Reflexió artícles 5: Co-educar la mirada envers els estereotips de gènere en TV (Jorge Belmonte y Silvia Guillamón)

Belmonte, J. y Guillamón, S. (2008) ens ofereixen en el seu artícle “Co-educar la mirada contra los estereotipos de género en TV”, puclicat en la revista Comunicar, 31, XVI.pp. 115-120 una breu reflexió de la importància que té educar la mirada dels televidents; fet que implici fer-los conscients de les característiques del mitjà televisiu i dels seus programes, però també, la seva posició com a telespectadors.

En les últimes dècades, els mitjans de comunicació han adquirit una gran força socialitzadora, ajudant a construir identitats i a establir els sistemes simbòlics a través dels discursos i de la imatge (construint la realitat). La televisió representa un mitjà massiu i de llarg alcans social, fent que contribueixi de manera quotidiana a generar identitats a partir de mecanismes narratius, semiòtics i interpel·ladors en cada acte de significació; fent que, molts cops, sigui un mitjà per normalitzar i neutralitzar construccions socials.

És per aquesta raó que cal criticar les representacions que aquests transmeten (ideologies sobre el gènere, estereotips, configuracions discriminatòries o processos identificadors, per exemple) als col·lectius més influents, sobretot, els menors.

Entenem per estereotip de gènere com un conjunt d’idees sobre el gènere que afavoreix l’establiment de rols arrelats en la societat, així simplificant la realitat i atorgant un paper social que es suposa que s’ha de complir.

A l’analitzar les sèries de ficció, es pot comprovar que hi ha certes característiques comunes a nivell narratiu i en la construcció dels personatges: 

• Totes les dones estan ambientades en el present i representen la vida quotidiana, mostrant les seves relacions familiars, socials i laborals (micromons); fet que afavoreixi la identificació amb els espectadors.
• Format seriat i continuat en el temps, permetent la familiarització progressiva dels espectadors amb els personatges.
• Avui en dia, ja hi ha cert equilibri entre l’aparició de personatges masculins i femenins; encara que en certs casos es marca el protagonisme de gènere en el propi títol de la sèrie.
• És molt tòpic utilitzar la “guerra de sexes”, ja que és bastant usada la separació home/dona.
• En la gran majoria de sèries hi ha diferències de gènere pel què fa càrrecs laborals a ocupar; així sent els homes qui tenen el rol de major responsabilitat.
• Els trets característics als personatges masculins són: la competitivitat, l’agressivitat i la racionalitat.
• En el cas dels trets femenins solen ser negatius: irracionalitat i inaptitud en certs aspectes; però també les caracteritzen per tenir forts vincles interpersonals(familiars, sentimentals, amistoses...) i amb capacitat per resoldre problemes en l’àmbit privat.

Per tant, els estereotips són presentats com una forma legítima de les diferències sexuals; les quals són dicotomitzades i estereotipades. Els mitjans transmetre models de desigualtat per a la construcció d’identitat de gènere entre els espectadors més joves i, donat al poder que té la televisió, com agent socialitzador.

Reflexió final: És per aquesta raó que, com a futurs professionals de l’educació i la pedagogia hem de promoure entre els familiars i els educadors (tan de l’àmbit formal com no formal) en la importància de l’alfabetització audiovisual. I és que desenvolupar competències tan bàsiques com el raonament crític i el pensament reflexiu dels més joves sobre els productes mediàtics que ens ofereixen els mitjans audiovisuals pel què fa a la imatge del gènere masculí i femení faran que es comencin a trencar motlles socials i estereotips desiguals entre gènere.

Massive Online Open Courses (MOOC)

Les Massive Online Open Courses (MOOC), traduit al català com a Curos en Línia Massius i Oberts, comença a ser una gran aposta pel què fa al camp de la formació a distància a través de plataformes educatives i gratuïtes en Internet. De fet, suposa una connexió un gran número de persones que estan predisposades a compartir els seus propis coneixements i així, crear una gran xarxa de coneixement o, també conegudes, comunitats d'aprenentatge.

És a dir, la gran diferència entre la formació online que tots coneixemen i les MOOC és que en aquestes segones no hi ha cap agent que representi un docent i la resta siguin discents, sinó que, fins i tot jo no consideraria correcte mencionar els papers de docent i discent en les MOOC, sinó que s'hauria de parlar de gestors de la informació.

Val a dir que es considera que perquè una ensenyança pugui ser MOOC han de complir els següents requisits:

• Ha de ser un curs, constar d'una estructura següenciada on hi hagin inclosos tots els elements didàctics de qualsevol formació (avaluació, tutorització, continguts a tractar...). 
• Ha de tenir un caràcter massiu, doncs, ha de poder comptar amb un número il·limitat de matriculats possibles. 
• Ha de ser online. 
• Ha de ser obert, és a dir, que els materials siguin accessibles de forma gratuita i, alhora, perquè puguin ser reutilitzats en altres cursos. 

Si parlem dels avantatges i dels inconvenients e les MOOC, podem dir que pel què fa a aquestes primeres... 

