En l’article de Bosco, A. Nuevas Tecnologías y enseñanza: un estudio basado en el enfoque sociocultural, Fuentes, 4, pp.84-100 intenta fer una retrospectiva pel què fa a la investigació en els mitjans d’ensenyament; així centrant-se en l’enfocament curricular, una visió que considera que el valor pedagògic dels mitjans brota del mitjà en sí com del context en que s’utilitza. Els interrogants que intenta cobrir estan en relació amb el coneixement pràctic educatiu.
Si considerem
les tecnologies
educatives (TE) una disciplina que té com a objectiu els mitjans d’ensenyament,
tot i que en els últims anys ha patit una evolució que ha permès canviar d’unes
a altres teories per centrar-se en un objecte.
Segons
Seattler, hi ha quatre enfocaments que caracteritzen l’evolució de les TE en
el s.XX:
- La ciència física i els mitjans. Neix amb l’a incorporació dels mitjans audiovisuals com ajuda en l’ensenyança, enfocat des de la perspectiva instrumentalista.
- Els sistemes i models de comunicació. Es centra en els processos de comunicació influenciats per les teories de la comunicació i de la revolució electrònica (radio i tele)
- La ciència conductista. Apareix amb l’ensenyança programada a partir de les investigacions d’Skinner, relacionades amb el coneixement operant.
- La perspectiva cognitiva. A partir del naixement de la ciència cognitiva, la TE s’influencia per noves visions d’aprenentatge centrades en els processos mentals interns i no en els conductistes.
En els anys 80
les TE van entrar en crisi per varies raons: per la poca
aplicació en les escoles, la falta de formació dels docents, la difícil
penetració en la cultura i la pràctica docent... Però el canvi econòmic,
social, polític i cultural dels països industrialitzats han emergit
per les TIC fet que en l’àmbit educatiu s’hagi pres consciència.
Si ara ens
centrem en l’enfoc sociocultural, iniciada per
Vygonstki, podem dir que aquesta considera les TE coma eina mediadora per
promoure l’aprenentatge i interaccions cognitives entre usuaris. L’ordinador
també pot ser considerat un instrument mediador ja que pot ser tan una eina
material com un sistema de símbols, fins i tot, la representació d’una conducta
humana. A part, un ordinador pot ser mediador de canvis/influències o, també,
una nova forma de manifestació cultural. En aquest cas, és tan important les
característiques de l’instrument mediador com el medi sociocultural en el què s’està
usant (centre escolar o aula).
És a dir, les
eines que usem són portadores de supòsits que modelen les nostres accions i
condicionen, moltes vegades, de manera inapropiada. Són molts estudis com
aquests els que intenten indagar com les eines informàtiques influeixen en els
processos d’E – A en un contes sociocultural concret.
Al llarg d’aquest
estudi es va poder observar que els programes tancats tendeixen a
promoure processos de retroalimentació, on la iniciació està donada per l’ordinador,
la resposta per l’infant i la retroalimentació, un altre cop, per l’ordinador. Val a dir que aquest tipus d’intercanvi es
produeix en les classes tradicionals.
Però en el cas
dels sofware
oberts
generen interaccions, molts cops, iniciades pels mateixos nens i no pels
ordinadors; fet que l’alumnat sigui més propens a conversar.
Reflexió final: Considero que estudis com aquests és la veta que cal seguir per arribar a convertir les TIC en TAC i que aquestes arribin a arrelar en la cultura pedagògica i docent; doncs, amb estudis com aquest podem dir amb certesa de que l’eina informàtica
com a mediadora de processos cognitius està promovent tipus de tasques de
menor nivell cognitiu. Aquesta conclusió és un resultat molt positiu en quant a les aplicacions clic
i a la societat de la informació ja que aquesta necessita de nivells de cada cop més complexos en quant a pensament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada