Reflexió artícles 4: Llibres de text

López Hernández, en la seva publicació López Hernández, A. (2007) Libros de texto y profesionalidad docente, Revista de la Asociación de Inspectores de Educación de España,  nº6,  fa una breu reflexió sobre l’objectiu de l’ensenyança, així iniciat la seva entrada al blog amb un breu repàs de les diferents concepcions d’aquest tema. Segons alguns autors, l’ensenyança és l’eina per a desenvolupar capacitats, però per altres és el canvi social. Aquestes diferents concepcions del docent, tot i que siguin diferents, tenen en comú el fet de què el docent ha de tenir autonomia per a desenvolupar el seu treball.

Seguidament, fa un repàs dels diferents autors que tracten els materials curriculars com un element influent en la pràctica docent; així arribant a la conclusió de iniciar una investigació per tal de conèixer l’ús dels llibres de text i les seves repercussions en el desenvolupament professional del professorat.  

Molts cops el docent busca suport en els llibres de text, però el que n’obté, segons López és una pèrdua d’autonomia i professionalització ja que imposen una forma d’actuació. Per a comprovar aquesta hipòtesi, l’autora d’aquesta entrada va comprovar la validesa de la hipòtesi tot fent entrevistes i analitzant els llibres de text.  

López Hernández, amb aquest estudi, comprovà que:

•        El llibre de text situa fora de l’àmbit de decisió al professorat, com ara, en la selecció dels continguts i activitats.
•       El llibre és entès com un recull de sabers que cal tractar en la programació docent i que es té com a referent perquè els hi proporciona seguretat i garanteix uns mínims.
•       Les activitats són importants ja que regulen la vida de l’aula, llavors, cal que el professor reguli el currículum ocult.
•      El docent, al utilitzar els llibres de text, accepta realitzar (únicament) la tasca de transmetre coneixements i continguts.
•     Els docents són conscients d’algunes limitacions dels llibres de text i que la costum ha configurat un pensament hegemònic que accepta a aquest instrument sense qüestionar el seus efectes.
•     Els professors consideren que els llibres s’haurien d’adequar als instruments de planificació de l’ensenyança.

  Reflexió persona: des de fa quatre dècades que apliquem la mateix metodologia i s'utilitzen els mateixos recursos didàctics, els llibres de text. I tal i com ha fet López en el seu artícle, ja en són molts els experts en les Ciències de l'Educació que afirmen que els llibres de text ja no s'adapten a l'actual realitat docent. En la soceitat d'avui en dia, com molt bé diu aquesta autora, la basada en els conexiements i la informació, s'han donat molts canvis sobtats; fet que ha causat el canvi de l'esfera política, social, cultural, econòmica, laboral... però l'àmbit educatiu no ha canviat. 

    Com és d'esperar, el sistema educatiu no està responguent a les necessitats socials de les generacions que estan pujant i creixent. Cal canviar la metodologia i, en aquest cas, el llibre hi juga un paper important. Com ja he comentat anteriorment, el llibre de text representa pels docents un oasi de tranquil·litat en un entorn incert i canviant. 

   Ens hem de desferrar de les costums i començar a pensar noves propostes educatives i metodologies trencadores al llibre, com pugui ser el treball per projectes, el treball cooperatiu entre docent i discent i perquè aquests dos es puguin convertir en co - constructors de coneixement. Unes propostes que està entrant en alguns col·legis amb molta força i que jo, personalment, considero que són molt bones iniciativa per començar a realitzar canvis en les TIC. 

    Amb això vull dir que, em de deixar que les TIC entrin en l'àmbit educatiu i, de mica en mica, es vagi treballant aquest camp, creant nous softwares, noves cultures, nous programes interactius, desenvolupant noves competències, creant multimèdia educatius o plataformes que representin tot un món d'aprenentatges... Els docents no han de tèmer a les noves teconologies, no representa una substitució d'aquest pel què fa a la figura de "font d'informació". Avui en dia, doncs, és impossible que un docent sigui capaç de retenir i de conèixer tota la informació i coneixements que s'estan generant dia a dia gràcies a l'evolució tecnològica i social. Amb això vull dir que s'ha d'apostar  per les TAC des d'un enfocament cooperatiu; i és que els discents, al estar tant en conntacte amb les TIC, comencen a ser experts en certs temes que possiblement docents no dominin. És per tant, que cal aprofitar aquests coneixements per tal de promoure un treball co - constructiu entre docent i discent. És a dir, és una adaptació dels ambients que es donen en les comunitats d'aprenentatge, però transportat a l'aula.
     

    No seria meravellós que tan el docent com el discent aprenguessin d'ells    mutuament? Tothom pot ser docent i discent alhora i aquesta sensació et fa  estimar el saber aprendre a aprendre.