El valor afegit de la multimedia educativa

En la sessió d'avui tractarem el tema de les multimèdia educatives. Sobre els anys 70 es van començar a crear programes informàtics per a ser utilitzats en el món educatiu. En un primer moment, els programes multimedia només eren per als hardware d'ordinadors; però aquest concepte canvià sobre els anys 90, quan es passà a denominar sofware educatiu es passa a dir multimedia educatiu ja que aquests programes es varen començar a crear, a presentar-se i a ser utilitzats en format CD-ROM.

Ara, qualsevol sofware educatiu està en línia i són moltes les generacións de la web 2.0 les que poden usar entre varies persones en línia, interaccionant entre ells.

Podem parlar de varies tipologies de programes:

• Programes d'exercitació (sobretot per a càlcul i llengües).
• Programes tutorials donats per experts.
• Base de dades (informació ordenada de forma estructurada).
• Simuladors (intenten representar un fenòmen natural que es pugui veure o sentir i que pugui representar un perill).
• Constructors o micromons (crear espais tot seguint una sèrie de regles i comandaments).
• Programes com a eines (quasi tots els programes per editar i cear text, vídeos, pàgines web... entrarien en aquesta categoria). 

Un exemple de recurs multimedia educativa és l'Scrach, una eina que serveix per fer animacions. Llavors, es tractaria d'una eina de caire constructor o, també denominada, micromons.

És una eina que ens perme tan afegir, eliminar i/o canviar la mida d'sticks de personatges i/o objectes perquè aquells sticks seleccionats puguin ser animat o interactuats entre sí. 

I en el cas de les activitats que se'ns ofereix a la pàgina web Edu365, en concret, en l'apartat de Primària, en l'assignatura de Llengua castellana hi podem trobar un apartat que s'anomena Ortografíate. És a dir, es tracta d'un programa multimèdia educatiu d'exercitació. 

En el meu cas, he accedit a un "joc" d'exercitació en què se't proposa que detectis les faltes d'orgografia d'un text, tot tenint en compte els principis de la "J" i la "G". 

Però, com es representa l'aprenentatge? Segons Kemmis (1987), hi ha diferents interaccions cognitives, com puguin ser:

• Reconeixement (esenyança instructiva) - Exercitació.
• Record (ensenyament instructiu i memorístic)
• Comprensió (ensenyament per a la comprensió) 
• Reconstrucció global (ensenyament per al descobrment) 
• Interpretació reconstructiva (ensenyament per a la construcció)

I el coneixement, com es representa?

• Fets factuals.
• Representacions a construir. 

Les eines que són més tancades solen ser de reconeixement i, aquelles que són més obertes, solen ser de caire més reconstrucitu. 

(GRAELLA)

Si parlem d'altres criteris d'anàlisi, podem citar:

• El caràcter multimèdia.
• Què aporta la imatge a l'aprenentatge?
• Navegació, moviment i lògica del programa.
• Funcionament tècni (intstal·lació, actualització, velocitat, resolusió...)
• Disseny. 

Segons Begoña Gros (1987), el constructor és "un conjunt d'elements que tenen un comportament propi i que permeten al subjecte tot establint relacions existents entre les seves experiències i els coneixements adquirits anteriorment".

• Promoure el pensament rigurós, la expersió precisa i l'exercitació en l'explicació de suposits (representació d'idees).
• Facilitar la comprensió de conceptes generals com a variable, funció i transformació.,
• Desenvolupa l'art de l'heurística.
• Augmenta l'autoconsciència respecte als procediments que utilitzem per a resoldre problemes.

Reflexió artícles 4: Llibres de text

López Hernández, en la seva publicació López Hernández, A. (2007) Libros de texto y profesionalidad docente, Revista de la Asociación de Inspectores de Educación de España,  nº6,  fa una breu reflexió sobre l’objectiu de l’ensenyança, així iniciat la seva entrada al blog amb un breu repàs de les diferents concepcions d’aquest tema. Segons alguns autors, l’ensenyança és l’eina per a desenvolupar capacitats, però per altres és el canvi social. Aquestes diferents concepcions del docent, tot i que siguin diferents, tenen en comú el fet de què el docent ha de tenir autonomia per a desenvolupar el seu treball.

Seguidament, fa un repàs dels diferents autors que tracten els materials curriculars com un element influent en la pràctica docent; així arribant a la conclusió de iniciar una investigació per tal de conèixer l’ús dels llibres de text i les seves repercussions en el desenvolupament professional del professorat.  

Molts cops el docent busca suport en els llibres de text, però el que n’obté, segons López és una pèrdua d’autonomia i professionalització ja que imposen una forma d’actuació. Per a comprovar aquesta hipòtesi, l’autora d’aquesta entrada va comprovar la validesa de la hipòtesi tot fent entrevistes i analitzant els llibres de text.  

López Hernández, amb aquest estudi, comprovà que:

•        El llibre de text situa fora de l’àmbit de decisió al professorat, com ara, en la selecció dels continguts i activitats.
•       El llibre és entès com un recull de sabers que cal tractar en la programació docent i que es té com a referent perquè els hi proporciona seguretat i garanteix uns mínims.
•       Les activitats són importants ja que regulen la vida de l’aula, llavors, cal que el professor reguli el currículum ocult.
•      El docent, al utilitzar els llibres de text, accepta realitzar (únicament) la tasca de transmetre coneixements i continguts.
•     Els docents són conscients d’algunes limitacions dels llibres de text i que la costum ha configurat un pensament hegemònic que accepta a aquest instrument sense qüestionar el seus efectes.
•     Els professors consideren que els llibres s’haurien d’adequar als instruments de planificació de l’ensenyança.

