Reflexió artícles 8: Noves tecnologies i ensenyança, un estudi basat en l’enfocament sociocultural (A. Bosco)

En l’article de Bosco, A. Nuevas Tecnologías y enseñanza: un estudio basado en el enfoque sociocultural, Fuentes, 4, pp.84-100 intenta fer una retrospectiva pel què fa a la investigació en els mitjans d’ensenyament; així centrant-se en l’enfocament curricular, una visió que considera que el valor pedagògic dels mitjans brota del mitjà en sí com del context en que s’utilitza. Els interrogants que intenta cobrir estan en relació amb el coneixement pràctic educatiu.

Si considerem les tecnologies educatives (TE) una disciplina que té com a objectiu els mitjans d’ensenyament, tot i que en els últims anys ha patit una evolució que ha permès canviar d’unes a altres teories per centrar-se en un objecte.

Segons Seattler, hi ha quatre enfocaments que caracteritzen l’evolució de les TE en el s.XX:

• La ciència física i els mitjans. Neix amb l’a incorporació dels mitjans audiovisuals com ajuda en l’ensenyança, enfocat des de la perspectiva instrumentalista. 
• Els sistemes i models de comunicació. Es centra en els processos de comunicació influenciats per les teories de la comunicació i de la revolució electrònica (radio i tele) 
• La ciència conductista. Apareix amb l’ensenyança programada a partir de les investigacions d’Skinner, relacionades amb el coneixement operant. 
• La perspectiva cognitiva. A partir del naixement de la ciència cognitiva, la TE s’influencia per noves visions d’aprenentatge centrades en els processos mentals interns i no en els conductistes.

En els anys 80 les TE van entrar en crisi per varies raons: per la poca aplicació en les escoles, la falta de formació dels docents, la difícil penetració en la cultura i la pràctica docent... Però el canvi econòmic, social, polític i cultural dels països industrialitzats han emergit per les TIC fet que en l’àmbit educatiu s’hagi pres consciència.

Si ara ens centrem en l’enfoc sociocultural, iniciada per Vygonstki, podem dir que aquesta considera les TE coma eina mediadora per promoure l’aprenentatge i interaccions cognitives entre usuaris. L’ordinador també pot ser considerat un instrument mediador ja que pot ser tan una eina material com un sistema de símbols, fins i tot, la representació d’una conducta humana. A part, un ordinador pot ser mediador de canvis/influències o, també, una nova forma de manifestació cultural. En aquest cas, és tan important les característiques de l’instrument mediador com el medi sociocultural en el què s’està usant (centre escolar o aula).

És a dir, les eines que usem són portadores de supòsits que modelen les nostres accions i condicionen, moltes vegades, de manera inapropiada. Són molts estudis com aquests els que intenten indagar com les eines informàtiques influeixen en els processos d’E – A en un contes sociocultural concret.

Al llarg d’aquest estudi es va poder observar que els programes tancats tendeixen a promoure processos de retroalimentació, on la iniciació està donada per l’ordinador, la resposta per l’infant i la retroalimentació, un altre cop, per l’ordinador.  Val a dir que aquest tipus d’intercanvi es produeix en les classes tradicionals.

Però en el cas dels sofware oberts generen interaccions, molts cops, iniciades pels mateixos nens i no pels ordinadors; fet que l’alumnat sigui més propens a conversar.

Reflexió final: Considero que estudis com aquests és la veta que cal seguir per arribar a convertir les TIC en TAC i que aquestes arribin a arrelar en la cultura pedagògica i docent; doncs, amb estudis com aquest podem dir amb certesa de que l’eina informàtica com a mediadora de processos cognitius està promovent tipus de tasques de menor nivell cognitiu. Aquesta conclusió és un resultat molt positiu en quant a les aplicacions clic i a la societat de la informació ja que aquesta necessita de nivells de cada cop més complexos en quant a pensament.

Reflexió artícles 7: De TIC a TAC, el difícil trànsit d’una vocal (Juana Mª Sancho Gil)

En el següent article de Sancho, J. M. (2008) De TIC a TAC, el difícil tránsito de un vocal. Investigación en la escuela, 64, 19-30 es fa una petita reflexió sobre les TIC i les TAC a arrel d’un article publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’any 2008, el qual es feia responsable d’estimular les TIC en l’educació tot fixant criteris, els continguts i objectius, a part de planificar i avaluar l’aplicació de les TIC en l’educació.

