Reflexió artícles 6: Pedagogia de la Interactivitat (Roberto Aparíci y Marco Silva)

En l’artícle d’Aparici, R. y Silva M. Pedagogía de la interactividad, Comunicar, 38, XIX, 51-58 es parla de què en la majoria de les formacions predomina el model transmissors d’informació, és a dir, el centrat en els docents com a font d’informació sense tenir en compte la col·laboració/interacció amb el discent per anar construint aprenentatge.

Molts es qüestionen la pedagogia basada en la memorització, però es fa poc per modificar-la ja que ens enfrontem als trets cognitius i comunicatius de les noves generacions (les civerculturals). En l’e – learning el docent tracta als discents com a receptors de dades i no com a co – creadors, pràctiques predominants en el civerespai; fent que la interacció sigui molt pobre i insignificant.

És per aquest raó que aquest autors presenten un seguint d’estratègies d’organització i funcionament de la mediació que permetin redefinir l’actuació dels docents i els discents en el procés comunicatiu i d’aprenentatge.

Pel què fa a la pedagogia de la transmissió, des de la segona meitat del s. XX, està centrada en la unidireccionalitat de la comunicació, és a dir, en la divisió entre emissor i receptor i en el feed – back. És a dir, avui en dia, el sistema escolar encara està basat en la lògica de la societat industrial i, és que està tan arrelat, que es necessiten molts anys per canviar-lo. Per ara, enfront al paradigma transmissor, podem parlar d’una pràctica dialògica de cada cop més present a fora de les aules.

Aparíci i Silva critiquen el feed – back, un model basat en la retroalimentació entre els participants  però que estableix una divisió entre l’emissor i el receptor; és per aquesta raó que volen donar a conèixer el feed – feed, un model de comunicació que posa a la pràctica els mitjans convencionals i els sistemes educatius centrats el la relació emissor – receptor – missatge. És a dir, s’entén com un procés de reforç del missatge, on tots els individus són potencialment emissors i, per tant, estan en una constant interrelació en un mateix rang.

Amb això es vol dir que la transmissió massiva perd força en quan als escenaris digitals, doncs, entra en joc la transformació social i tecnològica dels interlocutors i de la comunicació ja que es poden controlar i crear processos d’interacció a través d’eines d’informació.

Les xarxes virtuals es presenten com un sistema obert que permet la co – creació en l’intercanvi d’informació i construcció de coneixement. Per tant, si es promou la participació, el compromís, la col·laboració i la solidaritat entre els membres d’una comunitat generarà grans possibilitats expressives i comunicatives.

La interactivitat en la xarxa la podem entendre com el fet de tenir accés a informacions a distància de manera no lineal, sense valors jeràrquics, amb accions col·laboratives i amb la interconnexió del context real amb el virtual. 

Llavors  les seves característiques són:

•         Intervenció per part de l’usuari sobre el contingut.
•         Transformació de l’espectador amb els serveis connectats.
•         Accions recíproques de manera dialògica amb els usuaris.

Pel què fa als principis de la interactivitat, aquesta implica:

•         La participació – intervenció.
•         La bidireccionalitat – hibridació.
•        Permutabilitat – potencialitat.

Aquests tres poden ser l’inici de la ruptura lògica de la transmissió unidireccional i obrir nous espais de participació real. Però així i tot, la interactivitat és un dels majors reptes al què s’enfronten els mitjans de comunicació de massa, doncs, aquestes mantenen el silenci virtual (l’absència de idees i punts de vista absents de molts usuaris de la xarxa).

Reflexió final: L’objectiu és buscar nous models i propostes pedagògiques, com puguin ser el docent com a facilitador d’oportunitats per a què els alumnes creïn, modifiquin, construeixin i es converteixin en co – autors sense perdre la coherència de vista. Cal deixar de banda el sistema educatiu actual, doncs, esta anclat en un lent procés reflexiu però no actiu. Junts, a través de processos de comunicació feed – feed podem començar a “despertar” un nou model educatiu basat en la co – educació.