• Consten d'una gran implicació per part de tots els participants. 
• Molts cursos, no dic tots, el model d'avaluació resulta original i atractiu ja que es basa en la discussió i el diàleg amb els companys de curs a través de foros. 
• L'atractiu més gran és que els discents poden ajudar a construir el curs i fer-lo molt més dinàmic i actiu. 
• La navegació de les plataformes MOOC són molt intuïtives i fàcils d'usar. 

Així i tot, cal parlar dels reptes als que s'enfronten les MOOC, com puguin ser:

• Els estudiants no conèixen la quantitat de temps que necessiten per realitzar el curs. 
• Els docents assumeneixen un paper homogeni en quant al coneixements dels discents. 
• Es dirigeix a un públic massa heterogeni i d'origens molt diversos; fet que suposi que els cursos no s'ajustin del tot a les seves necessitats. 
• Les MOOC són eines obertes on tothom hi pot aportar coneixement, fet que no asseguri sempre una informació de la mà d'experts. 
• Cal que els usuaris de les MOOC consin d'un alt nivell en TIC i dispositius online. 
• Consta d'una defieicent revisió de caire coavaluatiu. 
• Encara no proporciona una certificació, tret d'alguns cursos en què s'hagi de pagar. 

Tal i com he dit abans, en aquests moments les MOOC estan prenent molta força, fet que poguem trobar multitud d'ofertes formatives de diverses institucions (tant privades com públiques) d'arreu del món. Per exemple, una de les plataformes interrancionals de referència de cursos MOOC és l'anomenat Coursera, amb més de 2,8 milions d'usuaris i entre 33 a 62 institucions educatives participant. La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és una d'elles doncs, actualment, està oferint tres cursos (Cpalcul Matemàtic, Egiptologia i Histologia)a nivell internacional.

Les Massive Online Open Courses, personalment, me les imagino com un gran núvol on es pot alliberar una quantitat d'informació il·limitada i de tota casta on tu, obertament, pots aportar infomació sobre un contingut en concret perquè sents que pots aportar alguna cosa de nou a la gent que visiti aquell espai virtual. És un nou món amb multitud de possibilitats que totes es resumeixen amb COEDUCACIÓ; fet que les pugui a considerar com una peça clau en el futur de la formació online, ja que consten de grans beneficis en el camp de l'e-learning (autogestió, accés obert, aforament il·limitat, gratuïtat, compartir...). Suposa un espai informal que afavoreix a la participació i a la transmissió de coneixements d'una gran varietat de temes entre els seus integrants.

Personalment, dir que considero que la promoció i la proliferació de la formació e - learning i de les MOOC en temps de crisi és molt positiu per assolir un dels principals drets de les persones, l'accés universal a l'Educació. I és que en els últims anys se'ns està violant els nostres propis drets, els nostres somnis de seguir creixent tan personalment com professionalment a través d'una carrera formativa sòlida i de qualitat. Se'ns està retallant en l'arma més afilada que té una societat, l'educació, tot pujant les taxes, acomiadant a grans professionals, invertint una petita part de la riquesa que oferim a l'Estat... I, així, impedint que la societat de classes mitjandes i baixes no puguin accedir a la universitat. 

Són  molts els autors que parlen dels beneficis de l'e-learning, tot incloent les MOOC, com pugui Bosco, A. en el seu article del (2008) Docencia virtual y aprendizaje autónomo: algunas contribuciones al Espacio Europeo de Educación Superior, Revista Iberoamericana de Educación a Distancia (RIED), Vol. 11 (1), pp. 157-182:

•  Apropar els estudis superiors a la regió. 
• Adoptar un sistema de titulacions comprensibles per promoure oportunitats de treball i competitivitat internacional.
• Establir titulacions basant-se en dos nivells principals (ser pertinent per al món laboral i haver superat el primer nivell)
• Establir un sistema comú de crèdits per fomentar la comparabilitat d’estudis.
• Fomentar la mobilitat entre estudis i entre països europeus.
• Impulsar la cooperació europea per garantir la qualitat i desenvolupar metodologies.
• Promoure la dimensió europea de l’educació superior.

Por lo tant, els resultats d’aquest canvis generaran:

• Una major homogeneïtat i flexibilitat en i entre les titulacions.
• Els perfils es basen en les competències a desenvolupar.
• Major protagonisme de l’estudiant.
• Formació basada en competències.
• Adquisició d’eines d’aprenentatge.
• Desenvolupament de nous coneixements i habilitats per part del professorat.
• Incorporar les TIC.
• Comunicació interpersonal i treball en equip

Com a futurs professionals de la Pedagogia hem de tenir molt present la nostra competència envers les TIC i la possibilitat d'aportar un granet d'arena cap a les TAC. Som coneixedors de les principals avantatges, com dels inconvenients, dels processos d'ensenyament - aprenentatge on - line, els drets de l'estudiant, les injustícies que estan succeïnt en el nostre país i arreu del món... No ens necessitem res més per adonar-nos que les MOOC poden ser una de les principals claus per a fer resorgir una educació de qualitat i que generi grans oportunitats als discents. SOM CONSCIENTS, HEM D'ACTUAR!