  Reflexió persona: des de fa quatre dècades que apliquem la mateix metodologia i s'utilitzen els mateixos recursos didàctics, els llibres de text. I tal i com ha fet López en el seu artícle, ja en són molts els experts en les Ciències de l'Educació que afirmen que els llibres de text ja no s'adapten a l'actual realitat docent. En la soceitat d'avui en dia, com molt bé diu aquesta autora, la basada en els conexiements i la informació, s'han donat molts canvis sobtats; fet que ha causat el canvi de l'esfera política, social, cultural, econòmica, laboral... però l'àmbit educatiu no ha canviat. 

    Com és d'esperar, el sistema educatiu no està responguent a les necessitats socials de les generacions que estan pujant i creixent. Cal canviar la metodologia i, en aquest cas, el llibre hi juga un paper important. Com ja he comentat anteriorment, el llibre de text representa pels docents un oasi de tranquil·litat en un entorn incert i canviant. 

   Ens hem de desferrar de les costums i començar a pensar noves propostes educatives i metodologies trencadores al llibre, com pugui ser el treball per projectes, el treball cooperatiu entre docent i discent i perquè aquests dos es puguin convertir en co - constructors de coneixement. Unes propostes que està entrant en alguns col·legis amb molta força i que jo, personalment, considero que són molt bones iniciativa per començar a realitzar canvis en les TIC. 

    Amb això vull dir que, em de deixar que les TIC entrin en l'àmbit educatiu i, de mica en mica, es vagi treballant aquest camp, creant nous softwares, noves cultures, nous programes interactius, desenvolupant noves competències, creant multimèdia educatius o plataformes que representin tot un món d'aprenentatges... Els docents no han de tèmer a les noves teconologies, no representa una substitució d'aquest pel què fa a la figura de "font d'informació". Avui en dia, doncs, és impossible que un docent sigui capaç de retenir i de conèixer tota la informació i coneixements que s'estan generant dia a dia gràcies a l'evolució tecnològica i social. Amb això vull dir que s'ha d'apostar  per les TAC des d'un enfocament cooperatiu; i és que els discents, al estar tant en conntacte amb les TIC, comencen a ser experts en certs temes que possiblement docents no dominin. És per tant, que cal aprofitar aquests coneixements per tal de promoure un treball co - constructiu entre docent i discent. És a dir, és una adaptació dels ambients que es donen en les comunitats d'aprenentatge, però transportat a l'aula.
     

    No seria meravellós que tan el docent com el discent aprenguessin d'ells    mutuament? Tothom pot ser docent i discent alhora i aquesta sensació et fa  estimar el saber aprendre a aprendre. 

Reflexió artícle 3: La docència virtual i l'aprenentatge autònom

L'article Bosco, A. (2008) Docencia virtual y aprendizaje autónomo: algunas contribuciones al Espacio Europeo de Educación Superior, Revista Iberoamericana de Educación a Distancia (RIED), Vol. 11 (1), pp. 157-182 comença amb una breu reflexió sobre la societat actual, la qual es caracteritza per ser una societat basada en la informació i del desenvolupament continu gràcies a les TIC. Aquest fet té un impacte directe als processos d’E – A i, sobretot, en la docència universitària. Les TIC representen una oportunitat per transformar les formes tradicionals de formació; però cal dir que la transformació de la docència no és possible sense atendr3e als principal reptes educatius, segons Area (2002):

•           La integració de noves TIC en el sistema i la cultura escolar.
•           La reestructuració de les fites i mètodes d’E – A.
•           Extensió de la formació a través de els xarxes d’ordinadors.
•           La revisió i replantejament de la formació ocupacional.
•      Desenvolupament d’accions d’educació no formal per a l’alfabetització      tecnològica.

Avui en dia, són totes les universitats les que han creat iniciatives que impliquin les TIC, ja sigui en gestió, en la docència (universitats obertes) o en la investigació; però l’ús d’aquestes varia molt segons la regió.

En el cas de les universitats espanyoles, quasi totes tenen incorporats recursos en línia per a la docència (CV, Secretaria Virtual, entre d’altres). Aquesta transformació de la universitat espanyola és fruit d’un conjunt de necessitats per integrar les TIC i per les polítiques de convergència europees. El seu principal objectiu, plantejats en la Declaració de Bolònia són:

•  Apropar els estudis superiors a la regió. 
• Adoptar un sistema de titulacions comprensibles per promoure oportunitats de treball i competitivitat internacional.
• Establir titulacions basant-se en dos nivells principals (ser pertinent per al món laboral i haver superat el primer nivell)
• Establir un sistema comú de crèdits per fomentar la comparabilitat d’estudis.
• Fomentar la mobilitat entre estudis i entre països europeus.
• Impulsar la cooperació europea per garantir la qualitat i desenvolupar metodologies.
• Promoure la dimensió europea de l’educació superior.

Por lo tant, els resultats d’aquest canvis generaran:

•     Una major homogeneïtat i flexibilitat en i entre les titulacions.
•     Els perfils es basen en les competències a desenvolupar.

Per tant, tots els processos de convergència en el EEES promou nous plantejaments didàctics i canvis en tots i cadascun dels elements que conformen l’acte didàctic. Com ara:

•           Major protagonisme de l’estudiant.
•           Formació basada en competències.
•           Adquisició d’eines d’aprenentatge.
•           Desenvolupament de nous coneixements i habilitats per part del        professorat.
•           Incorporar les TIC.
•          Comunicació interpersonal i treball en equip.

Un cop Bosoco ha plantejat el marc actual de les TIC, presenta el Projecte EVAINU, el qual fou creat per la UAB i suposà una primera aproximació al estudi de nous usos de les TIC en el desenvolupament de la docència universitària. La seva principal finalitat era identificar noves modalitats formatives en la universitat, tot usant les TIC, i el seus objectius:

•     Identificar, descriure i implementar noves propostes educatives que impliquin les TIC.
•      Identificar, descriure i implementar el potencial d’aquestes propostes per millorar i realitzar un canvi educatiu.

