest  manera, s'ha facilitat molt, no només la tasca de recollir evidències de classe, de recollir aquelles aspectes més teòrics, sinó també, per veure un continu treball, una construcció evolutiva del coneixement  i creixement del meu pensament crític envers a les TIC i les TAC. I és que usar el blog com a portafoli d'aprenentatge ha suposat que cada entrada construís una evidència de l'aperenentatge que he realitzat en cadascuna de els tasques de l'assignatura. És per aquesta raó que considero que el meu blog es caracteritza per:

• Una alta continuïtat.
• Una adeqüació amb les propostes.
• Un anàlisi crític i un contrast entre altres entrades (més cap al final de l'assignatura, doncs, és quan començava a dominar el temari)
• Les fonts d'informació utilitzades i els materials buscats s'han anat citant en les diferents entrades. 
• M'he ajustat a les guies per a l'ús adequat de les pràctiques, per tal de què aquestes siguin quan més beneficioses, no només per a mi, sinó també pels meus companys o visitants d'aquest blog.

Però, el resultat quin ha sigut? Personalment, considero que el meu blog es basa, sobretot, en caràcter simbòlic interatiu ja que m'he centrat en el llengutatge més simbòlic. 

Amb això vull dir que no m'he regit només amb el que s'ha dit a classe o el que he pogut llegir en les lectures, sinó que ho he contrastat amb altres punts de vista (altres autors recomanats o reflexions generades a classe) o situacions pràctiques (amb activitats fetes a l'aula). De fet, jo mateixa he reflexionat sobre els temes tractats al llarg de l'assignatura de TAC, tot fent un mix, decantant-me per unes idees o unes altres segons el meu parè. A part, he reflexionat, a partir de la teoria donada a classe, què succeeix en l'entorn, per què passa i com es podria solucionar. És a dir, he intentat crar un sentit global. I el que em satisfà més és que a l'inici del curs, jo tenia un significat totalment diferent de les TIC i, bàsicament, no coneixia les TAC, però he anat transformant el significat a través de processo interpretatius de la bibliografia i la teoria donada.

• Exemple d'entrada simbòlica interactiva: http://tacnat.blogspot.com.es/2014/01/massive-online-open-courses-mooc.html

Però, alhora, considero que en certs moments ha resultat un blog  transformador perquè he sigut capaç, en més o menys mesura, aconseguir que el blog es convertís en un espai d'interacció, sobretot, entre la professora, alguns companys i jo; tot intercanviant opinions i aconsellant-nos. A part d'aconseguit transformar el significat de blog, convertint-lo en una línia  temporal que recull l'evolució personal i professional a través de diferents eines multimèdia.

• Exemple d'entrada transformadora: http://tacnat.blogspot.com.es/2014/01/pedagogia-de-la-interactivitat-roberto.html

Enllaçant l'últim punt esmentat en l'apartat anterior, considero que el meu blog, sobretot a l'inici, va tenir algunes entrades de caire reproductiu. Sobretot perquè en un inici feia un mer recull d'informació donada a classe o feia els resums de la bibliografia bàsica sense una part més personal i reflexiva. 

• Exemple d'entrada reproductiva: http://tacnat.blogspot.com.es/2013/11/el-valor-afegit-de-la-multimedia.html

Però aquesta és la meva satisfacció, haver evolucionat de mica en mica, haver crescut a partir dels coneixements adquirits amb aquesta assignatura, d'haver-los consolidat de tal manera que, ara, en pugui fer una pròpia percepció. He sigut capaç d'anar més enllà, tot fent reflexions i opinant sobre els diversos punts de vista donats al llarg de l'assignatura. I pel què fa a les primeres entrades, en les quals només en feia una mera transmissió i reproducció de coneixements generats per altres persones, els he modificat i millorat perquè ara es pugui veure plasmat la meva reflexió.

EXAMEN: PREGUNTA 2

Són molts els autors tractats al llarg de l'assignatura de Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement que reafirmen l'especial característica de les tecnologies digitals: el caràcter interactiu. 

Quan parlem de web 2.0 parlem d'Internet, la qual és una xarxa d'ordinadors mundials. I és que aquesta gran xarxa dóna  la possibilitat de distribuïr serveis, construir informació, separar continguts i presentacions, col·laborar i participar en sindicats; doncs els seus principis són:

• La web com a plataforma.
• Aprofitament de la intel·ligència col·lectiva.
• La gestió de la base de dades com a competència bàsica.
• El fi de les actualitzacons del sofware.
• Model de programació lleugera i simplicitat de la recerca.
• Sofware no limitat a un sol dispositiu.