 

I ja, per acabar, he considerat adient poder penjar el següent link, doncs, és un vídeo que explica de forma molt breu, però no descudiada del què representen avui en dia les MOOC: http://www.educause.edu/library/massive-open-online-course-mooc

Conferència de la Teresa Romeu

La conferència d'avui està a càrreg de la Teresa Romeu, la qual és professora de la UOC i, actualment, està impartint l'assignatura "Multimèdia i comunicació". Per a interessats, el programa de l'assignatura es pot consultar  en el següent link: http://capacitaciodigital.blog.uoc.edu

Podem definir l'eLerning com "aquella modalitat d'ensenyança que...

• Facilita i incrementa l'accés a l'educació i la formació.
• Millora les expectatives econòmiques de la universitat.
• Respon a l'imperatiu tecnològic.
• Millora la qualitat de l'educació.

Hi ha dos tipus de eLerning:

• Totalment eLerning (virtual)
• No e-learning (presencial)

L'e-learning cal desenvolupar-lo de manera explícita, planificada i sistemàtica, implicant a tota la organització:

• De models tecnològics o centrats en el docent cal passar models centrats en l'estudiant i el seu procés.
• Redefinició de rols.
• Noves funcions.
• Reorganitzacions dels processos administratius.
• Resstructuració del disseny educatiu i dels processos.
• Escollint la TIC més apropiada.
• Conceptualització de la docència en xarxa. 

El treball col·laboratiu en xarxa és clau en la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la qual també es basa en l'aprenentatge per competències.

La Teresa Romeu treballa en una àrea transversal amb l'objectiu de donar resposta acadèmica a tota la universitat a través de l'assignatura Multimèdia i comunicació (centrada en el domini de les eines ofimàtiques per a les titulacions URL). Aquesta consta d'una metodologia que aporta:

• Recursos d'aprenentatge en diferents formats i en obert.
• Per projectes digitals en equip.
• Utilització d'eines col·laboratives.
• Realitzen una avaluació continuada.
• Desenvolupa competències, com ara:  
• Ús  i aplicació de les TIC en l'àmbit acadèmic i professional
• Treball en equip.

Segons Grudziecki (2006), hi ha tres nivells per adquirir les competències digitals:

• Nivell 1: alfabetització digital.
• Nivell 2: competència digital bàsica (ús acadèmic i professional)
• Nivell 3: competència digital avançada (transformació, innovació i creativitat)

Pel què fa a la docència en línia a la UOC, s'ha de dir que com en totes modalitats docents, el docent és un element clau en el procés d'E - A. Es demana que un docent sàpiga treballar col·laborativament doncs ha de respondre a les següents funcions en línia:

• Abans d'iniciar el curs = Crear conjuntament.
• Conceptualitzas i dissenya l'assignatura.
• Planifica les activitats d'aprenentatge.
• Durant el curs = Compartir la docència.
• Gestiona el procés d'aprenentatge.
• Dinamitza el procés d'aprenentatge.
• Motivar i animar la interacció en xarxa.
• Al acabar el curs = tancar conjuntament.
• Avaluar el procés d'aprenentatge.
• Avaluar l'assignatura com a projecte.

• En la planificació i organització prèvia del curs:
• Procés de co-creació entre PRA i el consultor.
• Didsseny de la guia d'aprenentatge: esdevé l'eina de planificació de l'aprenentatge.
• Determinar competències.
• Elaborar activitats.
• Definir dedicació de l'estudiant.
• Recursos d'aprenentatge.
• Definir el model d'avaluació.
• Disseny de l'aula i selecció d'eines i recursos. 
• Desenvolupament de l'acció docent en línia:
• Gestiona i orienta el procés d'aprenentatge.
• Dinamitza i guia el procés d'aprenentatge.
• Motiva i anima les interaccons a la xarxa.
• Avalua el procés d'aprenentatge.

És un element clau el fet de compartir experiències docents!!!

A la UOC, tots els docents comparteixen les seves experiències per tal de fomentar el treball en xarxa i, així, solucionar problemes docents i crear experiències significatives i gratificants per a la seva carrera professional. 

La gestió de la informació, de cada cop, és molt més important i un nou camp professional se'ns està obrint com a professionals de la pedagogia ja que el temps i la societat del coneixement és constantment canviant i una necessitat tenir organitzada la informació. 

Actualment, també podem parlar de "ser competent digitalment", la qual cosa fa referència en saber utilitzar de forma ètica, útil i eficient els dispositius digitals existents. 

Avaluació del programa multimèdia educatiu, pequeTIC

Guia per a l'avaluació de programes informàtics - educatius. Adaptació a partir de Marquès (1998):

• Nom: PequeTIC és una aplicació multimèdia que intenta apropar les TIC als alumnes més petits.

http://ntic.educacion.es/v5/web/pamc/pamc_2009/pequetic/ 

• Autors /Editorial: El Ministeri d'Educació, Cultura i Deports del Govern d'Espanya, la ONCE i l'Institut de Tecnologies Educatives són els creadors d'aquesta aplicació educativa. 

