Reflexió artícles 7: De TIC a TAC, el difícil trànsit d’una vocal (Juana Mª Sancho Gil)

En el següent article de Sancho, J. M. (2008) De TIC a TAC, el difícil tránsito de un vocal. Investigación en la escuela, 64, 19-30 es fa una petita reflexió sobre les TIC i les TAC a arrel d’un article publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’any 2008, el qual es feia responsable d’estimular les TIC en l’educació tot fixant criteris, els continguts i objectius, a part de planificar i avaluar l’aplicació de les TIC en l’educació.

Val a dir que aquest òrgan no només s’encarrega d’integrar les TIC a l’aula, sinó que intenta que aquestes siguin un instrument d’inclusió digital, un recurs per a l’aprenentatge i un agent d’innovació educatiu. El problema que planteja aquest fet és que passar de les TIC a TAC implica molt, amb això Sancho vol dir que:

• Es vol portar a terme les TIC com a innovació educativa sense tenir en compte el context, la cultura, les pràctiques docents, el sistema, les relacions de poder, la por a canviar, les concepcions sobre l’E – A... 
• La generació del 80 va ser la primera en créixer rodejats per les TIC. 
• En els països de la OCDE, el 50% del professorat té entre 40 i 50 anys, això significa que, en el nostre cas, van créixer durant la dictadura franquista. Aquestes generacions van aprendre a base de llegir i escriure, ara no es centra en la transmissió de coneixements sinó de possibilitar a l’altre l’aprenentatge tot guiant, acompanyant i plantejant reptes.

Bauman diu que vivim en una societat líquida i que els assoliments individuals no poden sr solidificats en béns temporals perquè els actius es converteixen en passius. Avui en dia encara s’estan formant a docents perquè ensenyin el que saben i que siguin la màxima font d’informació, fet que causi massa sovint el sol aprenentatge del què el professor sap i no del què està interessat aprendre l’alumne.

Les TIC han sigut un canvi fonamental pel què fa a les transformacions socials i professionals del treball docent, tot obligant a modificar la seva mentalitat i pràctica. Així i tot, el docent necessita sentir que controla la situació tan, des del punt de vista tècnic com pedagògic. Així i tot, val a dir que si un docent d’avui en dia no segueix aprenent, difícilment podrà seguir ensenyant en el context tan canviant d’ara i necessari per a la contribució de la transformació de les tecnologies digitals com a eina d’aprenentatge.  

S’ha demostrat que les TIC són eficaces per gestionar informació i millorar els canals de comunicació; així millorant l’aprenentatge i la construcció de coneixement. Potenciar les TIC en el procés educatiu pot ser molt beneficiós, sempre i quan es realitzi de forma adequada i els es educadors aconsegueixin utilitzar tot el seu potencial.

Es manté que les TIC es poden convertir en TAC perquè poden augmentar el grau d’autenticitat de l’aprenentatge i l’interès dels alumnes, construint així comunitats virtuals per a compartir experiències, coneixements i resoldre junts problemàtiques comunes. Així i tot, encara que es tinguin els recursos materials i humans per a convertir les TIC en TAC, falten estudiosos que explorin els complexos processos i resultats a obtenir amb la seva transformació.

Així i tot, en varis estudis han sorgit algunes qüestions, com puguin ser:

• Tot mitjà d’ensenyament pot assolir algun tipus d’aprenentatge per part dels discents.
• L’establiment de relacions entre l’ús de les TIC i la millora dels resultats d’aprenentatge és una tasca molt complexa, sobretot, perquè no es té un acord comú sobre el significat de l’assoliment educatiu. 
• El concepte de TIC és massa ampli.

Reflexió final: Les TIC segueixen tenint grans dificultats per a convertir-se en instruments d’aprenentatge valuosos. Tot i el fort acord entorn als beneficis de les TIC, s’hauria de començar a donar pas a provar-ho. Així i tot, abans de fer-ho, cal tenir en compte el context educatiu, fixar unes finalitats i uns processos a seguir.