La seva hipòtesi partia en la consideració de què la integració de les TIC en els processos d’E – A no necessariament signifiquen una millora d’aquets processos, tot i que permetin la no assistència a classe.

Per exemple, una proposta fou “Veterinària Virtual” i “Geografia en Xarxa”. Es va involucrar a tota una titulació a partir de la selecció de tres assignatures diferents dels seus respectius plans; assolint així, un major contrast entre les dades recollides.

La particularitat de la proposta “Geografia en Xarxa” radica en la possibilitat de combinar-se varies modalitats:

•           Totalment presencial.
•           Totalment en xarxa.
•           Combinació d’ambdues propostes.

Com la gran majoria de propostes d’aquest caire, no comporta cap horari específic ni atenció als alumnes, doncs, aquest són totalment autònoms i responsables de les seves tasques. Pel què fa a l’entrega de treballs i tramesa d’informació es fa tot a través del CV i referent a les eines d’interacció, la més usada és la tutoria.

Val a dir que aquesta oferta d’estudi permet accedir a un tipus de col·lectiu que està realitzant la seva segona carrera i que porta temps inserit en el món laboral; fet que ja tinguin un cúmul d’habilitats que facilitin l’aprenentatge autònom.

Un projecte que va conclure que l’ús de les TIC ha demostrat una oportunitat per millorar i donar un salt qualitatiu a l’ensenyança tradicional. S’ha comprovat que com a element innovador el desenvolupament de materials d’aprenentatge i la implementació de noves metodologies didàctiques; propostes també viables en les modalitats presencials. És per aquesta raó, que aquest informe conclou que les TIC, en general, produeix dos efectes importants:

•           Crea la necessitat de reflexió sobre el procés d’E – A.
•           Les TIC faciliten la gestió de la informació i la comunicació permeten un procés d’ aprenentatge més ajustat a les necessitats individuals. 

Rúbrica d'una activitat dissenyada al Moodle

Experiencias y/o proyectos educativos innovadores que integran las Tic en su propuesta: ¿Cuáles y por qué son innovadores? 

• Bones pràctiques TIC

Partint dels continguts donats en la última sessió magistral, se'ns va proposar la creació d'una rúbrica d'avaluació per a una activitat d'aprenentatge.En aquest cas, la meva companya Aida Manzanera i jo hem elaborat una rúbrica per tal d'avaluar l'activitatque vam plantejar en la plataforma Moodle, esmentada en l'entrada realitzada el dia 20 d'octubre del 2013. 

L'objectiu de l'activitat era tractar el tema de les "Experiencias y/o proyectos educativos innovadores que integran las TIC en su propuesta". És per aquesta raó que varem buscar exemples d'experiències reals de col·legis on s'haguessin aplicat les TIC com a projecte innovador; com ara, l'experiència recollida en format d'audiovisual del proyecto Ancash museo abierto. 

Llavors, en l'activitat es demanava que es visionés aquest projecte per, posteriorment, contestar un seguit de qüestions que vàrem plantejar. Aquestes eren:

• Amb quin programa han realitzat els vídeos del projectes?
• Com es pot traslladar aquest recurs en un altre context educatiu?
• Quin valor afegit té l'ús d'un vídeo explicatiu de la matèria?
• Creus que els alumnes es senten motivats per aquesta mena de metodologia?
• Digues els seus avantatges i inconvenients. 

Per tant, la graella d'avaluació que presentem nosaltres es basa en el recull dels diferents ítems a avaluar perquè el docent pugui valorar si el discent ha realitzat correctament l'activitat. 

Com es pot veure, cada ítem s'avalua segons una equivalència numèrica, en la fila superior i, alhora, a la columna de l'esquerra s'hi recullen les diverses preguntes plantejades sobre el vídeo. 

Per tant, ja per finalitzar, podem dir que aquesta rúbrica inteta recollir tots els aspectes a avaluar en l'activitat plantejada tot especificant els resultats d'aprenentatge esperats. 

El valor afegit de l'aprenentatge e-learning

Parlar d'E-learning és referir-se a aquell aprenentatge que es dóna a distància.

Els orígens de l'E-learning són els cursos a distància rebuts per correspondència, els quals contenien alguns CD-R, quadernets d'exercicis, llibres de continguts... Però avui en dia, parlar d'e-learning és relacionar-ho amb Internet i amb les plataformes on-line. 

Com que aquest concepte ha evolucionat molt... hi ha diverses concepcions:

• Formació mitjançant la "web", campus virtual o entorns virutals d'aprenentatge (Durant i Sagrà, 1999)
• Ensenyança i aprenentatge a distàcia per mitjà de la "web" (Romiszowski, 1999)
• Espais virtuals d'aprenentatge i educació a distància (Estebanell i Ferrès, 2001)
• Formació mitjançant Internet i teleformació (Marcelo, 2000)
• Entorns virtuals d'ensenyança o sistemes de teleformació (Marquès, 2000)
• Plataformes tecnològiques (Ballesteros, 2002)

En definitiva, és aquella modalitat d'E - A que consisteix en el disseny, posat a la pràctica i avaluat a través d'Internet. Normalment els usuaris estan repartits en el territori i la comunicació entre docent i discent és diferida; és a través d'una aula o un espai virutal. 

Un curs en línea sempre està relacionat a un enfoc innovador per desenvolupar programes d'ensneyança basat en l'hipermedia per a una audiència remota, utilitzant els atributs i recursos d'Internet per crear ambients d'aprenentatge ben dissenyats, centrats en els alumnes, interactius i facilitadors (Khan, 2001)

L'aplicació d'un repertori d'estratègies instruccionals orientades cognitivament i portqades a terme en un ambient d'aprenentatge constructivista i col·laboratiu, utilitzant atributs i recursos d'Internet (Relan)

Així i tot, val a dir que un procés d'E - A E-learning pot ser igual de tradicional i centrat en l'aprenentatge de coneixementes i no centrat en l'alumne com una formació presencial en una aula convencional.

