Reflexió artícles 8: Noves tecnologies i ensenyança, un estudi basat en l’enfocament sociocultural (A. Bosco)

En l’article de Bosco, A. Nuevas Tecnologías y enseñanza: un estudio basado en el enfoque sociocultural, Fuentes, 4, pp.84-100 intenta fer una retrospectiva pel què fa a la investigació en els mitjans d’ensenyament; així centrant-se en l’enfocament curricular, una visió que considera que el valor pedagògic dels mitjans brota del mitjà en sí com del context en que s’utilitza. Els interrogants que intenta cobrir estan en relació amb el coneixement pràctic educatiu.

Si considerem les tecnologies educatives (TE) una disciplina que té com a objectiu els mitjans d’ensenyament, tot i que en els últims anys ha patit una evolució que ha permès canviar d’unes a altres teories per centrar-se en un objecte.

Segons Seattler, hi ha quatre enfocaments que caracteritzen l’evolució de les TE en el s.XX:

• La ciència física i els mitjans. Neix amb l’a incorporació dels mitjans audiovisuals com ajuda en l’ensenyança, enfocat des de la perspectiva instrumentalista. 
• Els sistemes i models de comunicació. Es centra en els processos de comunicació influenciats per les teories de la comunicació i de la revolució electrònica (radio i tele) 
• La ciència conductista. Apareix amb l’ensenyança programada a partir de les investigacions d’Skinner, relacionades amb el coneixement operant. 
• La perspectiva cognitiva. A partir del naixement de la ciència cognitiva, la TE s’influencia per noves visions d’aprenentatge centrades en els processos mentals interns i no en els conductistes.

En els anys 80 les TE van entrar en crisi per varies raons: per la poca aplicació en les escoles, la falta de formació dels docents, la difícil penetració en la cultura i la pràctica docent... Però el canvi econòmic, social, polític i cultural dels països industrialitzats han emergit per les TIC fet que en l’àmbit educatiu s’hagi pres consciència.

Si ara ens centrem en l’enfoc sociocultural, iniciada per Vygonstki, podem dir que aquesta considera les TE coma eina mediadora per promoure l’aprenentatge i interaccions cognitives entre usuaris. L’ordinador també pot ser considerat un instrument mediador ja que pot ser tan una eina material com un sistema de símbols, fins i tot, la representació d’una conducta humana. A part, un ordinador pot ser mediador de canvis/influències o, també, una nova forma de manifestació cultural. En aquest cas, és tan important les característiques de l’instrument mediador com el medi sociocultural en el què s’està usant (centre escolar o aula).

És a dir, les eines que usem són portadores de supòsits que modelen les nostres accions i condicionen, moltes vegades, de manera inapropiada. Són molts estudis com aquests els que intenten indagar com les eines informàtiques influeixen en els processos d’E – A en un contes sociocultural concret.

Al llarg d’aquest estudi es va poder observar que els programes tancats tendeixen a promoure processos de retroalimentació, on la iniciació està donada per l’ordinador, la resposta per l’infant i la retroalimentació, un altre cop, per l’ordinador.  Val a dir que aquest tipus d’intercanvi es produeix en les classes tradicionals.

Però en el cas dels sofware oberts generen interaccions, molts cops, iniciades pels mateixos nens i no pels ordinadors; fet que l’alumnat sigui més propens a conversar.

Reflexió final: Considero que estudis com aquests és la veta que cal seguir per arribar a convertir les TIC en TAC i que aquestes arribin a arrelar en la cultura pedagògica i docent; doncs, amb estudis com aquest podem dir amb certesa de que l’eina informàtica com a mediadora de processos cognitius està promovent tipus de tasques de menor nivell cognitiu. Aquesta conclusió és un resultat molt positiu en quant a les aplicacions clic i a la societat de la informació ja que aquesta necessita de nivells de cada cop més complexos en quant a pensament.