Val a dir que aquest òrgan no només s’encarrega d’integrar les TIC a l’aula, sinó que intenta que aquestes siguin un instrument d’inclusió digital, un recurs per a l’aprenentatge i un agent d’innovació educatiu. El problema que planteja aquest fet és que passar de les TIC a TAC implica molt, amb això Sancho vol dir que:

• Es vol portar a terme les TIC com a innovació educativa sense tenir en compte el context, la cultura, les pràctiques docents, el sistema, les relacions de poder, la por a canviar, les concepcions sobre l’E – A... 
• La generació del 80 va ser la primera en créixer rodejats per les TIC. 
• En els països de la OCDE, el 50% del professorat té entre 40 i 50 anys, això significa que, en el nostre cas, van créixer durant la dictadura franquista. Aquestes generacions van aprendre a base de llegir i escriure, ara no es centra en la transmissió de coneixements sinó de possibilitar a l’altre l’aprenentatge tot guiant, acompanyant i plantejant reptes.

Bauman diu que vivim en una societat líquida i que els assoliments individuals no poden sr solidificats en béns temporals perquè els actius es converteixen en passius. Avui en dia encara s’estan formant a docents perquè ensenyin el que saben i que siguin la màxima font d’informació, fet que causi massa sovint el sol aprenentatge del què el professor sap i no del què està interessat aprendre l’alumne.

Les TIC han sigut un canvi fonamental pel què fa a les transformacions socials i professionals del treball docent, tot obligant a modificar la seva mentalitat i pràctica. Així i tot, el docent necessita sentir que controla la situació tan, des del punt de vista tècnic com pedagògic. Així i tot, val a dir que si un docent d’avui en dia no segueix aprenent, difícilment podrà seguir ensenyant en el context tan canviant d’ara i necessari per a la contribució de la transformació de les tecnologies digitals com a eina d’aprenentatge.  

S’ha demostrat que les TIC són eficaces per gestionar informació i millorar els canals de comunicació; així millorant l’aprenentatge i la construcció de coneixement. Potenciar les TIC en el procés educatiu pot ser molt beneficiós, sempre i quan es realitzi de forma adequada i els es educadors aconsegueixin utilitzar tot el seu potencial.

Es manté que les TIC es poden convertir en TAC perquè poden augmentar el grau d’autenticitat de l’aprenentatge i l’interès dels alumnes, construint així comunitats virtuals per a compartir experiències, coneixements i resoldre junts problemàtiques comunes. Així i tot, encara que es tinguin els recursos materials i humans per a convertir les TIC en TAC, falten estudiosos que explorin els complexos processos i resultats a obtenir amb la seva transformació.

Així i tot, en varis estudis han sorgit algunes qüestions, com puguin ser:

• Tot mitjà d’ensenyament pot assolir algun tipus d’aprenentatge per part dels discents.
• L’establiment de relacions entre l’ús de les TIC i la millora dels resultats d’aprenentatge és una tasca molt complexa, sobretot, perquè no es té un acord comú sobre el significat de l’assoliment educatiu. 
• El concepte de TIC és massa ampli.

Reflexió final: Les TIC segueixen tenint grans dificultats per a convertir-se en instruments d’aprenentatge valuosos. Tot i el fort acord entorn als beneficis de les TIC, s’hauria de començar a donar pas a provar-ho. Així i tot, abans de fer-ho, cal tenir en compte el context educatiu, fixar unes finalitats i uns processos a seguir.

Reflexió artícles 6: Pedagogia de la Interactivitat (Roberto Aparíci y Marco Silva)

En l’artícle d’Aparici, R. y Silva M. Pedagogía de la interactividad, Comunicar, 38, XIX, 51-58 es parla de què en la majoria de les formacions predomina el model transmissors d’informació, és a dir, el centrat en els docents com a font d’informació sense tenir en compte la col·laboració/interacció amb el discent per anar construint aprenentatge.

Molts es qüestionen la pedagogia basada en la memorització, però es fa poc per modificar-la ja que ens enfrontem als trets cognitius i comunicatius de les noves generacions (les civerculturals). En l’e – learning el docent tracta als discents com a receptors de dades i no com a co – creadors, pràctiques predominants en el civerespai; fent que la interacció sigui molt pobre i insignificant.

És per aquest raó que aquest autors presenten un seguint d’estratègies d’organització i funcionament de la mediació que permetin redefinir l’actuació dels docents i els discents en el procés comunicatiu i d’aprenentatge.

Pel què fa a la pedagogia de la transmissió, des de la segona meitat del s. XX, està centrada en la unidireccionalitat de la comunicació, és a dir, en la divisió entre emissor i receptor i en el feed – back. És a dir, avui en dia, el sistema escolar encara està basat en la lògica de la societat industrial i, és que està tan arrelat, que es necessiten molts anys per canviar-lo. Per ara, enfront al paradigma transmissor, podem parlar d’una pràctica dialògica de cada cop més present a fora de les aules.

Aparíci i Silva critiquen el feed – back, un model basat en la retroalimentació entre els participants  però que estableix una divisió entre l’emissor i el receptor; és per aquesta raó que volen donar a conèixer el feed – feed, un model de comunicació que posa a la pràctica els mitjans convencionals i els sistemes educatius centrats el la relació emissor – receptor – missatge. És a dir, s’entén com un procés de reforç del missatge, on tots els individus són potencialment emissors i, per tant, estan en una constant interrelació en un mateix rang.

