EXAMEN: PREGUNTA 2

Són molts els autors tractats al llarg de l'assignatura de Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement que reafirmen l'especial característica de les tecnologies digitals: el caràcter interactiu. 

Quan parlem de web 2.0 parlem d'Internet, la qual és una xarxa d'ordinadors mundials. I és que aquesta gran xarxa dóna  la possibilitat de distribuïr serveis, construir informació, separar continguts i presentacions, col·laborar i participar en sindicats; doncs els seus principis són:

• La web com a plataforma.
• Aprofitament de la intel·ligència col·lectiva.
• La gestió de la base de dades com a competència bàsica.
• El fi de les actualitzacons del sofware.
• Model de programació lleugera i simplicitat de la recerca.
• Sofware no limitat a un sol dispositiu.

I les seves principals aplicacions principals són: 

• Les xarxes socials ens permeten establir contacte amb qualsevol persona d'arreu del món de forma molt senzilla (facebook, twitter, my space...)
• Publicacions de continguts, són espais genials per transmetre informació que per tu és valuosa i t'interessa que els altres puguin conèixer i compartir (blog, wikis, repositorios, diaris...)
• Gestió d'informació, que són més que res enllaçosa i etiquetes de diferents fonts d'informació i coneixement (sindicadors de continguts, marcadors socials, pàgines d'inici...)
• Eines d'escriptori (calendari, processador de textos...)

En el cas de els seus usos educatius, aquests poden ser:

• Treball cooperatiu - col·laboratiu (prezzi, treballs cooperatius amb wiki...)
• Publicacions de continguts (del docent, del discent, del centre educatiu, portafolis...)
• Obtenció i edició d'informació recent com a possibilitat de compartir (diari escolar)

Per tant, la web 2.0 pot generar i pot suposar:

• No centrar-se tan en la recepció i prou, sinó en la recepció més creativa o la creació més creativa.
• Treballar més en xarxa i de forma més cooperativa.
• Crear un núvol civernàutic amb una gran multitud d'informació que està a l'abast de tothom. Per tant, pot representar un món ple de possibilitats i de coneixements útils que es poden compartir, opinar o innovar. 

Com podem comprovar, la Web 2.0 ens dóna gran oportunitats per generar una col·laboriació i/o intel·ligència col·lectiva i, així, arribar a crear comunitats virtuals de gran interès cultural. 

Són noves maneres de construir coneixement, basades en el la interacció i en l'aprenentatge social. És aquí quan podem parlar de l’article de Bosco, A. Nuevas Tecnologías y enseñanza: un estudio basado en el enfoque sociocultural, Fuentes, 4, pp.84-100 el qual es centra en l’enfocament sociocultural. Una corrent pedagògica iniciada per Vygonstki que es basa en la interacció i en el compartir informació per tal de, entre tots, construir coneixement. Llavors, des d'aquest punt de vista podem considera les tecnologies digitals com a eina mediadora per promoure l’aprenentatge i interaccions cognitives entre usuaris (convertint-se així, en tecnologies educatives). I és que l’ordinador també pot ser considerat un instrument mediador ja que pot ser tan una eina material com un sistema de símbols, fins i tot, la representació d’una conducta humana. A part, un ordinador pot ser mediador de canvis/influències o, també, una nova forma de manifestació cultural. En aquest cas, és tan important les característiques de l’instrument mediador com el medi sociocultural en el què s’està usant (centre escolar o aula).

Al llarg de l'estudi realitzat per Bosco, es va poder observar que els programes tancats tendeixen a promoure processos de retroalimentació, on la iniciació està donada per l’ordinador, la resposta per l’infant i la retroalimentació, un altre cop, per l’ordinador.  Val a dir que aquest tipus d’intercanvi es produeix en les classes tradicionals.

Però en el cas dels sofware oberts generen interaccions, molts cops, iniciades pels mateixos nens i no pels ordinadors; fet que l’alumnat sigui més propens a conversar.

Un tema molt relacionat amb l’artícle d’Aparici, R. y Silva M. Pedagogía de la interactividad, Comunicar, 38, XIX, 51-58 ja que es critica el feed – back, un model basat en la retroalimentació entre els participants  però que estableix una divisió entre l’emissor i el receptor; a diferència del feed – feed, un model de comunicació centrats el la relació emissor – receptor – missatge. És a dir, s’entén com un procés de reforç del missatge, on tots els individus són potencialment emissors i, per tant, estan en una constant interrelació en un mateix rang.

La interactivitat en la xarxa la podem entendre com el fet de tenir accés a informacions a distància de manera no lineal, sense valors jeràrquics, amb accions col·laboratives i amb la interconnexió del context real amb el virtual. Llavors  les seves característiques són:

•         Intervenció per part de l’usuari sobre el contingut.
•         Transformació de l’espectador amb els serveis connectats.
•         Accions recíproques de manera dialògica amb els usuaris.

Pel què fa als principis de la interactivitat, aquesta implica:

•         La participació – intervenció.
•         La bidireccionalitat – hibridació.
•        Permutabilitat – potencialitat.

I és que les xarxes virtuals es presenten com un sistema obert que permet la co – creació en l’intercanvi d’informació i construcció de coneixement. Per tant, si es promou la participació, el compromís, la col·laboració i la solidaritat entre els membres d’una comunitat generarà grans possibilitats expressives i comunicatives.

Llavors, l’objectiu és buscar nous models i propostes pedagògiques, com puguin ser el docent com a facilitador d’oportunitats per a què els alumnes creïn, modifiquin, construeixin i es converteixin en co – autors sense perdre la coherència de vista. Cal deixar de banda el sistema educatiu actual, doncs, esta anclat en un lent procés reflexiu però no actiu. Junts, a través de processos de comunicació feed – feed podem començar a “despertar” un nou model educatiu basat en la co – educació. 

Els estudis comentats, considero que han de ser la veta que cal seguir per arribar a convertir les TAC com a eina per a generar interacció entre docent - discent i missatge a dins de les aules. Cal arrelar en la cultura pedagògica i docent un sistema feed - feed perquè els coneixements que es "coguin" a dins de l'aula siguin funcionals, pràctics i, sobretot, significatius per a tots. I sí, les tecnologies digitals poden ser l’eina que ens cal per mediar els processos cognitius que s'estan promovent, de caire cognitiu. Aquesta conclusió és un resultat molt positiu en quant a les aplicacions clic i a la societat de la informació ja que aquesta necessita de nivells de cada cop més complexos en quant a pensament i reflexió.