• Objectius que vol assolir: Aquest programa multimèdia educatiu té els objectius d'intentar ser una aplicació informàtica d'ús  molt senzill dirigit als alumnes més petits amb la intenció de facilitar al professorat d'educació infantil una aplicació de fàcil maneig per a començar a utilitzar els dispositius TIC de l'aula. 

• Continguts que tracta: Els continguts que tracta estan dividits en cinc blocs temàtics:

1. Nosotros: tracta el cos, els 5 sentits i de la roba amb la que ens vestim.
2. Medio: parla del reciclatge, de les estacions de l'any, dels objectes de casa, entre altres temes relacionats amb aquests. 
3. Animales: es centra en el reconeixement d'aquests en sí, dels productes que proporcionen i d'algunes diferències que presenten entre ells. 
4. Letras: activitats centrades en desenvolupar la competència lectoescriptora de les lletres.
5. Números: activitats centrades en desenvolupar la competència lectoescriptora dels números.

• Destinataris (reales i potencials): Els destinataris reals són els d'educació infantil, però jo considero que els alumnes potencials són aquells que es comprenen entre les edats d'entre 6 i 10 anys (aprox.); és a dir, del primer cicle i segon de primària. I és que aquests últims, segons el meu parer, ja consten de certes habilitats i competències com per a realitzar les activitats proposades en aquesta aplicació digital; per tant, és el grup destinatari que més profit en treurà d'aquesta. 

•  Tipus d'aplicació i/o programa  (tutorial, d'exercitació, simulació, sistema expert, programa d'eines...) Considero que aquesta aplicació multimèdia educativa consisteix en un conjunt de programes d'exercitació, doncs, es limiten a proposar exercicis d'autocorrecció de l'esforç realitzat per part dels alumnes sense propocionar explicacions conceptuals prèvies.  

• Ús educatius possibles (transmissió i/o contrucció de coneixements, avaluació dels aprenentatges, tractament de dades, motivació...) Les activitats proposades per a aquesta aplicació multimèdia educativa, PequeTIC, considero que només es tracta d'una avaluació dels aprenentatges ja que els nens i nenes només han de realitzar les activitats proposades, amb la seva corresponent avaluació, sense la més mínima acció motivadora ni explicativa sobre els continguts treballats. 

• Breu descripció de les activitats que proposa.  Com ja he dit en un apartat anterior, els continguts que tracta estan dividits en cinc blocs temàtics, els quals consten de les seves corresponents activitats. 
1. Nosotros:
1. Construir caras: consisteix en col·locar les parts de la cara en el lloc que correspon.
2. Vestir a los niños: Consisteix en vestir als nens i les nenes i col·locar les peces de roba en el lloc i l'ordre en què correspon.
3. Colorear dibujos: Joc per a pintar dibuixos i poder-los imprimir a classe.
4. Ropa correcta: Cal escollir la roba per vestir als infants, tot discriminant la roba d'hivern i estiu.
5. Los sentidos: Joc relacionat on s'han de relacionar aquelles accions que utilitzem els sentits.
6. Las 5 diferencias: trobar 5 diferències tot observant 2 imatges. 
2. Medio:
1. Relaciones lógicas: Hi ha que cercar la relació entre les formes i els colors.
2. Las estaciones del año: Joc en què cal indicar gràficament els passos de les estacions de l'any i els seus corresponents fenòmens meteorològics.
3. Reciclando: Activitat en què els nenes han de classificar residus segons el contenidor a on s'ha de reciclar. 
4. Laberinto: Els nens i nenes han de guiar-se pel llaberint, tot treballant la competència organitzativa o coordinacional. 
5. Puzzles: Han d'arrossegar les peces a la zona corresponent per tal de formar un dibuix. 
6. Cosas de casa: En aquest joc hi apareixen objectes quotidians de casa que calen ser col·locats a les diferents habitacions que hi apareixen. 
3. Animales: 
1. Aniamles y productos: S'han d'unir flexes entre els animals i els productes que s'obtenen d'aquests. 
2. Cabezas correctas: Els alumnes han de buscar i seleccionar el cap dels animals per unir-los amb el cos.
3. Animales del mar: Han de buscar quins animals no viuen al mar.
4. Animales iguales: Han de buscar els animals que són iguals.
5. Colorea animales: Han de pintar els animals segons els seus gustos.
6. Memory de animales: Cal anar destapant targes per emparallar aquells animals que siguin iguals.
4. Letras:
1. El teclado: Es tracta d'una primera aproximació al teclad del PC.
2. Colorea letras: Els nens i nenes han de pintar el dibuix amb colors.
3. Grafomotricidad: Tot usant el PDI o una tauleta, l'alumne ha d'escriure la lletra que se li presenti al costat esquerra de la pantalla
4. Faltan letras: A l'infant se li presenta a l'alumne lletres que possiblement faltin a la paraula proposada. 
5. Construye palabras: En aquest joc s'hi apareix un pot ple de lletres amb les que pots construir una paraula.
6. Las parejas: Cal destapar quatre targetes on s'hi amaguen dibuixos i paraules, llavors, l'objectiu és emparellar el dibuix amb la seva paraula corresponent (visversa)
5. Números: 
1. Contar objetos: Consisteix en contar les fruites i seleccionar l'etiqueta amb el número corresponent.
2. Relacioes lógicas: Cal buscar la relació entre la forma geomètrica i els colors.
3. Grafomotricidad: Tot usant el PDI o una tauleta, l'alumne ha d'escriure els números (del 0 al 9) que se li presentin al costat esquerra de la pantalla
4. Series lógicas: En aquest joc, l'alumne ha de completar una sèrie lògica amb els objectes qu se li presentin. 
5. Unir puntos: L'alumne ha d'unir els punts numerats perquè se li formi un dibuix.
6. Tangram: A l'esquerra de la pantalla se li presenta un tangram buit i a la dreta hi ha peces geomètriques que els alumnes han de seleccionar, emplenar-ho i formar el dibuix. 