Amb això es vol dir que la transmissió massiva perd força en quan als escenaris digitals, doncs, entra en joc la transformació social i tecnològica dels interlocutors i de la comunicació ja que es poden controlar i crear processos d’interacció a través d’eines d’informació.

Les xarxes virtuals es presenten com un sistema obert que permet la co – creació en l’intercanvi d’informació i construcció de coneixement. Per tant, si es promou la participació, el compromís, la col·laboració i la solidaritat entre els membres d’una comunitat generarà grans possibilitats expressives i comunicatives.

La interactivitat en la xarxa la podem entendre com el fet de tenir accés a informacions a distància de manera no lineal, sense valors jeràrquics, amb accions col·laboratives i amb la interconnexió del context real amb el virtual. 

Llavors  les seves característiques són:

•         Intervenció per part de l’usuari sobre el contingut.
•         Transformació de l’espectador amb els serveis connectats.
•         Accions recíproques de manera dialògica amb els usuaris.

Pel què fa als principis de la interactivitat, aquesta implica:

•         La participació – intervenció.
•         La bidireccionalitat – hibridació.
•        Permutabilitat – potencialitat.

Aquests tres poden ser l’inici de la ruptura lògica de la transmissió unidireccional i obrir nous espais de participació real. Però així i tot, la interactivitat és un dels majors reptes al què s’enfronten els mitjans de comunicació de massa, doncs, aquestes mantenen el silenci virtual (l’absència de idees i punts de vista absents de molts usuaris de la xarxa).

Reflexió final: L’objectiu és buscar nous models i propostes pedagògiques, com puguin ser el docent com a facilitador d’oportunitats per a què els alumnes creïn, modifiquin, construeixin i es converteixin en co – autors sense perdre la coherència de vista. Cal deixar de banda el sistema educatiu actual, doncs, esta anclat en un lent procés reflexiu però no actiu. Junts, a través de processos de comunicació feed – feed podem començar a “despertar” un nou model educatiu basat en la co – educació. 

Reflexió artícles 5: Co-educar la mirada envers els estereotips de gènere en TV (Jorge Belmonte y Silvia Guillamón)

Belmonte, J. y Guillamón, S. (2008) ens ofereixen en el seu artícle “Co-educar la mirada contra los estereotipos de género en TV”, puclicat en la revista Comunicar, 31, XVI.pp. 115-120 una breu reflexió de la importància que té educar la mirada dels televidents; fet que implici fer-los conscients de les característiques del mitjà televisiu i dels seus programes, però també, la seva posició com a telespectadors.

En les últimes dècades, els mitjans de comunicació han adquirit una gran força socialitzadora, ajudant a construir identitats i a establir els sistemes simbòlics a través dels discursos i de la imatge (construint la realitat). La televisió representa un mitjà massiu i de llarg alcans social, fent que contribueixi de manera quotidiana a generar identitats a partir de mecanismes narratius, semiòtics i interpel·ladors en cada acte de significació; fent que, molts cops, sigui un mitjà per normalitzar i neutralitzar construccions socials.

És per aquesta raó que cal criticar les representacions que aquests transmeten (ideologies sobre el gènere, estereotips, configuracions discriminatòries o processos identificadors, per exemple) als col·lectius més influents, sobretot, els menors.

Entenem per estereotip de gènere com un conjunt d’idees sobre el gènere que afavoreix l’establiment de rols arrelats en la societat, així simplificant la realitat i atorgant un paper social que es suposa que s’ha de complir.

A l’analitzar les sèries de ficció, es pot comprovar que hi ha certes característiques comunes a nivell narratiu i en la construcció dels personatges: 

• Totes les dones estan ambientades en el present i representen la vida quotidiana, mostrant les seves relacions familiars, socials i laborals (micromons); fet que afavoreixi la identificació amb els espectadors.
• Format seriat i continuat en el temps, permetent la familiarització progressiva dels espectadors amb els personatges.
• Avui en dia, ja hi ha cert equilibri entre l’aparició de personatges masculins i femenins; encara que en certs casos es marca el protagonisme de gènere en el propi títol de la sèrie.
• És molt tòpic utilitzar la “guerra de sexes”, ja que és bastant usada la separació home/dona.
• En la gran majoria de sèries hi ha diferències de gènere pel què fa càrrecs laborals a ocupar; així sent els homes qui tenen el rol de major responsabilitat.
• Els trets característics als personatges masculins són: la competitivitat, l’agressivitat i la racionalitat.
• En el cas dels trets femenins solen ser negatius: irracionalitat i inaptitud en certs aspectes; però també les caracteritzen per tenir forts vincles interpersonals(familiars, sentimentals, amistoses...) i amb capacitat per resoldre problemes en l’àmbit privat.

Per tant, els estereotips són presentats com una forma legítima de les diferències sexuals; les quals són dicotomitzades i estereotipades. Els mitjans transmetre models de desigualtat per a la construcció d’identitat de gènere entre els espectadors més joves i, donat al poder que té la televisió, com agent socialitzador.

Reflexió final: És per aquesta raó que, com a futurs professionals de l’educació i la pedagogia hem de promoure entre els familiars i els educadors (tan de l’àmbit formal com no formal) en la importància de l’alfabetització audiovisual. I és que desenvolupar competències tan bàsiques com el raonament crític i el pensament reflexiu dels més joves sobre els productes mediàtics que ens ofereixen els mitjans audiovisuals pel què fa a la imatge del gènere masculí i femení faran que es comencin a trencar motlles socials i estereotips desiguals entre gènere.

Massive Online Open Courses (MOOC)

Les Massive Online Open Courses (MOOC), traduit al català com a Curos en Línia Massius i Oberts, comença a ser una gran aposta pel què fa al camp de la formació a distància a través de plataformes educatives i gratuïtes en Internet. De fet, suposa una connexió un gran número de persones que estan predisposades a compartir els seus propis coneixements i així, crear una gran xarxa de coneixement o, també conegudes, comunitats d'aprenentatge.

És a dir, la gran diferència entre la formació online que tots coneixemen i les MOOC és que en aquestes segones no hi ha cap agent que representi un docent i la resta siguin discents, sinó que, fins i tot jo no consideraria correcte mencionar els papers de docent i discent en les MOOC, sinó que s'hauria de parlar de gestors de la informació.

Val a dir que es considera que perquè una ensenyança pugui ser MOOC han de complir els següents requisits:

• Ha de ser un curs, constar d'una estructura següenciada on hi hagin inclosos tots els elements didàctics de qualsevol formació (avaluació, tutorització, continguts a tractar...). 
• Ha de tenir un caràcter massiu, doncs, ha de poder comptar amb un número il·limitat de matriculats possibles. 
• Ha de ser online. 
• Ha de ser obert, és a dir, que els materials siguin accessibles de forma gratuita i, alhora, perquè puguin ser reutilitzats en altres cursos. 

Si parlem dels avantatges i dels inconvenients e les MOOC, podem dir que pel què fa a aquestes primeres... 

• Consten d'una gran implicació per part de tots els participants. 
• Molts cursos, no dic tots, el model d'avaluació resulta original i atractiu ja que es basa en la discussió i el diàleg amb els companys de curs a través de foros. 
• L'atractiu més gran és que els discents poden ajudar a construir el curs i fer-lo molt més dinàmic i actiu. 
• La navegació de les plataformes MOOC són molt intuïtives i fàcils d'usar. 

Així i tot, cal parlar dels reptes als que s'enfronten les MOOC, com puguin ser:

• Els estudiants no conèixen la quantitat de temps que necessiten per realitzar el curs. 
• Els docents assumeneixen un paper homogeni en quant al coneixements dels discents. 
• Es dirigeix a un públic massa heterogeni i d'origens molt diversos; fet que suposi que els cursos no s'ajustin del tot a les seves necessitats. 
• Les MOOC són eines obertes on tothom hi pot aportar coneixement, fet que no asseguri sempre una informació de la mà d'experts. 
• Cal que els usuaris de les MOOC consin d'un alt nivell en TIC i dispositius online. 
• Consta d'una defieicent revisió de caire coavaluatiu. 
• Encara no proporciona una certificació, tret d'alguns cursos en què s'hagi de pagar. 

Tal i com he dit abans, en aquests moments les MOOC estan prenent molta força, fet que poguem trobar multitud d'ofertes formatives de diverses institucions (tant privades com públiques) d'arreu del món. Per exemple, una de les plataformes interrancionals de referència de cursos MOOC és l'anomenat Coursera, amb més de 2,8 milions d'usuaris i entre 33 a 62 institucions educatives participant. La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és una d'elles doncs, actualment, està oferint tres cursos (Cpalcul Matemàtic, Egiptologia i Histologia)a nivell internacional.

Les Massive Online Open Courses, personalment, me les imagino com un gran núvol on es pot alliberar una quantitat d'informació il·limitada i de tota casta on tu, obertament, pots aportar infomació sobre un contingut en concret perquè sents que pots aportar alguna cosa de nou a la gent que visiti aquell espai virtual. És un nou món amb multitud de possibilitats que totes es resumeixen amb COEDUCACIÓ; fet que les pugui a considerar com una peça clau en el futur de la formació online, ja que consten de grans beneficis en el camp de l'e-learning (autogestió, accés obert, aforament il·limitat, gratuïtat, compartir...). Suposa un espai informal que afavoreix a la participació i a la transmissió de coneixements d'una gran varietat de temes entre els seus integrants.