I les seves principals aplicacions principals són: 

• Les xarxes socials ens permeten establir contacte amb qualsevol persona d'arreu del món de forma molt senzilla (facebook, twitter, my space...)
• Publicacions de continguts, són espais genials per transmetre informació que per tu és valuosa i t'interessa que els altres puguin conèixer i compartir (blog, wikis, repositorios, diaris...)
• Gestió d'informació, que són més que res enllaçosa i etiquetes de diferents fonts d'informació i coneixement (sindicadors de continguts, marcadors socials, pàgines d'inici...)
• Eines d'escriptori (calendari, processador de textos...)

En el cas de els seus usos educatius, aquests poden ser:

• Treball cooperatiu - col·laboratiu (prezzi, treballs cooperatius amb wiki...)
• Publicacions de continguts (del docent, del discent, del centre educatiu, portafolis...)
• Obtenció i edició d'informació recent com a possibilitat de compartir (diari escolar)

Per tant, la web 2.0 pot generar i pot suposar:

• No centrar-se tan en la recepció i prou, sinó en la recepció més creativa o la creació més creativa.
• Treballar més en xarxa i de forma més cooperativa.
• Crear un núvol civernàutic amb una gran multitud d'informació que està a l'abast de tothom. Per tant, pot representar un món ple de possibilitats i de coneixements útils que es poden compartir, opinar o innovar. 

Com podem comprovar, la Web 2.0 ens dóna gran oportunitats per generar una col·laboriació i/o intel·ligència col·lectiva i, així, arribar a crear comunitats virtuals de gran interès cultural. 

Són noves maneres de construir coneixement, basades en el la interacció i en l'aprenentatge social. És aquí quan podem parlar de l’article de Bosco, A. Nuevas Tecnologías y enseñanza: un estudio basado en el enfoque sociocultural, Fuentes, 4, pp.84-100 el qual es centra en l’enfocament sociocultural. Una corrent pedagògica iniciada per Vygonstki que es basa en la interacció i en el compartir informació per tal de, entre tots, construir coneixement. Llavors, des d'aquest punt de vista podem considera les tecnologies digitals com a eina mediadora per promoure l’aprenentatge i interaccions cognitives entre usuaris (convertint-se així, en tecnologies educatives). I és que l’ordinador també pot ser considerat un instrument mediador ja que pot ser tan una eina material com un sistema de símbols, fins i tot, la representació d’una conducta humana. A part, un ordinador pot ser mediador de canvis/influències o, també, una nova forma de manifestació cultural. En aquest cas, és tan important les característiques de l’instrument mediador com el medi sociocultural en el què s’està usant (centre escolar o aula).

Al llarg de l'estudi realitzat per Bosco, es va poder observar que els programes tancats tendeixen a promoure processos de retroalimentació, on la iniciació està donada per l’ordinador, la resposta per l’infant i la retroalimentació, un altre cop, per l’ordinador.  Val a dir que aquest tipus d’intercanvi es produeix en les classes tradicionals.

Però en el cas dels sofware oberts generen interaccions, molts cops, iniciades pels mateixos nens i no pels ordinadors; fet que l’alumnat sigui més propens a conversar.

Un tema molt relacionat amb l’artícle d’Aparici, R. y Silva M. Pedagogía de la interactividad, Comunicar, 38, XIX, 51-58 ja que es critica el feed – back, un model basat en la retroalimentació entre els participants  però que estableix una divisió entre l’emissor i el receptor; a diferència del feed – feed, un model de comunicació centrats el la relació emissor – receptor – missatge. És a dir, s’entén com un procés de reforç del missatge, on tots els individus són potencialment emissors i, per tant, estan en una constant interrelació en un mateix rang.

La interactivitat en la xarxa la podem entendre com el fet de tenir accés a informacions a distància de manera no lineal, sense valors jeràrquics, amb accions col·laboratives i amb la interconnexió del context real amb el virtual. Llavors  les seves característiques són:

•         Intervenció per part de l’usuari sobre el contingut.
•         Transformació de l’espectador amb els serveis connectats.
•         Accions recíproques de manera dialògica amb els usuaris.