Pel què fa als components tecnològics i pedagògics:

• Dimensions tecnològiques: La plataforma ha de gestiona congtinguts; proporciona i gestiona activitats d'ensenyança; també pot administrar les matrícules, horaris, documents administratius...; disposa de serveis de comunicació entre altres aplicacions (VLE o PLE)
• Dimensions pedagògiques (Garrison, 2005): ha de poder-se informar, posar-ho a la pràcticva, poder mantenir un procés comunicatiu, tutorial i avaluatiu a través de la dimensió tecnològica.

L'e-learning, llavors, pot generar un aprenentatge col·laboratiu mediat, doncs, sempre i quan el docent sigui capaç de:

• Compartir objctius i distribuïr tasques.
• Processos d'E-A estructurat pel docent (cooperació - col·laboració)
• Treball sobre problemes, casos o projectes.
• Treball sobre hipòtesis o formulació de problemes.

En el cas de l'E-learning en l'educació superior o en la formació en el treball:

• Aplicacions en l'ensenyança superior: problemàtiques.
• Falta de competències docents.
• Falta de competències de l'alumnat.

• Aplicacions en la formació per al treball:
• Educació enlatada?
• Propostes pedagògiques pobres.

Segons Moreira, els principis del disseny i avaluació de propostes han de ser els següents:

1. Crear espais perquè els estudiants xerrin i es comuniquin.
2. Plantejar tasques que exigeixin activitats intel·lectuals potents.
3. Combinar tasques individuals amb altres col·lectius.
4. Oferir un calendari detallat amb les tasques del curs.
5. Incorporar guies i recursos per a la realització autònoma de les activitats.
6. Estimular la motivació i la participació de l'alumnat.
7. Incorporar documents de consulta sobre el contingut dels diferents formats.
8. Mantenir de forma periòdica el taulell de notícies del professorat.
9. Establir públicament els criteris d'avaluació.
10. Oferir tutorització i feed - back continu entre professorat i alumnat, sobretot, en relació a l'avaluació. 

Conferència donada per Pere Marquès i les tauletes digitals

El professor Pere Marquès avui ens realitzarà una breu conferència amb l'objectiu de fer un reflexionar sobre les tauletes digitals (podem trobar més informació en la seva pàgina web personal: http://www.peremarques.net/).

Per començar la conferència, el Pere ens ha definit algun dels conceptes claus per entendre quin ús se li pot donar a les tauletes digitals i a les  TIC, en general, en l'àmbit educatiu:

• Competència digital informacional de l'alumnat, és a dir, saber cercar informació de forma racional i, també, saber-se mobilitzar per Internet amb responsabilitat i amb criteri. Però la única manera d'adquirir aquesta competència és a través de l'ús i el maneig de l'Internet (assaig i error); però això com pot ser possible si no hi ha un mòdul fix sobre ciències del civerespai o si no hi ha ordinadors en la mateixa aula? Tot el que sabem sobre les TIC ho han adquirit a l'exterior de l'escola, tot aprenent allò bo i dolent (jugar, descarregar-se arxius i relacionar-se per les xarxes socials) d'aquestes tecnologies. 
• Pel què fa a l'actulització curricula són necessàries les TIC, ja que poden ser una gran eina de demostració, comprensió i experimentació del temari que es pugui donar. 
• Recursos didàctics: en general, els educadors ho estem fent malament ja que no s'estan utilitzant les TIC com a eina de innovació metodològica i de millora en el procés d'E - A tot tractant la diversitat individual. En aquest país hi ha un 30% de fracàs escolar, un fenomen que no es pot sostenir ni es pot permetre més. Pel què fa a la tecnologia, fa realment poc que estan a les aules, i aquestes poden suposar una petita millora respecte a les estratègies que s'estan utilitzant sense TIC. Així i tot, cal ser conscient de quan s'han d'aplicar i quan no. 

El món educatiu ha canviat molt en els últims anys, doncs el civerespai i l'Internet ha esdevingut la nova cultura:

• Objectius:Conceptes, fets idiomes, competències, TIC, emocional, aprenentatge continu, autonomia, valors...
• Eines TIC: pissarra digital, continguts digitals, aula 2.0, plataforma educativa EVA.
• Metodologia: amb la introducció de les TIC a les aules, és obligatori canviar les activitats, els rols, l'escola, la família, l'entorn...
• L'avaluació també es veurà afectada, cal establir nous criteris, no memorística sinó fer-ho amb suports tecnologics. 

L'aula 1x1 va fracassar ja que els docents es van adonar que els alumnes es distreien, però la causa que perjudicava aquesta situació es basava en el mal ús de les TIC que feien els professors al no aplicaben la metodologia més adequada. La solució està en passejar-se, el docent ha d'anar observant el que fan els discents. Però cal dir que la tecnologia serà bona facilitadora de l'ensenyament - aprenentatge si l'objectiu pedagògic és l'adequat.

Avui en dia s'ha evolucionat a l'i-person, és a dir, persones que estan constantment connectats a la xarxa a través de diferents hardwares: mòbils, ordinadors, tablets, rellotges digitals. Aquests dispositius, ara, representen quasi bé la nostra memòria cerebral, ja que sempre estan al nostre abast:

• Internet - comunicació - xarxes.
• Internet - informació - www
• Memòria auxiliar - Blog o EPA. 

Qualsevol persona que vagi amb tota aquesta varietat d'eines pot resultar molt poderosa ja que té amb un sol "click" a l'abast dels seus coneixements, amistats, etc. Però, té sentit seguir fent exàmens memorístics? No és paradoxal que els alumnes segueixin sospenent?