Personalment, dir que considero que la promoció i la proliferació de la formació e - learning i de les MOOC en temps de crisi és molt positiu per assolir un dels principals drets de les persones, l'accés universal a l'Educació. I és que en els últims anys se'ns està violant els nostres propis drets, els nostres somnis de seguir creixent tan personalment com professionalment a través d'una carrera formativa sòlida i de qualitat. Se'ns està retallant en l'arma més afilada que té una societat, l'educació, tot pujant les taxes, acomiadant a grans professionals, invertint una petita part de la riquesa que oferim a l'Estat... I, així, impedint que la societat de classes mitjandes i baixes no puguin accedir a la universitat. 

Són  molts els autors que parlen dels beneficis de l'e-learning, tot incloent les MOOC, com pugui Bosco, A. en el seu article del (2008) Docencia virtual y aprendizaje autónomo: algunas contribuciones al Espacio Europeo de Educación Superior, Revista Iberoamericana de Educación a Distancia (RIED), Vol. 11 (1), pp. 157-182:

•  Apropar els estudis superiors a la regió. 
• Adoptar un sistema de titulacions comprensibles per promoure oportunitats de treball i competitivitat internacional.
• Establir titulacions basant-se en dos nivells principals (ser pertinent per al món laboral i haver superat el primer nivell)
• Establir un sistema comú de crèdits per fomentar la comparabilitat d’estudis.
• Fomentar la mobilitat entre estudis i entre països europeus.
• Impulsar la cooperació europea per garantir la qualitat i desenvolupar metodologies.
• Promoure la dimensió europea de l’educació superior.

Por lo tant, els resultats d’aquest canvis generaran:

• Una major homogeneïtat i flexibilitat en i entre les titulacions.
• Els perfils es basen en les competències a desenvolupar.
• Major protagonisme de l’estudiant.
• Formació basada en competències.
• Adquisició d’eines d’aprenentatge.
• Desenvolupament de nous coneixements i habilitats per part del professorat.
• Incorporar les TIC.
• Comunicació interpersonal i treball en equip

Com a futurs professionals de la Pedagogia hem de tenir molt present la nostra competència envers les TIC i la possibilitat d'aportar un granet d'arena cap a les TAC. Som coneixedors de les principals avantatges, com dels inconvenients, dels processos d'ensenyament - aprenentatge on - line, els drets de l'estudiant, les injustícies que estan succeïnt en el nostre país i arreu del món... No ens necessitem res més per adonar-nos que les MOOC poden ser una de les principals claus per a fer resorgir una educació de qualitat i que generi grans oportunitats als discents. SOM CONSCIENTS, HEM D'ACTUAR!

 

I ja, per acabar, he considerat adient poder penjar el següent link, doncs, és un vídeo que explica de forma molt breu, però no descudiada del què representen avui en dia les MOOC: http://www.educause.edu/library/massive-open-online-course-mooc

Conferència de la Teresa Romeu

La conferència d'avui està a càrreg de la Teresa Romeu, la qual és professora de la UOC i, actualment, està impartint l'assignatura "Multimèdia i comunicació". Per a interessats, el programa de l'assignatura es pot consultar  en el següent link: http://capacitaciodigital.blog.uoc.edu

Podem definir l'eLerning com "aquella modalitat d'ensenyança que...

• Facilita i incrementa l'accés a l'educació i la formació.
• Millora les expectatives econòmiques de la universitat.
• Respon a l'imperatiu tecnològic.
• Millora la qualitat de l'educació.

Hi ha dos tipus de eLerning:

• Totalment eLerning (virtual)
• No e-learning (presencial)

L'e-learning cal desenvolupar-lo de manera explícita, planificada i sistemàtica, implicant a tota la organització:

• De models tecnològics o centrats en el docent cal passar models centrats en l'estudiant i el seu procés.
• Redefinició de rols.
• Noves funcions.
• Reorganitzacions dels processos administratius.
• Resstructuració del disseny educatiu i dels processos.
• Escollint la TIC més apropiada.
• Conceptualització de la docència en xarxa. 

El treball col·laboratiu en xarxa és clau en la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la qual també es basa en l'aprenentatge per competències.

La Teresa Romeu treballa en una àrea transversal amb l'objectiu de donar resposta acadèmica a tota la universitat a través de l'assignatura Multimèdia i comunicació (centrada en el domini de les eines ofimàtiques per a les titulacions URL). Aquesta consta d'una metodologia que aporta:

• Recursos d'aprenentatge en diferents formats i en obert.
• Per projectes digitals en equip.
• Utilització d'eines col·laboratives.
• Realitzen una avaluació continuada.
• Desenvolupa competències, com ara:  
• Ús  i aplicació de les TIC en l'àmbit acadèmic i professional
• Treball en equip.

Segons Grudziecki (2006), hi ha tres nivells per adquirir les competències digitals:

• Nivell 1: alfabetització digital.
• Nivell 2: competència digital bàsica (ús acadèmic i professional)
• Nivell 3: competència digital avançada (transformació, innovació i creativitat)

Pel què fa a la docència en línia a la UOC, s'ha de dir que com en totes modalitats docents, el docent és un element clau en el procés d'E - A. Es demana que un docent sàpiga treballar col·laborativament doncs ha de respondre a les següents funcions en línia:

• Abans d'iniciar el curs = Crear conjuntament.
• Conceptualitzas i dissenya l'assignatura.
• Planifica les activitats d'aprenentatge.
• Durant el curs = Compartir la docència.
• Gestiona el procés d'aprenentatge.
• Dinamitza el procés d'aprenentatge.
• Motivar i animar la interacció en xarxa.
• Al acabar el curs = tancar conjuntament.
• Avaluar el procés d'aprenentatge.
• Avaluar l'assignatura com a projecte.

• En la planificació i organització prèvia del curs:
• Procés de co-creació entre PRA i el consultor.
• Didsseny de la guia d'aprenentatge: esdevé l'eina de planificació de l'aprenentatge.
• Determinar competències.
• Elaborar activitats.
• Definir dedicació de l'estudiant.
• Recursos d'aprenentatge.
• Definir el model d'avaluació.
• Disseny de l'aula i selecció d'eines i recursos. 
• Desenvolupament de l'acció docent en línia:
• Gestiona i orienta el procés d'aprenentatge.
• Dinamitza i guia el procés d'aprenentatge.
• Motiva i anima les interaccons a la xarxa.
• Avalua el procés d'aprenentatge.

És un element clau el fet de compartir experiències docents!!!

A la UOC, tots els docents comparteixen les seves experiències per tal de fomentar el treball en xarxa i, així, solucionar problemes docents i crear experiències significatives i gratificants per a la seva carrera professional. 

La gestió de la informació, de cada cop, és molt més important i un nou camp professional se'ns està obrint com a professionals de la pedagogia ja que el temps i la societat del coneixement és constantment canviant i una necessitat tenir organitzada la informació. 

Actualment, també podem parlar de "ser competent digitalment", la qual cosa fa referència en saber utilitzar de forma ètica, útil i eficient els dispositius digitals existents. 

Avaluació del programa multimèdia educatiu, pequeTIC

Guia per a l'avaluació de programes informàtics - educatius. Adaptació a partir de Marquès (1998):

• Nom: PequeTIC és una aplicació multimèdia que intenta apropar les TIC als alumnes més petits.

http://ntic.educacion.es/v5/web/pamc/pamc_2009/pequetic/ 

• Autors /Editorial: El Ministeri d'Educació, Cultura i Deports del Govern d'Espanya, la ONCE i l'Institut de Tecnologies Educatives són els creadors d'aquesta aplicació educativa. 

• Objectius que vol assolir: Aquest programa multimèdia educatiu té els objectius d'intentar ser una aplicació informàtica d'ús  molt senzill dirigit als alumnes més petits amb la intenció de facilitar al professorat d'educació infantil una aplicació de fàcil maneig per a començar a utilitzar els dispositius TIC de l'aula. 

• Continguts que tracta: Els continguts que tracta estan dividits en cinc blocs temàtics:

1. Nosotros: tracta el cos, els 5 sentits i de la roba amb la que ens vestim.
2. Medio: parla del reciclatge, de les estacions de l'any, dels objectes de casa, entre altres temes relacionats amb aquests. 
3. Animales: es centra en el reconeixement d'aquests en sí, dels productes que proporcionen i d'algunes diferències que presenten entre ells. 
4. Letras: activitats centrades en desenvolupar la competència lectoescriptora de les lletres.
5. Números: activitats centrades en desenvolupar la competència lectoescriptora dels números.

• Destinataris (reales i potencials): Els destinataris reals són els d'educació infantil, però jo considero que els alumnes potencials són aquells que es comprenen entre les edats d'entre 6 i 10 anys (aprox.); és a dir, del primer cicle i segon de primària. I és que aquests últims, segons el meu parer, ja consten de certes habilitats i competències com per a realitzar les activitats proposades en aquesta aplicació digital; per tant, és el grup destinatari que més profit en treurà d'aquesta. 

•  Tipus d'aplicació i/o programa  (tutorial, d'exercitació, simulació, sistema expert, programa d'eines...) Considero que aquesta aplicació multimèdia educativa consisteix en un conjunt de programes d'exercitació, doncs, es limiten a proposar exercicis d'autocorrecció de l'esforç realitzat per part dels alumnes sense propocionar explicacions conceptuals prèvies.  

