Quan parlem de web 2.0 parlem d'Internet, la qual és una xarxa d'ordinadors mundials. Però per utilitzar la web cal un hardware, com pugui ser un ordinador, amb l'objectiu de poder visualitzar la informació.
Entorn als anys 90, es va crear la primera web, la web 1.0, a través d'un projecte estadounidens que es centrava en la transmissió d'informació entre diferents universitats. Val a dir que l'interface era diferent a la que coneixem avui en dia, però en el 2000 es va començar a crear la web 2.0 que coneixem i fem servir ara.
El problema estava en què aquesta eina primitiva (web 1.0) fou creada per la transmissió de informació específica i notícies variades, una interface estàtica que no s'ajusta a les característiques canviants de la societat de la informació i el coneixement. És per aquesta raó que la web 2.0 és com la coneixem ara perquè es començà a modificar i a millorar com si fos un negoci orientat al creixement.
La primera modificació de la web 1.0 possibilità la creació dels foros, els serveis de missatgeria i e-banking; llavors, estava orientada al intercanvi d'informació de forma més dinàmica. Però el canvi clau que transformà la web 1.0 a la web 2.0 fou la possibilitat de distribuïr serveis, construir informació, separar continguts i presentacions, col·laborar i participar en sindicats.
- La web com a plataforma
- Aprofitament de la intel·ligència col·lectiva.
- La gestió de la base de dades com a competència bàsica.
- El fi de les actualitzacons del sofware.
- Model de programació lleugera i simplicitat de la recerca.
- Sofware no limitat a un sol dispositiu.
Les aplicacions principals de la web 2.0 són:
- Les xarxes socials ens permeten establir contacte amb qualsevol persona d'arreu del món de forma molt senzilla (facebook, twitter, my space...)
- Publicacions de continguts, són espais genials per transmetre informació que per tu és valuosa i t'interessa que els altres puguin conèixer i compartir (blog, wikis, repositorios, diaris...)
- Gestió d'informació, que són més que res enllaçosa i etiquetes de diferents fonts d'informació i coneixement (sindicadors de continguts, marcadors socials, pàgines d'inici...)
- Eines d'escriptori (calendari, processador de textos...)
En el cas de els seus usos educatius, aquests poden ser:
- Treball cooperatiu - col·laboratiu (prezzi, treballs cooperatius amb wiki...)
- Publicacions de continguts (del docent, del discent, del centre educatiu, portafolis...)
- Obtenció i edició d'informació recent com a possibilitat de compartir (diari escolar)
Per tant, la web 2.0 pot generar i pot suposar:
- No centrar-se tan en la recepció i prou, sinó en la recepció més creativa o la creació més creativa.
- Treballar més en xarxa i de forma més cooperativa.
- Crear un núvol civernàutic amb una gran multitud d'informació que està a l'abast de tothom. Per tant, pot representar un món ple de possibilitats i de coneixements útils que es poden compartir, opinar o innovar.
Pel què fa als usos educatius d'Internet en les llars de Catalunya (dels menys usats als més):
- Compra de llibres, música altres (5%)
- Crear/modificar webs personals (10%)
- Participar en foros/discussions.(15%)
- Comunicació temes escolars. (28%)
- Comunicació amistats/familiars. (50%)
- Participar en chats. (53%)
- Buscar informació interessant.(57%)
- Baixar-se música, jocs pel·lícules. (58%)
- Cercar informació escolar (73%)
Però si ens preguntem per la col·laboriació i/o intel·ligència col·lectiva...
- Col·laboració: què implica col·laborar? Què és una comunitat virtual?
- Tipus d'extensió del diàleg electrònic.
- Patrons de suport del professor i les interaccions entre pares (instrucció, pregunta, estructuració de la tasca, estructuració cognitiva...)
- El grau de relacions participatives entre els participants.
- Ineractivitat i tipus d'interacció.
- Altres processos de discussió (rols, poder, autoritat...)
- Intel·ligència col·lectiva: com es contrueix el coneixement? coneixement expert vs intel·ligència col·lectiva - sabiduria de multituds (Surowiecki, 2004)
- Diversitat d'opinions entre els grups que conformen el grup.
- Independència de criteris.
- Cert grau de descentralització que permeti l'existència de subgrups deins del col·lectiu.
- Existència d'algun mecanisme d'inclusió dels judicis individuals en una decisió col·lectiva.
A partir del requadre que acabo d'il·lustrar, analitzaré les dimensions del meu propi blog:
- Participació rebuda: són 19 els missatges rebuts des de què vaig obrir el meu blog i que s'han anat realitzant al llarg de totes les meves publicacions setmanals (18 entrades).
- Aspecte social: aquest aspecte no es comentar la meva primera entrada, la qual em presento i em dirigeixo a tots els possibles visitants del meu blog.
- La interactivitat: pel què fa a la interacció del meu bloc, sempre intento respondre als missatges rebuts per part dels visitants i lectors del meu blog, però la cadena de missatges solen ser curtes (1 o 2 missatges per persona i conversa)
- Àmbit cognitiu: al llarg de les meves entrades he anat formulant preguntes, he realitzat noves definicions de coneceptes, he exemplificat i he formulat algunes, no moltes hipòtesis.
- Meta-cognició: en realitat, el blog en sí té la intenció de ser meta-cognició ja que estic deixant constància dels aprenentatges realitzats; tot i que s'ha de dir que molts cops no són conscients i explícits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada