El valor afegit de l'aprenentatge e-learning

Parlar d'E-learning és referir-se a aquell aprenentatge que es dóna a distància.

Els orígens de l'E-learning són els cursos a distància rebuts per correspondència, els quals contenien alguns CD-R, quadernets d'exercicis, llibres de continguts... Però avui en dia, parlar d'e-learning és relacionar-ho amb Internet i amb les plataformes on-line. 

Com que aquest concepte ha evolucionat molt... hi ha diverses concepcions:

• Formació mitjançant la "web", campus virtual o entorns virutals d'aprenentatge (Durant i Sagrà, 1999)
• Ensenyança i aprenentatge a distàcia per mitjà de la "web" (Romiszowski, 1999)
• Espais virtuals d'aprenentatge i educació a distància (Estebanell i Ferrès, 2001)
• Formació mitjançant Internet i teleformació (Marcelo, 2000)
• Entorns virtuals d'ensenyança o sistemes de teleformació (Marquès, 2000)
• Plataformes tecnològiques (Ballesteros, 2002)

En definitiva, és aquella modalitat d'E - A que consisteix en el disseny, posat a la pràctica i avaluat a través d'Internet. Normalment els usuaris estan repartits en el territori i la comunicació entre docent i discent és diferida; és a través d'una aula o un espai virutal. 

Un curs en línea sempre està relacionat a un enfoc innovador per desenvolupar programes d'ensneyança basat en l'hipermedia per a una audiència remota, utilitzant els atributs i recursos d'Internet per crear ambients d'aprenentatge ben dissenyats, centrats en els alumnes, interactius i facilitadors (Khan, 2001)

L'aplicació d'un repertori d'estratègies instruccionals orientades cognitivament i portqades a terme en un ambient d'aprenentatge constructivista i col·laboratiu, utilitzant atributs i recursos d'Internet (Relan)

Així i tot, val a dir que un procés d'E - A E-learning pot ser igual de tradicional i centrat en l'aprenentatge de coneixementes i no centrat en l'alumne com una formació presencial en una aula convencional.

Pel què fa als components tecnològics i pedagògics:

• Dimensions tecnològiques: La plataforma ha de gestiona congtinguts; proporciona i gestiona activitats d'ensenyança; també pot administrar les matrícules, horaris, documents administratius...; disposa de serveis de comunicació entre altres aplicacions (VLE o PLE)
• Dimensions pedagògiques (Garrison, 2005): ha de poder-se informar, posar-ho a la pràcticva, poder mantenir un procés comunicatiu, tutorial i avaluatiu a través de la dimensió tecnològica.

L'e-learning, llavors, pot generar un aprenentatge col·laboratiu mediat, doncs, sempre i quan el docent sigui capaç de:

• Compartir objctius i distribuïr tasques.
• Processos d'E-A estructurat pel docent (cooperació - col·laboració)
• Treball sobre problemes, casos o projectes.
• Treball sobre hipòtesis o formulació de problemes.

En el cas de l'E-learning en l'educació superior o en la formació en el treball:

• Aplicacions en l'ensenyança superior: problemàtiques.
• Falta de competències docents.
• Falta de competències de l'alumnat.

• Aplicacions en la formació per al treball:
• Educació enlatada?
• Propostes pedagògiques pobres.

Segons Moreira, els principis del disseny i avaluació de propostes han de ser els següents:

1. Crear espais perquè els estudiants xerrin i es comuniquin.
2. Plantejar tasques que exigeixin activitats intel·lectuals potents.
3. Combinar tasques individuals amb altres col·lectius.
4. Oferir un calendari detallat amb les tasques del curs.
5. Incorporar guies i recursos per a la realització autònoma de les activitats.
6. Estimular la motivació i la participació de l'alumnat.
7. Incorporar documents de consulta sobre el contingut dels diferents formats.
8. Mantenir de forma periòdica el taulell de notícies del professorat.
9. Establir públicament els criteris d'avaluació.
10. Oferir tutorització i feed - back continu entre professorat i alumnat, sobretot, en relació a l'avaluació.