El que estem defensant amb les TIC és que tan el docent com el discent és que es tingui a l'abast a l'Internet ja que és, actualment, la realitat que ens envolta. Si no som bons cercant informació que resulti la més innovadora o recent, no ens sabrem manejant a les noves situacions i problemàtiques de la vida activa (la personal, l'educativa com la professional).

I ara ja, per concretar, dir que les tauletes digitals van entrant per moments a les aules educatives. El Pere Marquès realitza durant l'any passat una recerca a nivell estatal on 19 centres educatius eren estudiats per tenir tauletes digitals en les seves aules. 

L'objectiu d'aquesta investigació era comprovar si aquesta tecnologia ajudava a millorar el procés d'E - A dels alumnes d'aquests centres. Com a grup de recerca van tenir en compte diversos mètodes d'ensenyament:

• Montar una aula de tabletes digitals: desplaçar els alumnes a l'aula preparada i proveida de tauletes digitals.
• Algunes tauletes fixes en el suport de la classe: això permet que, sempre que l'educador vulgui, pugui derivar i diversificar les estratègies dels nens i nenes. 
• Carrets de tauletes digitals: en aquells centres que no hi hagi prou pressupost per comprar prous tauletes per a tots els alumnes, el centre disposa de carrets amb tauletes perquè els docents els puguin traslladar al context on es doni el procés d'E - A.
• Tauleta digital personal per a cada alumne: resulta la millor solució i, també està  enfocada al futur, doncs es tracata d'aquell entorn en què cadascú té una tauleta propia per ser usada en la classe o que siguin apropiades de cada alumne. 

Així i tot, com bé diu el Pere, si una tauleta no t'aporta un valor afegit, el millor que es pot fer és treure-la del pla educatiu. No a tot arreu aquests hardwares ens ajudaran a millorar el rendiment educatiu o l'aprenentatge significatiu dels alumnes. 

A continuació expondré tres preguntes que ens ha formulat al principi de la conferència aquest professional de l'Educació, doncs l'objectiu era que anéssim  reflexionant i contestant a mida que ell anés explicant per tal d'extreure'n valuoses conclusions. Aquestes són:

Per què considerem que és imprescindible integrar les TIC en l'Educació?

El que hem estat comentat al llarg de la conferència és que les TIC poden facilitar, tan el docent com el discent, és el fet de tenir a l'abast l'Internet. Això suposa, alhora, tenir al teu abast la realitat que ens envolta (informació, imatges, documents d'interès, vídeos explicatius...) És per aquesta raó que hem de convertir-nos en bons cercadors d'informació ja que no només ens pugui solucionar problemàtiques o ens pugui aportar nova informació, sinó que també ens pot aportar un valor afegit en la nostra vida activa (tan personal, educativa com professional).

Des del nostre punt de vista professional, quines avantatges i inconvenients aporten les tauletes quan entren en les aules de classe? On està el seu valor afegit?

Pel què fa a les avantatges de les tauletes digitals, dir que aquestes ens poden aportar informació immediata, d'últim moment i que ens pot ajudar a ampliar els continguts de la formació que estem donant, tot aprofitant el seu divertimento i component més innovador al procés d'E - A.

I en el cas dels seus inconvenients, dir que les tauletes poden ser un problema econòmic, un factor desitgual i diferencial (entre aquelles persones que en tenen i aquells que no); a part, requereixen de tota l'atenció dels docents, per tal d'evitar dispersions i manques d'atenció per part de l'alumnat i, a més a més, també causa un gran cost econòmic difícil d'assolir per a certs col·lectius a causa del moment de crisi econòmica que estem vivint.

Segons el nostre parer, quin impacte pot o hi ha quan s'utilitzen les tauletes digitals? És a dir, els discents aprendran més? Creus que millora el seu rendiment acadèmic i els seus resultats aprenentatges?

Considero que l'impacte educatiu no té a veure, només, els recursos materials com pugui ser les tauletes digitals; sinó que també hi entren en joc altres recursos que ajuden a assolir un bon rendiment acadèmic, com pugui ser: les estratègies comunicatives, les accions motivadores, els recursos didàctics, la disposició de l'aula... És a dir, l'adquisició de coneixements, habilitats i actituds depèn de quin sentit li doni tan el docent com el discent, de com siguin plantejades aquestes i de com arribin al col·lectiu destinatari dels processos d'E - A. El factor "innovador" no ve donat per un hardware com és la tauleta, sinó de com el docent plantegi i enfoqui els recursos que té a l'abast.

Reflexió sobre la "vida" del meu blog

En aquesta petita entrada m'agradaria fer una breu reflexió sobre la interacció, el dinamisme, en definitiva, la vida i el moviment que està patint el meu blog; transformat i palpat pel número d'entrades i visites que ha rebut des de què l'he obert.

És molt interessant que el Blogspot tingui la possibilitat de comprovar de forma molt visual, amb estadístiques, "l'èxit" que té un espai públic com és aquest blog. En el meu cas, les estadísitques del meu blog dibuixen les següents gràfiques de barres:

Com podem veure, l'entrada que es troba en el capdalt de l'estadística de les entrades que han rebut més entrades es tracta de  la primera que vaig fer al obrir el blog. 

En el cas de les quatre següents que es troben en nivells similars pel què fa a número d'entrades (17 - 10 visites) considero que han sigut força visitades ja que al resultar ser entrades sobre reflexions i opinions pròpies; llavors, l'explicació pot ser que la gent ha volgut comparar la seva pròpia entrada amb la meva, amb l'objectiu de captar idees que se'ls hi havia escapat o millorar la seva entrada.