• Interacció cognitiva o tasques d'aprenentatge predominants – Tipus d'aprenentatge que promou. Quin tipus d'ensenyament s'apropa (transmissiva, per descobriment, indagació - investigació...) L'aplicació multimèdia PequeTIC promou un aprenentat basat en la perspectiva conductista (Skinner), és a dir, intenta explciar l'aprenentatges a partir d'unes lleis i uns mecanismes comuns per a tots els individus, ja que estan condicionats pels reflexes operants (estímuls - resposta- reforç). Per tant, es centra en l'assaig i error amb reforços positius o repeticions (reforços negatius), d'aquesta manera, l'alumne aprèn aquells continguts més repetitius i mecaniscs de l'ensenyament bàsic.

• Valors que potencia o desenvolupa. Pel què fa als valors que potencia l'aplicació multilmèdia tractada, val a dir que aquesta desenvolupa:
• El valor de la higiene personal.
• Fomenta la igualtat entre gènere.
• Incideix en el valor de reciclar.
• El valor per la lectura i les matemàtiques.
• El valor de l'ordre i la higiene de la llar.
• El respecte pels animals.

• Facilitat d'ús i versatilitat (capacitat d'ajustament o modificació) Pel què fa a la facilitat i versalitat d'ús, dir que és una aplicació molt intuitiva i senzilla d'utilitzar ja que va dirigida a un col·lectiu infantil. Però en el cas de l'ajustament i la modificació, aquesta aplicació es caracteritza per ser rígida i tancada ja que, com hem dit, es centra en la presentació d'activitats d'exercitació i memorització que només consten d'una sola resposta correcta. Per tant, és fa impossible canviar l'aparença o el format d'aquesta eina multimèdia pels seus objectius i per les seves característiques didàctiques. 

• Pot ser considerat multimèdia? En cas afirmatiu, qué aporten les imatges i/o vídeos a l'aprendentatge? Per què? Considero que l'aplicació PequeTIC reuneix les característiques dels dispositius multimèdia doncs, ho entenem per tot aquell objecte o sistema que utilitza múltiples mitjans d'experssió físics i digitals (imatges, animacions, sons, etc.) per transmetre informació. La raó per la qual aquesta aplciació es sustenti en tants mitjans audiovisuals és perquè aquesta és de caire educatiu, llavors permet portar a terme processos no lineals de l'E - A senzills, entenedors i lògics ja que el responsable principal de l'prenentatge és el discent.  

• Qualitat dels continguts (si n'hi hagués) Els continguts són visualment suficientment explícits com perquè els nens i nenes usuaris d'aquesta aplicació comprenguin el seu significat (també incloent els usuaris amb deficiències auditives). A part, cada joc presenta unes breus instruccions auditives i ajudes sonores (lletres i números).

• Quines altres estratègies  cognitives i d'aprenentatge fomenta? (per exemple, reflexió metacognitiva, memorització, control psicomotriu, de l'atenció, organització i estructuració de la informació, sintetizació de la informació, planificar la conducta...) Aquesta aplicació, a part de les estratègies cognitives i d'aprenenetatge ja esmentats, també promou la memorització (Memory animal), el control psicomotriu de l'atenció (amb els dibuixos gràfics i visuals) i, també, la organització i estructuració de la informació (sèries lògiques tant de números com de lletres)

• Senyala qualsevol altra característica que, des del teu punt de vista, mereixi ser mencionada. Es tracta d'una aplicació que consta d'un contingut que pot accedir tot tipus d'usuari, inclòs els usuaris amb discapacitats, mitjançant les funcions d'accessibilitat proporcionades per l'Adobe Falsh CS3 Professional en l'interface d'usuari de l'entorn d'edició gràcies a l'ActionScript. 