• Ús educatius possibles (transmissió i/o contrucció de coneixements, avaluació dels aprenentatges, tractament de dades, motivació...) Les activitats proposades per a aquesta aplicació multimèdia educativa, PequeTIC, considero que només es tracta d'una avaluació dels aprenentatges ja que els nens i nenes només han de realitzar les activitats proposades, amb la seva corresponent avaluació, sense la més mínima acció motivadora ni explicativa sobre els continguts treballats. 

• Breu descripció de les activitats que proposa.  Com ja he dit en un apartat anterior, els continguts que tracta estan dividits en cinc blocs temàtics, els quals consten de les seves corresponents activitats. 
1. Nosotros:
1. Construir caras: consisteix en col·locar les parts de la cara en el lloc que correspon.
2. Vestir a los niños: Consisteix en vestir als nens i les nenes i col·locar les peces de roba en el lloc i l'ordre en què correspon.
3. Colorear dibujos: Joc per a pintar dibuixos i poder-los imprimir a classe.
4. Ropa correcta: Cal escollir la roba per vestir als infants, tot discriminant la roba d'hivern i estiu.
5. Los sentidos: Joc relacionat on s'han de relacionar aquelles accions que utilitzem els sentits.
6. Las 5 diferencias: trobar 5 diferències tot observant 2 imatges. 
2. Medio:
1. Relaciones lógicas: Hi ha que cercar la relació entre les formes i els colors.
2. Las estaciones del año: Joc en què cal indicar gràficament els passos de les estacions de l'any i els seus corresponents fenòmens meteorològics.
3. Reciclando: Activitat en què els nenes han de classificar residus segons el contenidor a on s'ha de reciclar. 
4. Laberinto: Els nens i nenes han de guiar-se pel llaberint, tot treballant la competència organitzativa o coordinacional. 
5. Puzzles: Han d'arrossegar les peces a la zona corresponent per tal de formar un dibuix. 
6. Cosas de casa: En aquest joc hi apareixen objectes quotidians de casa que calen ser col·locats a les diferents habitacions que hi apareixen. 
3. Animales: 
1. Aniamles y productos: S'han d'unir flexes entre els animals i els productes que s'obtenen d'aquests. 
2. Cabezas correctas: Els alumnes han de buscar i seleccionar el cap dels animals per unir-los amb el cos.
3. Animales del mar: Han de buscar quins animals no viuen al mar.
4. Animales iguales: Han de buscar els animals que són iguals.
5. Colorea animales: Han de pintar els animals segons els seus gustos.
6. Memory de animales: Cal anar destapant targes per emparallar aquells animals que siguin iguals.
4. Letras:
1. El teclado: Es tracta d'una primera aproximació al teclad del PC.
2. Colorea letras: Els nens i nenes han de pintar el dibuix amb colors.
3. Grafomotricidad: Tot usant el PDI o una tauleta, l'alumne ha d'escriure la lletra que se li presenti al costat esquerra de la pantalla
4. Faltan letras: A l'infant se li presenta a l'alumne lletres que possiblement faltin a la paraula proposada. 
5. Construye palabras: En aquest joc s'hi apareix un pot ple de lletres amb les que pots construir una paraula.
6. Las parejas: Cal destapar quatre targetes on s'hi amaguen dibuixos i paraules, llavors, l'objectiu és emparellar el dibuix amb la seva paraula corresponent (visversa)
5. Números: 
1. Contar objetos: Consisteix en contar les fruites i seleccionar l'etiqueta amb el número corresponent.
2. Relacioes lógicas: Cal buscar la relació entre la forma geomètrica i els colors.
3. Grafomotricidad: Tot usant el PDI o una tauleta, l'alumne ha d'escriure els números (del 0 al 9) que se li presentin al costat esquerra de la pantalla
4. Series lógicas: En aquest joc, l'alumne ha de completar una sèrie lògica amb els objectes qu se li presentin. 
5. Unir puntos: L'alumne ha d'unir els punts numerats perquè se li formi un dibuix.
6. Tangram: A l'esquerra de la pantalla se li presenta un tangram buit i a la dreta hi ha peces geomètriques que els alumnes han de seleccionar, emplenar-ho i formar el dibuix. 

• Interacció cognitiva o tasques d'aprenentatge predominants – Tipus d'aprenentatge que promou. Quin tipus d'ensenyament s'apropa (transmissiva, per descobriment, indagació - investigació...) L'aplicació multimèdia PequeTIC promou un aprenentat basat en la perspectiva conductista (Skinner), és a dir, intenta explciar l'aprenentatges a partir d'unes lleis i uns mecanismes comuns per a tots els individus, ja que estan condicionats pels reflexes operants (estímuls - resposta- reforç). Per tant, es centra en l'assaig i error amb reforços positius o repeticions (reforços negatius), d'aquesta manera, l'alumne aprèn aquells continguts més repetitius i mecaniscs de l'ensenyament bàsic.

