Reflexió artícles 5: Co-educar la mirada envers els estereotips de gènere en TV (Jorge Belmonte y Silvia Guillamón)

Belmonte, J. y Guillamón, S. (2008) ens ofereixen en el seu artícle “Co-educar la mirada contra los estereotipos de género en TV”, puclicat en la revista Comunicar, 31, XVI.pp. 115-120 una breu reflexió de la importància que té educar la mirada dels televidents; fet que implici fer-los conscients de les característiques del mitjà televisiu i dels seus programes, però també, la seva posició com a telespectadors.

En les últimes dècades, els mitjans de comunicació han adquirit una gran força socialitzadora, ajudant a construir identitats i a establir els sistemes simbòlics a través dels discursos i de la imatge (construint la realitat). La televisió representa un mitjà massiu i de llarg alcans social, fent que contribueixi de manera quotidiana a generar identitats a partir de mecanismes narratius, semiòtics i interpel·ladors en cada acte de significació; fent que, molts cops, sigui un mitjà per normalitzar i neutralitzar construccions socials.

És per aquesta raó que cal criticar les representacions que aquests transmeten (ideologies sobre el gènere, estereotips, configuracions discriminatòries o processos identificadors, per exemple) als col·lectius més influents, sobretot, els menors.

Entenem per estereotip de gènere com un conjunt d’idees sobre el gènere que afavoreix l’establiment de rols arrelats en la societat, així simplificant la realitat i atorgant un paper social que es suposa que s’ha de complir.

A l’analitzar les sèries de ficció, es pot comprovar que hi ha certes característiques comunes a nivell narratiu i en la construcció dels personatges: 

• Totes les dones estan ambientades en el present i representen la vida quotidiana, mostrant les seves relacions familiars, socials i laborals (micromons); fet que afavoreixi la identificació amb els espectadors.
• Format seriat i continuat en el temps, permetent la familiarització progressiva dels espectadors amb els personatges.
• Avui en dia, ja hi ha cert equilibri entre l’aparició de personatges masculins i femenins; encara que en certs casos es marca el protagonisme de gènere en el propi títol de la sèrie.
• És molt tòpic utilitzar la “guerra de sexes”, ja que és bastant usada la separació home/dona.
• En la gran majoria de sèries hi ha diferències de gènere pel què fa càrrecs laborals a ocupar; així sent els homes qui tenen el rol de major responsabilitat.
• Els trets característics als personatges masculins són: la competitivitat, l’agressivitat i la racionalitat.
• En el cas dels trets femenins solen ser negatius: irracionalitat i inaptitud en certs aspectes; però també les caracteritzen per tenir forts vincles interpersonals(familiars, sentimentals, amistoses...) i amb capacitat per resoldre problemes en l’àmbit privat.

Per tant, els estereotips són presentats com una forma legítima de les diferències sexuals; les quals són dicotomitzades i estereotipades. Els mitjans transmetre models de desigualtat per a la construcció d’identitat de gènere entre els espectadors més joves i, donat al poder que té la televisió, com agent socialitzador.

Reflexió final: És per aquesta raó que, com a futurs professionals de l’educació i la pedagogia hem de promoure entre els familiars i els educadors (tan de l’àmbit formal com no formal) en la importància de l’alfabetització audiovisual. I és que desenvolupar competències tan bàsiques com el raonament crític i el pensament reflexiu dels més joves sobre els productes mediàtics que ens ofereixen els mitjans audiovisuals pel què fa a la imatge del gènere masculí i femení faran que es comencin a trencar motlles socials i estereotips desiguals entre gènere.