• Aventages que comporta al respecte d'altres mitjans. Pel què fa a les avantatges que planteja l'aplicació PequeTIC, podem dir que:
• És de fàcil ús.
• Proporciona una resposta immediata al seu esforç i aprenentatge.
• Substitueix a les tasques rutines del docent (contar, escriure, llegir...)
• Són activitats útils per a l'aprenentatge que requereix automatizació
• Té un respecte per les diferències audiovisuals.
• Són útils per als alumnes amb discapacitats especials, com ja he dit.

• Possibles problemes que presenta la seva utilizació. Pel què fa als problemes que pugui presentar PequeTIC:
• Col·loca a l'alumne en un lloc passiu.
• Posa a l'ordinador com a garant de la veritat del coneixement.
• No facilita la interacció entre l'alumnat ni entre aquest i el docent.
• No té una interacció personalitzada.
• No fomenta l'anàlisi de les respostes errònies. 

• Per què el recomaneria o per què no? Recomanaria l'aplicació PequeTIC perquè és un amterial multimèdia educatiu que incideix en la instrucció i exercitació de continguts bàsics, essencials i trucnals que tot nen i nena infantil ha d'haver adquirit per anar-se'n fent gran, a part, és una aplicació motivadora i avaluadora de l'esforç i la tenacitat dels més petits en el seu aprenentatge tot fomentant l'exploració i l'experimentació dels continguts més expressivo - comunicatius, metalingüístics, lúdics i fomentats en valors per així facilitar la tasca diària dels docents, els quas no queden de banda en el procés d'E - A, sinó que passen a ser guies, organitzadors i orientadors de l'aprenentatge dels més petits. 

El valor afegit de la multimedia educativa

En la sessió d'avui tractarem el tema de les multimèdia educatives. Sobre els anys 70 es van començar a crear programes informàtics per a ser utilitzats en el món educatiu. En un primer moment, els programes multimedia només eren per als hardware d'ordinadors; però aquest concepte canvià sobre els anys 90, quan es passà a denominar sofware educatiu es passa a dir multimedia educatiu ja que aquests programes es varen començar a crear, a presentar-se i a ser utilitzats en format CD-ROM.

Ara, qualsevol sofware educatiu està en línia i són moltes les generacións de la web 2.0 les que poden usar entre varies persones en línia, interaccionant entre ells.

Podem parlar de varies tipologies de programes:

• Programes d'exercitació (sobretot per a càlcul i llengües).
• Programes tutorials donats per experts.
• Base de dades (informació ordenada de forma estructurada).
• Simuladors (intenten representar un fenòmen natural que es pugui veure o sentir i que pugui representar un perill).
• Constructors o micromons (crear espais tot seguint una sèrie de regles i comandaments).
• Programes com a eines (quasi tots els programes per editar i cear text, vídeos, pàgines web... entrarien en aquesta categoria). 

Un exemple de recurs multimedia educativa és l'Scrach, una eina que serveix per fer animacions. Llavors, es tractaria d'una eina de caire constructor o, també denominada, micromons.

És una eina que ens perme tan afegir, eliminar i/o canviar la mida d'sticks de personatges i/o objectes perquè aquells sticks seleccionats puguin ser animat o interactuats entre sí. 

I en el cas de les activitats que se'ns ofereix a la pàgina web Edu365, en concret, en l'apartat de Primària, en l'assignatura de Llengua castellana hi podem trobar un apartat que s'anomena Ortografíate. És a dir, es tracta d'un programa multimèdia educatiu d'exercitació. 

En el meu cas, he accedit a un "joc" d'exercitació en què se't proposa que detectis les faltes d'orgografia d'un text, tot tenint en compte els principis de la "J" i la "G". 

Però, com es representa l'aprenentatge? Segons Kemmis (1987), hi ha diferents interaccions cognitives, com puguin ser:

• Reconeixement (esenyança instructiva) - Exercitació.
• Record (ensenyament instructiu i memorístic)
• Comprensió (ensenyament per a la comprensió) 
• Reconstrucció global (ensenyament per al descobrment) 
• Interpretació reconstructiva (ensenyament per a la construcció)

I el coneixement, com es representa?

• Fets factuals.
• Representacions a construir. 

Les eines que són més tancades solen ser de reconeixement i, aquelles que són més obertes, solen ser de caire més reconstrucitu. 

(GRAELLA)

Si parlem d'altres criteris d'anàlisi, podem citar:

• El caràcter multimèdia.
• Què aporta la imatge a l'aprenentatge?
• Navegació, moviment i lògica del programa.
• Funcionament tècni (intstal·lació, actualització, velocitat, resolusió...)
• Disseny. 

Segons Begoña Gros (1987), el constructor és "un conjunt d'elements que tenen un comportament propi i que permeten al subjecte tot establint relacions existents entre les seves experiències i els coneixements adquirits anteriorment".

• Promoure el pensament rigurós, la expersió precisa i l'exercitació en l'explicació de suposits (representació d'idees).
• Facilitar la comprensió de conceptes generals com a variable, funció i transformació.,
• Desenvolupa l'art de l'heurística.
• Augmenta l'autoconsciència respecte als procediments que utilitzem per a resoldre problemes.