I pel què fa a les entrades sobre Medis audiovisuals (9), Benginguts al Blog de TAC (7) i El valor afegit dels llibres digitals (7) consten d'un número molt similar de visites perquè en el cas de la primera, perquè tot just és la última que vaig fer i ha constat de molt pocs dies per ser visualitzada. La segona, perquè és una entrada sense cap mena d'interès on dono la benvinguda a aquell que vulgui visualitzar el meu blog; a part de ser una entrada curta i esqueta. I en l'última entrada destacada, al ser una experiència pròpia d'un tema que havia de tractar tothom com és el llibre digital i en què hi constava molts altres més llibres digitals a part de l'escollit pel meu grup de treball i per mi; així que considero que només l'han visitat els meves companyes de feina.

I per finalitzar, si parlem dels dos últims casos, del primer dir que, de la mateixa manera que he esmentat en l'últim paràgraf, al tractar-se de l'Edu365 el qual permet experimentar molt altres àmbits; llavors, considero que és normal que només hagin consultat el meu blog els components del meu grup. I en l'última entrada, dir que al tractar-se de la xerrada sobre el Josep Mª Silva, cadascú ha volgut reflectir la seva pròpia visió sobre la conferència. 


Doncs així, dono per acabada la meva reflexió sobre les entrades que he fet últimament i de les quals em sento força contenta ja que veig que un Blogspot ens permet a tots, no només referint-me als meus companys d'aula, sinó a tots aquells que vinguin i visualitzin o comentin les meves entrades, fem una comunitat, petita i alhora gran, de coneixement.

Experiència amb la caixa de ràdio

La setmana passada, el divendres 8 de novembre vam tenir el nostre primer contacte amb la caixa de radio. Val a dir que d'aquests mateirals només n'hi ha envers uns 80 repartits per tot el territori català i és una gran idea per realitzar dinàmiques transversals i significatives.

En primer lloc, dir que la ràdio és un mitjà de comunicació de masses que aprofita les ones electromagnйticas per transportar els missatges d'un emissor a molts receptors a travйs de l'espai. La ràdio consta d'un sistema basat entre emissor - receptor: 

• L'emissor dels missatges , la cadena emissora de ràdio , disposa d'un equip emissor de ràdio que modula les ones electromagnйticas de la freqüència amb què emet l'emissora amb les seсales generades per la veu o la mъsica davant un micrуfono i les envнa al espai travйs d'una antena.
• Les persones receptores capten aquestes ones electromagnètiques amb l'antena del seu receptor de ràdio en seleccionar la freqüència de l'emissora en el seu dial , i l'aparell receptor s'encarrega de desmodular les ones portadores i recuperar les seсales originals que són reproduïdes pels altaveus.

Llavors, pel què fa a l'experiència amb la caixa de ràdio dir que la Noemí Santiveri va ser la encarregada d'explicar-nos el seu funcionament i aplicacions. En primer lloc, vam descobrir cada part de les quals està composta una radio:

• Entrada de so (micròfons)
• Sortida de so (altaveu)
• El cable que connecta l'entrada de so amb la radio perquè sigui transmesa a través de l'altaveu, també connectat a la radio.
• Les línies de so, en aquest cas 6; per tant, la possibilitat d'aquesta radio era la de captar 6 micròfons diferents. 
• Els reguladors del so i els seus possibles efectes especials.
• Ranures per als transmissors d'aquells micròfons inal·làmbrics. 

Seguint l'últim punt esmentat, la Noemí ens ha presentat la diversitat de micròfons que hi ha al mercat:

• El de corbata.
• El d'estructura.
• L'inal·làmbric.
  
  

Un cop conegudes totes les parts que componen la caixa de la radio, vam passar a la part més dinàmica de la sessió, tot provant els micros per anar ajustant els reguladors de so depenent al timbre (agut i greu) i al volum (alt baix) de les persones voluntàries per parlar. 

Va donar-se la casualitat de tenir, entre les persones voluntaries, una persona amb timbre agut, una amb timbre greu i una tercera amb la veu perfecte. Què vull dir amb això? Doncs que amb la primera persona es va haver d'ajustar els reguladors cap als timbres greus, el contrari amb el segon voluntari i la tercera, simplement no es va haver de tocar el regulador ja que tenia 50% agut i 50% greu. 

I per últim, vam parlar de les diferentes aplicacions que es podien donar a la caixa de radio, com pugui ser:

• Conferències a l'exterior, precisament l'equip de so que l'Autònoma té està especialitzat per exteriors, doncs, té molta capacitat de so, especificament parlant d'amperis.
• En contraposició a l'anterior punt, podem realitzar conferències a interior, tot baixant el so de la caixa de ràdio. 
• Experiències innovadores a les aules de llengua (català, castellà o anglès), naturals, història, tecnologial... Amb la gran multitud de possibilitats que una persona li pugui donar.
• Altres.

Llavors, nosaltres vam decidir fer una dinàmica tot simulant un programa de ràdio on s'anunciava el gran èxit de la festa major de l'Autònoma, realitzada el dia abans d'aquesta sessió. Una activitat realitzada per varies fases:

1. Definició i concreció d'una situació.
2. Creació d'un diàleg radiofònic.
3. Gravació.

He de dir que l'experiència fou molt motivadora i creativa, que es va viure amb molta curiositat i entusiasme i que, realment, vam poder comprovar que hi ha molts recursos que ens poden ajudar a crear aprenentatges significatius i funcionals en el camp de l'educació. I és que la ràdio consta de les següents avantatges, segons Pere Marquès:

• L'audició de cadenes estrangeres pot resultar de gran utilitat als estudiants d'idiomes.
• Les notícies de la ràdio poden ser font d'informació per realitzar múltiples treballs i punts de partida per realitzar discussions i reflexions a classe.
• Els anuncis radiofònics es poden utilitzar per estudiar críticament la publicitat i els recursos que utilitza per convèncer.
• Molts programes de ràdio es poden aprofitar en diverses situacions curriculars: audicions musicals, debats, entrevistes, reportatges, teatre radiofònic, espais polítics...