Pel què fa als principis de la interactivitat, aquesta implica:

•         La participació – intervenció.
•         La bidireccionalitat – hibridació.
•        Permutabilitat – potencialitat.

I és que les xarxes virtuals es presenten com un sistema obert que permet la co – creació en l’intercanvi d’informació i construcció de coneixement. Per tant, si es promou la participació, el compromís, la col·laboració i la solidaritat entre els membres d’una comunitat generarà grans possibilitats expressives i comunicatives.

Llavors, l’objectiu és buscar nous models i propostes pedagògiques, com puguin ser el docent com a facilitador d’oportunitats per a què els alumnes creïn, modifiquin, construeixin i es converteixin en co – autors sense perdre la coherència de vista. Cal deixar de banda el sistema educatiu actual, doncs, esta anclat en un lent procés reflexiu però no actiu. Junts, a través de processos de comunicació feed – feed podem començar a “despertar” un nou model educatiu basat en la co – educació. 

Els estudis comentats, considero que han de ser la veta que cal seguir per arribar a convertir les TAC com a eina per a generar interacció entre docent - discent i missatge a dins de les aules. Cal arrelar en la cultura pedagògica i docent un sistema feed - feed perquè els coneixements que es "coguin" a dins de l'aula siguin funcionals, pràctics i, sobretot, significatius per a tots. I sí, les tecnologies digitals poden ser l’eina que ens cal per mediar els processos cognitius que s'estan promovent, de caire cognitiu. Aquesta conclusió és un resultat molt positiu en quant a les aplicacions clic i a la societat de la informació ja que aquesta necessita de nivells de cada cop més complexos en quant a pensament i reflexió.

EXAMEN: PREGUNTA 1

En l'article de Sancho, J. M. (2008) De TIC a TAC, el difícil tránsito de un vocal. Investigación en la escuela, 64, 19-30 es fa una petita reflexió sobre la gran dificultat per passar de les TIC i les TAC per que aquestes resultin un instrument d’inclusió digital, un recurs per a l’aprenentatge i un agent d’innovació educatiu en el sistema educatiu actual. I és que en aquest país es tracta d'innovar sense tenir en compte els següents punts:

• Sense tenir en compte el context, la cultura, les pràctiques docents, el sistema, les relacions de poder, la por a canviar, les concepcions... 
• La generació del 80 va ser la primera en créixer rodejats per les TIC, quan  el professorat d'avui en dia té entre 40 i 50 anys, això significa que, van créixer durant la dictadura franquista i abans dels 80. 

En relació a aquesta problemàtica, podem esementar a Bauman, citat en l'artícle Area, M. y Pessoa, T. (2012) De lo sólido a lo líquido: las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la web 2.0., Comunicar, 38, XIX, pp.13-20. Bauman diu que comencem a viure en una societat líquida,  on els assoliments individuals no poden ser solidificats en béns temporals perquè els actius es converteixen en passius. Però encara, en la societat de la informació, paradoxalment, s’estan formant a docents perquè ensenyin el que saben i que siguin la màxima font d’informació , fet que causi massa sovint el sol aprenentatge del què el professor sap i no del què està interessat aprendre l’alumne(societat sòlida).

I és que no veiem que en la societat líquida té una gran importància la interacció, no només entre docent - discent o entre iguals, sinó també amb les noves tecnologies. Com bé es diu en l’artícle d’Aparici, R. y Silva M. Pedagogía de la interactividad, Comunicar, 38, XIX, 51-58, la interactivitat en la xarxa la podem entendre com el fet de tenir accés a informacions a distància de manera no lineal, sense valors jeràrquics, amb accions col·laboratives i amb la interconnexió del context real amb el virtual. 

És per aquesta raó que Aparíci i Silva critiquen el feed – back, un model basat en la retroalimentació entre els participants  però que estableix una divisió entre l’emissor i el receptor; és per aquesta raó que volen donar a conèixer el feed – feed, un model de comunicació que posa a la pràctica els mitjans convencionals i els sistemes educatius centrats el la relació emissor – receptor – missatge. És a dir, s’entén com un procés de reforç del missatge, on tots els individus són potencialment emissors i, per tant, estan en una constant interrelació en un mateix rang.

En aquest cas, les xarxes virtuals i altres dispositius digitals (llibres digitals, les multimèdia educatiu, simulacions, micromons...) presenten com un sistema obert que permet la co – creació en l’intercanvi d’informació i construcció de coneixement. Per tant, si es promou la participació, el compromís, la col·laboració i la solidaritat entre els membres d’una comunitat generarà grans possibilitats expressives i comunicatives.