• Valors que potencia o desenvolupa. Pel què fa als valors que potencia l'aplicació multilmèdia tractada, val a dir que aquesta desenvolupa:
• El valor de la higiene personal.
• Fomenta la igualtat entre gènere.
• Incideix en el valor de reciclar.
• El valor per la lectura i les matemàtiques.
• El valor de l'ordre i la higiene de la llar.
• El respecte pels animals.

• Facilitat d'ús i versatilitat (capacitat d'ajustament o modificació) Pel què fa a la facilitat i versalitat d'ús, dir que és una aplicació molt intuitiva i senzilla d'utilitzar ja que va dirigida a un col·lectiu infantil. Però en el cas de l'ajustament i la modificació, aquesta aplicació es caracteritza per ser rígida i tancada ja que, com hem dit, es centra en la presentació d'activitats d'exercitació i memorització que només consten d'una sola resposta correcta. Per tant, és fa impossible canviar l'aparença o el format d'aquesta eina multimèdia pels seus objectius i per les seves característiques didàctiques. 

• Pot ser considerat multimèdia? En cas afirmatiu, qué aporten les imatges i/o vídeos a l'aprendentatge? Per què? Considero que l'aplicació PequeTIC reuneix les característiques dels dispositius multimèdia doncs, ho entenem per tot aquell objecte o sistema que utilitza múltiples mitjans d'experssió físics i digitals (imatges, animacions, sons, etc.) per transmetre informació. La raó per la qual aquesta aplciació es sustenti en tants mitjans audiovisuals és perquè aquesta és de caire educatiu, llavors permet portar a terme processos no lineals de l'E - A senzills, entenedors i lògics ja que el responsable principal de l'prenentatge és el discent.  

• Qualitat dels continguts (si n'hi hagués) Els continguts són visualment suficientment explícits com perquè els nens i nenes usuaris d'aquesta aplicació comprenguin el seu significat (també incloent els usuaris amb deficiències auditives). A part, cada joc presenta unes breus instruccions auditives i ajudes sonores (lletres i números).

• Quines altres estratègies  cognitives i d'aprenentatge fomenta? (per exemple, reflexió metacognitiva, memorització, control psicomotriu, de l'atenció, organització i estructuració de la informació, sintetizació de la informació, planificar la conducta...) Aquesta aplicació, a part de les estratègies cognitives i d'aprenenetatge ja esmentats, també promou la memorització (Memory animal), el control psicomotriu de l'atenció (amb els dibuixos gràfics i visuals) i, també, la organització i estructuració de la informació (sèries lògiques tant de números com de lletres)

• Senyala qualsevol altra característica que, des del teu punt de vista, mereixi ser mencionada. Es tracta d'una aplicació que consta d'un contingut que pot accedir tot tipus d'usuari, inclòs els usuaris amb discapacitats, mitjançant les funcions d'accessibilitat proporcionades per l'Adobe Falsh CS3 Professional en l'interface d'usuari de l'entorn d'edició gràcies a l'ActionScript. 

• Aventages que comporta al respecte d'altres mitjans. Pel què fa a les avantatges que planteja l'aplicació PequeTIC, podem dir que:
• És de fàcil ús.
• Proporciona una resposta immediata al seu esforç i aprenentatge.
• Substitueix a les tasques rutines del docent (contar, escriure, llegir...)
• Són activitats útils per a l'aprenentatge que requereix automatizació
• Té un respecte per les diferències audiovisuals.
• Són útils per als alumnes amb discapacitats especials, com ja he dit.

• Possibles problemes que presenta la seva utilizació. Pel què fa als problemes que pugui presentar PequeTIC:
• Col·loca a l'alumne en un lloc passiu.
• Posa a l'ordinador com a garant de la veritat del coneixement.
• No facilita la interacció entre l'alumnat ni entre aquest i el docent.
• No té una interacció personalitzada.
• No fomenta l'anàlisi de les respostes errònies. 

• Per què el recomaneria o per què no? Recomanaria l'aplicació PequeTIC perquè és un amterial multimèdia educatiu que incideix en la instrucció i exercitació de continguts bàsics, essencials i trucnals que tot nen i nena infantil ha d'haver adquirit per anar-se'n fent gran, a part, és una aplicació motivadora i avaluadora de l'esforç i la tenacitat dels més petits en el seu aprenentatge tot fomentant l'exploració i l'experimentació dels continguts més expressivo - comunicatius, metalingüístics, lúdics i fomentats en valors per així facilitar la tasca diària dels docents, els quas no queden de banda en el procés d'E - A, sinó que passen a ser guies, organitzadors i orientadors de l'aprenentatge dels més petits.