Llavors, a continuació presentaré algunes orientacions i suggeriments per al seu ús didàctic, per tal de complementar la meva experiència a l'aula amb la caixa de ràdio i per tenir en compte en futures intervencions didàctiques:

• Convé assegurar-se que la recepció sigui correcta i que els alumnes tinguin una bona audició .
• Cal predisposar positivament als alumnes cap a la audició i situar el contingut de la emisiуn en el context de les activitats que es realitzen.
• L'eficàcia de l'aprenentatge per mitjà de la ràdio depèn de la qualitat de l'emissió, del seu estructuració i del seu adaptació a les caracterнsticas i circumstàncies dels alumnes (Ferrnàndez, 1978,212).
• Resulta interessant que els alumnes discuteixin després d'escoltar l'audició i realitzin exercicis complementaris que els permeti integrar els continguts apresos.
• Amb els cassets es pot obviar l'inconvenient que suposa la emissió d'un programa en hores o moments inadequats per a l'escola. A més, es pot repetir l'audició tantes vegades com es vulgui.
• La ràdio pot constituir un mitjà creatiu i de expresiуn dels alumnes mitjançant el muntatge d'una pequeсa emissora on els estudiants organizarбn activitats com : entrevistes , notícies de l'escola, obres de teatre ... Aquest treball implicarà: ( Brown et al.; 1981, 229)
• Diseсo dels guions
• Repartiment de responsabilitats
• Assaig.
• Emissió dels programes.
• Evaluació dels resultats.

Origens de la web 2.0

Quan parlem de web 2.0 parlem d'Internet, la qual és una xarxa d'ordinadors mundials. Però per utilitzar la web cal un hardware, com pugui ser un ordinador, amb l'objectiu de poder visualitzar la informació.

Entorn als anys 90, es va crear la primera web, la web 1.0, a través d'un projecte estadounidens que es centrava en la transmissió d'informació entre diferents universitats. Val a dir que l'interface era diferent a la que coneixem avui en dia, però en el 2000 es va començar a crear la web 2.0 que coneixem i fem servir ara. 

El problema estava en què aquesta eina primitiva  (web 1.0) fou creada per la transmissió de informació específica i notícies variades, una interface estàtica que no s'ajusta a les característiques canviants de la societat de la informació i el coneixement. És per aquesta raó que la web 2.0 és com la coneixem ara perquè es començà a modificar i a millorar com si fos un negoci orientat al creixement. 

La primera modificació de la web 1.0 possibilità la creació dels foros, els serveis de missatgeria i e-banking; llavors, estava orientada al intercanvi d'informació de forma més dinàmica. Però el canvi clau que transformà la web 1.0 a la web 2.0 fou la possibilitat de distribuïr serveis, construir informació, separar continguts i presentacions, col·laborar i participar en sindicats.  

Pel què fa als principis de la web 2.0, són:

• La web com a plataforma
• Aprofitament de la intel·ligència col·lectiva.
• La gestió de la base de dades com a competència bàsica.
• El fi de les actualitzacons del sofware.
• Model de programació lleugera i simplicitat de la recerca.
• Sofware no limitat a un sol dispositiu.

Les aplicacions principals de la web 2.0 són: 

• Les xarxes socials ens permeten establir contacte amb qualsevol persona d'arreu del món de forma molt senzilla (facebook, twitter, my space...)
• Publicacions de continguts, són espais genials per transmetre informació que per tu és valuosa i t'interessa que els altres puguin conèixer i compartir (blog, wikis, repositorios, diaris...)
• Gestió d'informació, que són més que res enllaçosa i etiquetes de diferents fonts d'informació i coneixement (sindicadors de continguts, marcadors socials, pàgines d'inici...)
• Eines d'escriptori (calendari, processador de textos...)

En el cas de els seus usos educatius, aquests poden ser:

• Treball cooperatiu - col·laboratiu (prezzi, treballs cooperatius amb wiki...)
• Publicacions de continguts (del docent, del discent, del centre educatiu, portafolis...)
• Obtenció i edició d'informació recent com a possibilitat de compartir (diari escolar)

Per tant, la web 2.0 pot generar i pot suposar:

• No centrar-se tan en la recepció i prou, sinó en la recepció més creativa o la creació més creativa.
• Treballar més en xarxa i de forma més cooperativa.
• Crear un núvol civernàutic amb una gran multitud d'informació que està a l'abast de tothom. Per tant, pot representar un món ple de possibilitats i de coneixements útils que es poden compartir, opinar o innovar. 

Pel què fa als usos educatius d'Internet en les llars de Catalunya (dels menys usats als més): 

• Compra de llibres, música altres (5%)
• Crear/modificar webs personals (10%)
• Participar en foros/discussions.(15%)
• Comunicació temes escolars. (28%)
• Comunicació amistats/familiars. (50%)
• Participar en chats. (53%)
• Buscar informació interessant.(57%)
• Baixar-se música, jocs pel·lícules. (58%)
• Cercar informació escolar (73%)

Però si ens preguntem per la col·laboriació i/o intel·ligència col·lectiva...

• Col·laboració: què implica col·laborar? Què és una comunitat virtual?
• Tipus d'extensió del diàleg electrònic.
• Patrons de suport del professor i les interaccions entre pares (instrucció, pregunta, estructuració de la tasca, estructuració cognitiva...)
• El grau de relacions participatives entre els participants.
• Ineractivitat i tipus d'interacció.
• Altres processos de discussió (rols, poder, autoritat...)
• Intel·ligència col·lectiva: com es contrueix el coneixement? coneixement expert vs intel·ligència col·lectiva - sabiduria de multituds (Surowiecki, 2004)
• Diversitat d'opinions entre els grups que conformen el grup.
• Independència de criteris.
• Cert grau de descentralització que permeti l'existència de subgrups deins del col·lectiu.
• Existència d'algun mecanisme d'inclusió dels judicis individuals en una decisió col·lectiva.