Llavors, hem d'entendre que el procés d’innovació és un procés lent i d'alta reflexió; és a dir, cal  saber seleccionar els mitjans més eficaços per aconseguir un fi determinat. I en aquest cas, les tecnologies haurien de començar a entrar en joc, ja que són molts els autors que consideren que poden generar grans resultats acadèmics i motivacionals, doncs, si s'utilitzen amb un fi acadèmic, pot resultar un artefacte adequat per a la planificació científica del procés educatiu. 

Llavors, si tenim els artefactes, què ens falta? Ens cal consciensciar a la comunitat educativa, formar als docents perquè tinguin les competències necessàries per planificar l'acció docent tot involucrant a les tic i, sobretot, crear una CULTURA DIGITALITZADA I CANVIANT!

Reflexió sobre els treballs dels companys

En la següent entrada faré una breu reflexió sobre els treballs presentats tan pels meus companys com pel meu grup de treball envers a la proposta de disseny d'un projecte innovador que integri l'ús de les TIC en l'àmbit educatiu. 

En primer lloc, valorar molt positivament l'ús d'aquesta estratègia tan necessària i  per tal de desenvolupar una competència transverstal tan importanten el nostre camp professional, com pugui ser la realització de tasques en equip.

Segons Torelles, el treball en equip és: “La competencia de trabajo en equipo Supone la disposición personal y la colaboración con otros en la realización de actividades para lograr objetivos comunes, intercambiando informaciones, asumiendo responsabilidades, resolviendo dificultades que se presentan y contribuyendo a la mejora y desarrollo colectivo.” (Torrelles, 2011) 


Les dimensions que s'al·ludeixen en aquesta definició, són:

• Identitat: Idiosincràsia pròpia i genuïna que s'estableix a través de la vinculació individual i col · lectiva de tots els integrants amb l'equip i de la seva pertinença al mateix , a més del compromís i implicació en l'activitat que desenvolupa.
• Comunicació: Interacció que s'estableix entre els integrants de l'equip amb objecte de compartir informació , actuar de forma concertada i possibilitar la seva funcionament òptim.
• Execució: Posada en pràctica de les accions i les estratègies que, d'acord amb els objectius acordats , l'equip planifica. 
• Regulació: Processos d'ajust que l'equip desenvolupa permanentment per avançar en els seus objectius , resolent els conflictes sorgits o bé incorporant elements de millora que incrementin la seva eficàcia o impulsin el seu creixement.

Un cop definit què és el treball en equip i quines competències desenvolupa, donaré pas a la valoració del projecte desenvolupat pel nostre grup, doncs ha resultat una gran tasca de síntesi i anàlisi de tots els aspectes tractats a l'assignatura de TAC; ja que se'ns ha demanat dissenyar un projecte innovador que integri l'ús de les TIC en l'àmbit educatiu. 

Llavors, al llarg de la realització d'aquest projecte ens varem adonar que, aquest treball resulta necessari per ser conscient de les noves tecnologies en l’actualitat, per a poder aplicar-les de la millor manera possible en l’àmbit educatiu. Sens dubte, les noves tecnologies poden esdevenir un recurs de gran utilitat en el dia a dia dels centres educatius i, a la vegada, amb la proposta plantejada es contribuirà a adoptar una actitud positiva i receptiva respecte els nous aprenentatges i tenir interès per a la formació de les noves TIC que rep l’alumnat. A més, dir que la nostra proposta també permet incidir en factors com l’interès o la motivació, que esdevenen de gran importància en qualsevol etapa de l’escolaritat.

Alhora, pel què fa als treballs dels meus altres companys, dir que considero que tots hem posat gran entusiasme i ingeni durant la realització d'aquesta tasca. Pel què he pogut observar en els seus treballs i presentacions, tots constaven d'una gran coherencia, viabilitat i toc de creativitat. A part, de fer una gran tasca de síntesi, anàlisi i reflexió ja que al poder aplicar i combinar la teoria donada a classe a la pràctica (durant el disseny d'aquesta proposta), ens ha permès solidificar tots els coneixements transmesos per part de la doctora Alejandra Bosco.