Reflexió artícles 4: Llibres de text

López Hernández, en la seva publicació López Hernández, A. (2007) Libros de texto y profesionalidad docente, Revista de la Asociación de Inspectores de Educación de España,  nº6,  fa una breu reflexió sobre l’objectiu de l’ensenyança, així iniciat la seva entrada al blog amb un breu repàs de les diferents concepcions d’aquest tema. Segons alguns autors, l’ensenyança és l’eina per a desenvolupar capacitats, però per altres és el canvi social. Aquestes diferents concepcions del docent, tot i que siguin diferents, tenen en comú el fet de què el docent ha de tenir autonomia per a desenvolupar el seu treball.

Seguidament, fa un repàs dels diferents autors que tracten els materials curriculars com un element influent en la pràctica docent; així arribant a la conclusió de iniciar una investigació per tal de conèixer l’ús dels llibres de text i les seves repercussions en el desenvolupament professional del professorat.  

Molts cops el docent busca suport en els llibres de text, però el que n’obté, segons López és una pèrdua d’autonomia i professionalització ja que imposen una forma d’actuació. Per a comprovar aquesta hipòtesi, l’autora d’aquesta entrada va comprovar la validesa de la hipòtesi tot fent entrevistes i analitzant els llibres de text.  

López Hernández, amb aquest estudi, comprovà que:

•        El llibre de text situa fora de l’àmbit de decisió al professorat, com ara, en la selecció dels continguts i activitats.
•       El llibre és entès com un recull de sabers que cal tractar en la programació docent i que es té com a referent perquè els hi proporciona seguretat i garanteix uns mínims.
•       Les activitats són importants ja que regulen la vida de l’aula, llavors, cal que el professor reguli el currículum ocult.
•      El docent, al utilitzar els llibres de text, accepta realitzar (únicament) la tasca de transmetre coneixements i continguts.
•     Els docents són conscients d’algunes limitacions dels llibres de text i que la costum ha configurat un pensament hegemònic que accepta a aquest instrument sense qüestionar el seus efectes.
•     Els professors consideren que els llibres s’haurien d’adequar als instruments de planificació de l’ensenyança.

  Reflexió persona: des de fa quatre dècades que apliquem la mateix metodologia i s'utilitzen els mateixos recursos didàctics, els llibres de text. I tal i com ha fet López en el seu artícle, ja en són molts els experts en les Ciències de l'Educació que afirmen que els llibres de text ja no s'adapten a l'actual realitat docent. En la soceitat d'avui en dia, com molt bé diu aquesta autora, la basada en els conexiements i la informació, s'han donat molts canvis sobtats; fet que ha causat el canvi de l'esfera política, social, cultural, econòmica, laboral... però l'àmbit educatiu no ha canviat. 

    Com és d'esperar, el sistema educatiu no està responguent a les necessitats socials de les generacions que estan pujant i creixent. Cal canviar la metodologia i, en aquest cas, el llibre hi juga un paper important. Com ja he comentat anteriorment, el llibre de text representa pels docents un oasi de tranquil·litat en un entorn incert i canviant. 

   Ens hem de desferrar de les costums i començar a pensar noves propostes educatives i metodologies trencadores al llibre, com pugui ser el treball per projectes, el treball cooperatiu entre docent i discent i perquè aquests dos es puguin convertir en co - constructors de coneixement. Unes propostes que està entrant en alguns col·legis amb molta força i que jo, personalment, considero que són molt bones iniciativa per començar a realitzar canvis en les TIC. 

    Amb això vull dir que, em de deixar que les TIC entrin en l'àmbit educatiu i, de mica en mica, es vagi treballant aquest camp, creant nous softwares, noves cultures, nous programes interactius, desenvolupant noves competències, creant multimèdia educatius o plataformes que representin tot un món d'aprenentatges... Els docents no han de tèmer a les noves teconologies, no representa una substitució d'aquest pel què fa a la figura de "font d'informació". Avui en dia, doncs, és impossible que un docent sigui capaç de retenir i de conèixer tota la informació i coneixements que s'estan generant dia a dia gràcies a l'evolució tecnològica i social. Amb això vull dir que s'ha d'apostar  per les TAC des d'un enfocament cooperatiu; i és que els discents, al estar tant en conntacte amb les TIC, comencen a ser experts en certs temes que possiblement docents no dominin. És per tant, que cal aprofitar aquests coneixements per tal de promoure un treball co - constructiu entre docent i discent. És a dir, és una adaptació dels ambients que es donen en les comunitats d'aprenentatge, però transportat a l'aula.
     

    No seria meravellós que tan el docent com el discent aprenguessin d'ells    mutuament? Tothom pot ser docent i discent alhora i aquesta sensació et fa  estimar el saber aprendre a aprendre. 