A partir del requadre que acabo d'il·lustrar, analitzaré les dimensions del meu propi blog:

• Participació rebuda: són 19 els missatges rebuts des de què vaig obrir el meu blog i que s'han anat realitzant al llarg de totes les meves publicacions setmanals (18 entrades).
• Aspecte social: aquest aspecte no es comentar la meva primera entrada, la qual em presento i em dirigeixo a tots els possibles visitants del meu blog.
• La interactivitat: pel què fa a la interacció del meu bloc, sempre intento respondre als missatges rebuts per part dels visitants i lectors del meu blog, però la cadena de missatges solen ser curtes (1 o 2 missatges per persona i conversa)
• Àmbit cognitiu: al llarg de les meves entrades he anat formulant preguntes, he realitzat noves definicions de coneceptes, he exemplificat i he formulat algunes, no moltes hipòtesis.
• Meta-cognició: en realitat, el blog en sí té la intenció de ser meta-cognició ja que estic deixant constància dels aprenentatges realitzats; tot i que s'ha de dir que molts cops no són conscients i explícits. 

Medis audiovisuals

A continuació es farà una breu reflexió sobre els medis audiovisuals en el context educatiu a partir de les idees destacades en el següent vídeo: Alfabetització mediàtica http://www.youtube.com/watch?v=pdRP_bYRvtA

En primer lloc podem parlar de l'educació com a medi per generar canvis i és que, avui en dia, la societat dels medis invisibles es troba en conflicte amb els medis de masses que es trobaven en dècades anteriors. Per exemple: Ara tothom té telèfons mòbils.

Autoritats legisladores de l'educació dels medis? Les classes polítiques representen el paper fonamental en la cituadania ja que, tot i que hi ha lleis, la realitat és que representa un tambú més en la societat.

De quina manera podem contextualitzar els medis audiovisuals? Estem parlant de medis de comunicació massiva. Normalment es diu que són productes de consum, no es pensa s estan orientats capa a l'educació o o no. Aquest seria el paper dels pedagogs i els educadors, cal ensenyar i promoure un consum intel·ligent i  respectuós amb el medi i la societat.

Obres que s'expressen a través d'imatges i sons; segons De Pablos (1995), els principals són el cine, la televisó i/o el vídeo.

Des de la sociologia, aquesta considera els medis audiovisuals com:

1. Indústria creixent i canviant que es dóna a la feina, que produeix béns i serveis i alimenta les indústries afins; a part de formar una institiució en sí mateixos.
2. Recursos molt poderosos (control, manipulació i innovació de la societat).
3. Terreny en el qual es discuteixen assumptes de la vida pública.
4. Font dominant de definicions i imatges de la realitat social pels individus, grups i la sociedtat, expressen valors i judicis normatius mesclats.

Concepcions d'ús en l'educació:

• Enfoc gramaticalista o d'ensenyança del llenguatge audiovisual.
• Enfoc centrat en la tecnologia o dimensions tècniques dels medis.
• Enfocs socio - ideològics d'anàlisi dels continguts i missatges dels medis.

Aquests són tres enfocs diferents però això no significa que es puguin confluir conjuntament. 

Per al desenvolupament de l'Autonomia Crítica:

"La labor, realmente importante y difícil del profesor... consiste en desarrollar suficientemente en los alumnos la confianza en sí mismos y la madurez crítica para que sean capaces de aplicar juicios críticos a los documentos de los textos que encuentren en el futuro. La prueba dura de cualquier programa de educación de medios es comprobar en qué medida los alumnos son críticos en la utilización y comprensión de los medios cuando el profesor no está delante. El objetivo primordial, no es simplemente el conocimiento y comprensión críticos, es la autonomía crítica" (Masterman, 1992)

Si parlem de la radio, representa un medi audiovisual molt senzill d'utilitzar que ens permet crear fàcilment la nostra visió sobre el món i la realitat que ens rodeja. 

La web audiovisual: La web sempre ha sigut un audiovisual en potència, però amb els avanços tècnics han incrementat la presència audiovisual en la web. A part, les possibilitats de publicar vídeos ha sigut crucial (reducció dels costos). Raons:

• Espai gratuït en la distribució de vídeos.
• Seqüències accebisles des d'Internent.
• Fàcil registre i edició (webcam - mòbil - càmera)
• Es pot editar inclòs amb programes gratuïts.
• Disminueix la qualitat, peròaugmenta la creativitat.

Balanç i possibilitats per aplicar els audiovisuals en l'àmbit educatiu:

• Aprendre a expressar-nos amb imatges (coneixements teòrics, expressius i estratègies d'aprenentatge)
• Aprendre a donar significat a la creixent quantitat de misssatges audiovisuals.
• Crear versions alternatives a aquestes a un anàlisi ideològic, crear la nostra versió.
• Treballar amb els continguts de la televisió.
• Crear produccions audiovisuals que ens ajudin a comprendre millor.
• Usar el bagatge audiovisual ja produït: interacció-integració significativa.
• Ser productors de versions de la realitat. 

ACTIVITAT: Pensa amb un àmbit educatiu del nostre interès per poder pensar algun tipus d'activitat que implitqui una experiència formativa relacionada amb l'ús de medis audiovisuals.

• Alumnes: de tercer d'ESO.
• Assignatura: física i química.
• Mitjans d'audiovisuals a usar: vídeo, càmera, editor, so.
• Dinàmica: Per grups, expliquen diferents maneres de reaccions que es puguin donar entre elements químics.
• Objectiu: crear produccions audiovisuals que ajudin a comprendre millor la teoria donada al llarg de l'assignatura.