Dir que les presentacions són "exposicions orals es fa en veu alta davant d'un auditori, d'aquí la importància ja que desenvolupes i adquireixen aspectes tan importants com la pronunciació (nítida) i l'entonació (adequada segons els continguts a explicar), per una banda, i els gestos (per reforçar l'expressió oral), de l'altra". 


El cas de les presentacions de tots i cadascun dels grups, ha suposat un global, un total de l'assignatura de Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement doncs, escoltar a la resta de companys fa que te'n adonis d'aspectes que tu no li havies donat importància o que, simplement, se t'havien passat per alt.

Reflexió artícles 8: Noves tecnologies i ensenyança, un estudi basat en l’enfocament sociocultural (A. Bosco)

En l’article de Bosco, A. Nuevas Tecnologías y enseñanza: un estudio basado en el enfoque sociocultural, Fuentes, 4, pp.84-100 intenta fer una retrospectiva pel què fa a la investigació en els mitjans d’ensenyament; així centrant-se en l’enfocament curricular, una visió que considera que el valor pedagògic dels mitjans brota del mitjà en sí com del context en que s’utilitza. Els interrogants que intenta cobrir estan en relació amb el coneixement pràctic educatiu.

Si considerem les tecnologies educatives (TE) una disciplina que té com a objectiu els mitjans d’ensenyament, tot i que en els últims anys ha patit una evolució que ha permès canviar d’unes a altres teories per centrar-se en un objecte.

Segons Seattler, hi ha quatre enfocaments que caracteritzen l’evolució de les TE en el s.XX:

• La ciència física i els mitjans. Neix amb l’a incorporació dels mitjans audiovisuals com ajuda en l’ensenyança, enfocat des de la perspectiva instrumentalista. 
• Els sistemes i models de comunicació. Es centra en els processos de comunicació influenciats per les teories de la comunicació i de la revolució electrònica (radio i tele) 
• La ciència conductista. Apareix amb l’ensenyança programada a partir de les investigacions d’Skinner, relacionades amb el coneixement operant. 
• La perspectiva cognitiva. A partir del naixement de la ciència cognitiva, la TE s’influencia per noves visions d’aprenentatge centrades en els processos mentals interns i no en els conductistes.

En els anys 80 les TE van entrar en crisi per varies raons: per la poca aplicació en les escoles, la falta de formació dels docents, la difícil penetració en la cultura i la pràctica docent... Però el canvi econòmic, social, polític i cultural dels països industrialitzats han emergit per les TIC fet que en l’àmbit educatiu s’hagi pres consciència.

Si ara ens centrem en l’enfoc sociocultural, iniciada per Vygonstki, podem dir que aquesta considera les TE coma eina mediadora per promoure l’aprenentatge i interaccions cognitives entre usuaris. L’ordinador també pot ser considerat un instrument mediador ja que pot ser tan una eina material com un sistema de símbols, fins i tot, la representació d’una conducta humana. A part, un ordinador pot ser mediador de canvis/influències o, també, una nova forma de manifestació cultural. En aquest cas, és tan important les característiques de l’instrument mediador com el medi sociocultural en el què s’està usant (centre escolar o aula).

És a dir, les eines que usem són portadores de supòsits que modelen les nostres accions i condicionen, moltes vegades, de manera inapropiada. Són molts estudis com aquests els que intenten indagar com les eines informàtiques influeixen en els processos d’E – A en un contes sociocultural concret.

Al llarg d’aquest estudi es va poder observar que els programes tancats tendeixen a promoure processos de retroalimentació, on la iniciació està donada per l’ordinador, la resposta per l’infant i la retroalimentació, un altre cop, per l’ordinador.  Val a dir que aquest tipus d’intercanvi es produeix en les classes tradicionals.

Però en el cas dels sofware oberts generen interaccions, molts cops, iniciades pels mateixos nens i no pels ordinadors; fet que l’alumnat sigui més propens a conversar.

Reflexió final: Considero que estudis com aquests és la veta que cal seguir per arribar a convertir les TIC en TAC i que aquestes arribin a arrelar en la cultura pedagògica i docent; doncs, amb estudis com aquest podem dir amb certesa de que l’eina informàtica com a mediadora de processos cognitius està promovent tipus de tasques de menor nivell cognitiu. Aquesta conclusió és un resultat molt positiu en quant a les aplicacions clic i a la societat de la informació ja que aquesta necessita de nivells de cada cop més complexos en quant a pensament.