Reflexió artícle 3: La docència virtual i l'aprenentatge autònom

L'article Bosco, A. (2008) Docencia virtual y aprendizaje autónomo: algunas contribuciones al Espacio Europeo de Educación Superior, Revista Iberoamericana de Educación a Distancia (RIED), Vol. 11 (1), pp. 157-182 comença amb una breu reflexió sobre la societat actual, la qual es caracteritza per ser una societat basada en la informació i del desenvolupament continu gràcies a les TIC. Aquest fet té un impacte directe als processos d’E – A i, sobretot, en la docència universitària. Les TIC representen una oportunitat per transformar les formes tradicionals de formació; però cal dir que la transformació de la docència no és possible sense atendr3e als principal reptes educatius, segons Area (2002):

•           La integració de noves TIC en el sistema i la cultura escolar.
•           La reestructuració de les fites i mètodes d’E – A.
•           Extensió de la formació a través de els xarxes d’ordinadors.
•           La revisió i replantejament de la formació ocupacional.
•      Desenvolupament d’accions d’educació no formal per a l’alfabetització      tecnològica.

Avui en dia, són totes les universitats les que han creat iniciatives que impliquin les TIC, ja sigui en gestió, en la docència (universitats obertes) o en la investigació; però l’ús d’aquestes varia molt segons la regió.

En el cas de les universitats espanyoles, quasi totes tenen incorporats recursos en línia per a la docència (CV, Secretaria Virtual, entre d’altres). Aquesta transformació de la universitat espanyola és fruit d’un conjunt de necessitats per integrar les TIC i per les polítiques de convergència europees. El seu principal objectiu, plantejats en la Declaració de Bolònia són:

•  Apropar els estudis superiors a la regió. 
• Adoptar un sistema de titulacions comprensibles per promoure oportunitats de treball i competitivitat internacional.
• Establir titulacions basant-se en dos nivells principals (ser pertinent per al món laboral i haver superat el primer nivell)
• Establir un sistema comú de crèdits per fomentar la comparabilitat d’estudis.
• Fomentar la mobilitat entre estudis i entre països europeus.
• Impulsar la cooperació europea per garantir la qualitat i desenvolupar metodologies.
• Promoure la dimensió europea de l’educació superior.

Por lo tant, els resultats d’aquest canvis generaran:

•     Una major homogeneïtat i flexibilitat en i entre les titulacions.
•     Els perfils es basen en les competències a desenvolupar.

Per tant, tots els processos de convergència en el EEES promou nous plantejaments didàctics i canvis en tots i cadascun dels elements que conformen l’acte didàctic. Com ara:

•           Major protagonisme de l’estudiant.
•           Formació basada en competències.
•           Adquisició d’eines d’aprenentatge.
•           Desenvolupament de nous coneixements i habilitats per part del        professorat.
•           Incorporar les TIC.
•          Comunicació interpersonal i treball en equip.

Un cop Bosoco ha plantejat el marc actual de les TIC, presenta el Projecte EVAINU, el qual fou creat per la UAB i suposà una primera aproximació al estudi de nous usos de les TIC en el desenvolupament de la docència universitària. La seva principal finalitat era identificar noves modalitats formatives en la universitat, tot usant les TIC, i el seus objectius:

•     Identificar, descriure i implementar noves propostes educatives que impliquin les TIC.
•      Identificar, descriure i implementar el potencial d’aquestes propostes per millorar i realitzar un canvi educatiu.

La seva hipòtesi partia en la consideració de què la integració de les TIC en els processos d’E – A no necessariament signifiquen una millora d’aquets processos, tot i que permetin la no assistència a classe.

Per exemple, una proposta fou “Veterinària Virtual” i “Geografia en Xarxa”. Es va involucrar a tota una titulació a partir de la selecció de tres assignatures diferents dels seus respectius plans; assolint així, un major contrast entre les dades recollides.

La particularitat de la proposta “Geografia en Xarxa” radica en la possibilitat de combinar-se varies modalitats:

•           Totalment presencial.
•           Totalment en xarxa.
•           Combinació d’ambdues propostes.

Com la gran majoria de propostes d’aquest caire, no comporta cap horari específic ni atenció als alumnes, doncs, aquest són totalment autònoms i responsables de les seves tasques. Pel què fa a l’entrega de treballs i tramesa d’informació es fa tot a través del CV i referent a les eines d’interacció, la més usada és la tutoria.

Val a dir que aquesta oferta d’estudi permet accedir a un tipus de col·lectiu que està realitzant la seva segona carrera i que porta temps inserit en el món laboral; fet que ja tinguin un cúmul d’habilitats que facilitin l’aprenentatge autònom.

Un projecte que va conclure que l’ús de les TIC ha demostrat una oportunitat per millorar i donar un salt qualitatiu a l’ensenyança tradicional. S’ha comprovat que com a element innovador el desenvolupament de materials d’aprenentatge i la implementació de noves metodologies didàctiques; propostes també viables en les modalitats presencials. És per aquesta raó, que aquest informe conclou que les TIC, en general, produeix dos efectes importants:

•           Crea la necessitat de reflexió sobre el procés d’E – A.
•           Les TIC faciliten la gestió de la informació i la comunicació permeten un procés d’ aprenentatge més ajustat a les necessitats individuals.